La primera jornada del Rock Fest tenia com a grans plats forts Megadeth i Sex Pistols amb Frank Carter. Però tenint en compte que l'històric quartet punk ja va visitar Barcelona l'any passat al festival Cruïlla i que Megadeth es troba en plena gira de comiat, és evident que Dave Mustaine i companyia es van endur el gran focus de la nit amb una actuació que si bé sí que va voler ser força transversal amb la seva extensíssima trajectòria encara tenia un clar sabor a comiat.

Ja fa mesos que Megadeth va anunciar que Megadeth (Frontier Records, 2026) i la gira posterior serien marcarien el comiat definitiu de la banda. Però després que Mustaine anunciés que la gira s'estendria entre 3 i 5 anys, ahir va quedar enlaire si el d'ahir realment era el darrer concert de la banda a Catalunya, o encara quedaria alguna altra ocasió.

El concert d'ahir presentava com a gran novetat el primer concert a Barcelona del guitarrista finlandès Teemu Mäntysaari, que substitueix des de fa tres anys el brasiler Kiko Loureiro. La primera part del concert va servir sobretot per presentar alguns dels temes d'aquest últim disc, com la inicial "Tipping point", que ja va deixar el primer solo virtuós de Mustaine, i "I Don't Care", intercalades per dos clàssics de l'arxiconegut Rust In Peace (Capitol, 1990), com "Hangar 18" i "Take No Prisoners". Per al tram central va tenir temps de recuperar un parell de temes de Countdown to Extinction (Capitol, 1992), "Sweating Bullets" i "Skin o'My Teeth", a més d'un dels seus temes més melòdics de tota la seva discografia: "She-Wolf", amb un solo harmonitzat a l'estil Iron Maiden. 

Megadeth al Rock Fest 2026 Foto: Juan Miguel Morales

El concert va continuar amb temes dels primers discos de Megadeth, com "Wake Up Dead" i "Mechanix", intercalats amb temes del nou disc, com "Puppet Parade". Però la realitat és que el concert va agafar una volada que ja mai s'abaixaria fins al final del concert amb un dels temes més esperats i celebrats de la nit: la versió de Metallica "Ride The Lightning". Tot i que quan va sortir publicada el 1984, Mustaine ja feia una mica més d'un any que havia estat expulsat de Metallica, en els crèdits del disc figura com a cocompositor perquè va ser l'artífex d'una part dels rifs del tema.

Després de la nova "Let There Be Shred", va arribar tots els èxits que tot el Parc de Can Zam esperava. Primer, va ser el torn de "Tornado Of Souls", on Mäntysaari va interpretar amb molt d'encert el llegendari i complex solo originalment escrit per Marty Friedman. La va seguir "Peace Sells", un tema escrit de 1986 que continua més vigent en el context geopolític mundial. Precisament a escala política, és francament curiós observar la vigència de les cançons de Megadeth de forma simultània al gir copernicà de pensament de Dave Mustaine, qui a finals dels vuitanta versionava una de les cançons més icòniques de The Sex Pistols, "Anarchy In The UK", i ara ha virat cap a posicions molt conservadores.
 
Per al final, els californians van deixar els dos temes més emblemàtics del grup, tots dos encara plenament vigents des del punt de vista polític. Primer, va ser el torn de "Symphony of Destruction", sobre la manipulació política de la societat, i per últim, "Holy Wars... The Punishment Due"  —inspirada en la guerra entre Israel i Palestina i també la de catòlics i anglicans a Irlanda del Nord—, i en què Mustaine va recordar que tot continua igual que quan la va escriure ara fa 36 anys.

Al llarg de la primera jornada del Rock Fest també hi van actuar Loudness, Gotthard i Pretty Maids, mentre que avui serà el torn de Sabaton, Helloween, Accept o Testament, entre altres.