Entrevistes

El retorn minimalista de 'Jordi Matas - I'

Conversem amb el músic i productor d'Esparreguera sobre el nou disc en solitari 'Jordi Matas - I'

Jordi Matas: «El món de la paraula no em serveix per explicar què faig: necessito la música»

| 05/10/2026 a les 10:30h

Jordi Matas
Jordi Matas | Marc Cuscó
El sol·licitat músic i productor d’Esparreguera Jordi Matas presenta el primer disc en solitari, Jordi Matas - I (Hidden Track, 2026), deu peces instrumentals on destil·la la música a la mínima expressió. El 30 d'octubre, el presentarà en directe a Casa Montjuïc (Barcelona).



Després de la seva etapa jazzística com a guitarrista, Jordi Matas reprèn el camí ara en solitari als 50 anys. Reconegut productor i mà dreta del pop metafísic
amb Ferran Palau i El Petit de Cal Eril, a més de treballar amb altres artistes que admira com Alizzz, Mar Pujol i Anna Andreu, presenta el primer disc amb el seu nom. “Després de produir molts discos per a d’altres artistes gent he decidit retornar a la meva carrera en solitari", explica Matas. "Una de les primeres composicions va ser la que obre el disc, “Somni”. És una música que em ressona clara i diàfana en uns moments, i en altres llunyana; una melodia que, com en els somnis, la sento però no la recordo del tot quan em desperto.”


Aquest, però, no és el primer disc, tot i que l’ha titulat I. De fet, arriba al cap de quinze anys de Carme Canela canta Jordi Matas (Discmedi, 2011) i dels anteriors amb el Jordi Matas Organic Trio –Landscape (FSNT, 2008), gravat al Jamboree; i en format de quintet, Racons (FSNT, 2005) i All That Matas (FSNT, 2003).

El nou disc inclou temes amb ressonàncies a Joan Bibiloni, Toti Soler o El Petit de Cal Eril, però el baixllogregatí assegura que no l’han influït directament, sinó que ha escoltat músiques similars. Això sí, la música de la qual no s’amaga i per la qual comparteix passió amb Canela és l’essència brasilera.


Així i tot, reconeix que “‘Tutu’ recorda El Petit de Cal Eril, perquè durant anys hem estat una família amb Joan Pons i Ferran Palau. L’empremta del pop metafísic també és meva, i és difícil distingir quines aportacions va fer cadascú, perquè cuinàvem als mateixos fogons. L’etiqueta és una broma, cansats d’altres com ‘folk de comarca’.” I de metafísica també es podria titllar "Celeste": “és una peça sobre la fascinació que tinc per tot el que hi dalt del cel. És fruit de la curiositat, perquè no he estudiat astronomia, ni m’he parat a investigar gaire sobre el tema. Però, com que vaig enregistrar el disc a la Segarra, de nit veia un cel espectacular que em va acompanyar durant tot el procés. El cel i els cossos celestes eren molt presents i em van inspirar.”


Quant als directes, el d'Esparreguera admet que on se sent més còmode és “actuant a clubs i teatres perquè el públic està amb el focus posat en la música, no com als festivals." I paral·lelament a la seva faceta com a productor, músic i instrumentista, Matas també és professor: "Dono classes de guitarra al Conservatori del Liceu, a més de fer combos. Dels meus alumnes recordo a Litus Guilera, de Dan Peralbo i El Comboi, i em fa il·lusió haver-li donat alguns consells.”
 
 
Especial: Entrevistes
Arxivat a: Enderrock, entrevistes, actualitat, Jordi Matas

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.