Qui va dir que ‘segones parts no són bones’ encara no havia escoltat R31: Temporada 2 (autoeditat, 2026), l’edició deluxe de la història vital del grup de trap’n’rap 31 FAM plasmada en una programació radiofònica. El col·lectiu sabadellenc va redefinir el so i va anar un pas més enllà amb l’extraordinari àlbum R31 (autoeditat, 2025), merescut premi al millor disc de músiques urbanes segons la crítica als Premis Enderrock 2026. El sextet integrat per AAA, Bandam, El Kid, Joey C, Koalekay i Lil Didi ha posat la cirereta al pastís amb cinc nous temes que segueixen la línia de la primera part i demostren que, al cap d’una dècada, la seva irrupció els consagra com un dels artistes catalans més transcendents del segle XXI.

 
Fa vora mig any rebieu un Premi Enderrock de la Crítica per ‘R31’. Us ho esperàveu?
E.K: No, vam quedar bastant sorpresos. Solem obtenir reconeixement d’altres bandes, però no dels mitjans més convencionals. Mengem sobretot del reconeixement del públic i, quan ens donen un premi com aquest, endavant, però no hi comptem gaire.
Lil Didi: Quan ens ho van dir vam pensar que ja era hora... perquè fa molts anys que estem fent música, i que el reconeixement a la feina feta no vingui ja només del públic, sinó també de la crítica, és important per a nosaltres.
 
Us heu considerat infravalorats en aquest sentit, per part de la crítica musical?
Bandam: Infravalorats no, però al principi, quan començàvem i vèiem tothom guanyant premis, també teníem ganes de tenir-ne. Tot i això, gràcies al suport del públic durant els darrers vuit anys, el tema dels premis ha passat a un pla secundari.
L.D: La veritat és que en el moment en què vam deixar la nostra primera discogràfica, Delirics, i vam passar a ser independents, ens vam sentir sols i apartats de la resta de la indústria en alguns moments. Però al final aquest món és com és.
Joey C: Els que formen part de la indústria remen tots a una i estan ficats a tot arreu, però quan ets independent has de treballar molt més per arribar als mateixos llocs. Ara nosaltres ja som a les dues bandes, perquè tenim la nostra gent i un segell propi, i alhora estem trobant un espai en els mitjans convencionals, i això ens agrada.
 

Per què heu ampliat el disc amb una edició ‘deluxe’ i cinc noves cançons? No sabíeu com deixar-lo anar?
E.K: No el volíem deixar anar i no ho hem fet, perquè pensàvem que encara li quedava recorregut. A més, la música que ens havia quedat al calaix i les cançons que vam produir posteriorment no es distanciaven gaire de R31, ni tampoc de les ganes de treballar altres gèneres i crear coses noves, així que ho hem ajuntat tot. I, òbviament, també hi havia un tema estratègic amb la voluntat de continuar amb la gira; pensem que ha estat la millor manera de donar un rebuf a un projecte que va sortir fa un any.
 
Alhora, amb el darrer disc i l’extra que heu publicat aquest any, ‘R31: Temporada 2’, és com l’establiment de la vostra societat, 31 FAM S.L. Com ha sigut treballar com a empresa i no només com a grup?
E.K: De problemes n’hi ha sempre. És mentida quan diuen que si ets artista només has de fer música, perquè hi ha moltes més coses, sobretot sense una discogràfica com a tal al darrere. La part que més ens ha costat ha sigut complementar la part creativa i musical amb l’empresarial, que és la nova faceta que hem obert.
K: Això ens passa per voler ser independents. En canvi, si volguéssim vendre’ns l’ànima al diable i dedicar-nos només a fer música, també ho podríem fer però ens acabaríem convertint en uns titelles, sense ser propietaris de la nostra música.

El primer dels nous temes de 'Temporada 2',“La família”, gira al voltant d’un concepte que ja fa temps que utilitzeu per referir-vos al grup. Com es defineix la vostra família?
E.K: Ens agrada aquest concepte com a grup, sense banalitzar el que significa una família habitual. Entenem que hi ha molts tipus d’unitats familiars i altres referents que poden simbolitzar una mateixa família. Però 31 FAM, més enllà de ser socis i amics, també ens sentim com una família, i volem que la gent que ens escolta es pugui sentir com a casa.


Una de les noves cançons que surten dels estils habituals de 31 FAM és “Wikipedia”, tant musicalment com pel que fa a les lletres. Era una manera de sorprendre el públic?
E.K: Ens agrada fer propostes diferents amb la nostra música, jugar amb els estils i fer cançons que la gent no s’espera. “Wikipedia” és una cançó arriscada, perquè s’allunya molt del que s’espera de nosaltres, tant per la melodia com per la lletra, però hem vingut a jugar, i pensem que la rebuda ha sigut majoritàriament bona. Ha sigut un impacte per a molts seguidors; alguns han vibrat amb aquest tema, mentre que altres cançons no els havien acabat de convèncer, i si segueixen escoltant-lo encara els pot agradar molt més. Ens molava generar una sorpresa entre els oients, perquè vegin que no fem sempre el mateix.
 
La cançó acaba amb la frase ‘Sé que les coses van bé perquè tinc Wikipedia’. Us va fer aquesta sensació quan vau veure que havíeu aconseguit tenir-hi una entrada amb el nom del grup?
L.D: La idea no és que ho haguem aconseguit, però ens fa il·lusió, perquè podríem haver creat l’entrada nosaltres mateixos, i no va ser així. De fet, que algú s’hagi dedicat a escriure informació sobre nosaltres –encara que sigui errònia i desactualitzada– és guai. La gent comptabilitza l’èxit amb diners o cotxes, però també està bé tenir una entrada a la Viquipèdia.


“Lenny” és la cançó més d’estil 31 FAM. Enmig de l’exploració de noves sonoritats, és una manera de mirar al passat i fer un tema semblant als vostres inicis?
E.K: Les persones poden canviar, però fins a cert punt, i amb 31 FAM passa el mateix. Anem on anem, sempre hi haurà una part que mantindrem de “Sincero” o “Valentina”, cançons que ens caracteritzen i que no ens podem treure mai de sobre.
K: En realitat, amb “Lenny” havíem intentat amb totes les forces fer el mateix canvi que hem aplicat a la resta de temes. La vam girar i regirar, però no hi havia res a fer. És un tema que té una harmonia fàcil, unes percussions que entren a la primera i un sàmpler a l’inici, tal com hem sabut fer des de fa deu anys, i també està bé. Realment, a vegades no cal fer-hi tantes voltes.

“Wikipedia” és poc convencional, però també “Anem tirant”, amb una base country. I, a més, és la més escoltada...
L.D: Aquest tema va sortir quan tornàvem d’un bolo l’Edi ‘El Kid’ i jo amb en Bandam amb el seu cotxe. Ens va agafar per posar una llista de reproducció de country, perquè ens va dir que li molava molt aquest rotllo. L’endemà l’Edi es va plantar a l’estudi i va gravar-la. Però el millor de tot va ser que també va venir el pare del Joey C, Josep Cosp, a enregistrar les guitarres. Tot queda en família, fins i tot els pares han col·laborat al disc.
B: A més, altres col·legues –com Flashy Ice Cream– també van gravar-hi unes veus. Sempre ens reunim per mirar el futbol, i els vam dir que, ja que venien, ens ajudessin a cantar alguns dels cors que hi ha a la cançó. Sembla una broma tot això de la família, però és que som així de manera literal.

A la lletra canteu ‘Todos vienen y van, pero seis se quedan’. Hi ha molts grups que perden algun dels components pel camí, però vosaltres us heu mantingut units des que vau crear el grup el 2016, ara fa deu anys. Quin és el vostre truc?
E.K: Molta paciència [RIUEN].
AAA: Sí, però a més de la paciència també hi ajuda el fet que ja érem amics des de molt abans. No és el mateix que entrar en un grup que ja està format. Sempre hem sigut amics i hem tirat el grup endavant amb aquesta filosofia, no ens considerem només companys de feina. El poder de l’amistat potser és com Mr. Wonderful, però a nosaltres ens funciona de veritat.
E.K: La realitat és que 31 FAM som un col·lectiu, tots sis som iguals dins el projecte i, a més, ens donem l’oportunitat de fer coses per separat, fent-nos tot el suport del món, i sempre sabent que el grup anirà per davant de tot.


Per a la gira presentació de la segona temporada heu plantejat un directe diferent, incorporant instruments orgànics per primera vegada. Per què aquest canvi?
A: A final de l’any passat vam gravar una sessió al Palau de la Música Catalana –l’EP Unplugged al Palau (autoeditat, 2025)– amb una orquestra i un format instrumental inèdit amb guitarra, baix, percussió, teclats, tenores, acordió diatònic, violí, violoncel i bateria. No ens esperàvem que quedés bé, però ens va funcionar molt.
B: No m’hauria imaginat mai que una bateria, per exemple, quedés tan bé amb la nostra música. Pensava que no hi encaixaria, però com deia l’AAA, barrejar la part digital i l’acústica va quedar molt bé i en directe ens permet créixer molt.
K: Ja teníem referències d’artistes que fan música similar i que porten banda. D’entrada no ens agradava la idea, però fa temps que seguim el raper argentí Trueno, que té un directe espectacular amb banda. Vam veure que ajuntava tots els elements d’una manera increïble, i nosaltres també vam voler implementar-ho.
J.C: No portem un muntatge com un concert de rock, ni molt menys, sinó que volíem portar el disc al directe creant un so compacte barrejant electrònica i acústica, utilitzant els instruments i els músics adequats. Trobar els instrumentistes ideals ha sigut com un càsting.


Aquest any encara teniu moltes dates de concerts, però els més especials seran els de final de gira, que tancaran l’etapa d’'R31' a Madrid (19 novembre, La Sala), Palma (27 novembre, Es Gremi), València (12 desembre, Repvblicca) i Barcelona (28 desembre, Razzmatazz). Com seran aquests xous?
A: Les produccions pròpies sempre són bolos diferents que preparem encara amb més detall que la resta de concerts, que ja cuidem molt. No seran el mateix. Els quatre concerts finals tindran quasi dues hores de música, seran bàsicament per a fans de veritat.
L.D: I el concert de final de gira Bon anyyyy, a Barcelona, serà molt especial. Serà la segona vegada que el fem, i la idea és que sigui similar o millor que el que vam presentar l’any passat.