.jpg)
De la nit al dia, els teus vídeos versionant cançons tradicionals com el “Caragol treu banya” o “En Patufet” s’han fet virals. Com vius la voràgine d’aquestes últimes setmanes?
La veritat és que no m’esperava aquest ressò. Sabia que podia encaixar, però no a aquest nivell. De totes maneres, és una època molt maca i el meu equip de management m’està ajudant molt perquè m’aporten noves idees i m’acompanyen en tot moment.
En poc temps has tingut l'oportunitat de cantar al Cabró Rock i al Canet Rock. Què ha representat per tu trepitjar escenaris tan emblemàtics?
Va ser increïble en ambdós llocs. Tot va ser gràcies a l’equip de Figa Flawas. Jo duc poc temps en el món de la música, i aquesta oportunitat ha estat un regal. Al cap i a la fi, soc conscient que estic complint un somni que no tothom pot aconseguir. He de dir que m’he sentit molt acompanyat, la indústria musical catalana m’ha acollit de seguida. És un orgull i una sort molt gran la que he tingut.
Això t’ha encoratjat a encaminar el teu projecte musical cap a una direcció concreta?
Sí, sens dubte. Tot i que abans d’anar al Cabró Rock ja vaig anar a cantar a la discoteca El Cel de Vic durant dos caps de setmana seguits amb l’objectiu de superar la vergonya i endinsar-me més en el món de la música. Però pel que fa al meu projecte, tinc moltes ganes d’experimentar amb sons, instruments i crear una proposta musical potent.
En aquesta línia, qui t’inspira dins el panorama musical?
Fora de la indústria catalana, m’inspira molt el raper francès Jul o el cantant dominicà Omega, que fa mambo. Però pel que fa a l’escena a Catalunya, m’agrada molt el Kelly Isaiah, per exemple: la seva proposta em resulta original i sé que arribarà lluny.
En relació amb el teu projecte, com va sorgir la idea d’utilitzar lletres tan arrelades a la cultura catalana i dotar-les d’un caire reivindicatiu?
La veritat és que és una idea que havia meditat alguna vegada anteriorment, però mai s’havia materialitzat. Amb els meus amics havíem fet improvisacions amb altres lletres i en castellà, sempre creant nosaltres i en un to humorístic també. Un dia, però, vam pensar a canviar i fer-ho en català, jugant amb cançons que hem escoltat tota la vida.
Creus que amb les teves versions ajudes a rebatre els prejudicis racistes sobre les persones marroquines?
Penso que sí, hi ha gent que pot modificar la seva forma de veure les coses gràcies a la meva música. A mi em sap greu que es digui que no ens integrem: jo soc català, he crescut i he estat escolaritzat a Catalunya i, a vegades, sento que treballo més per mantenir el català que altres persones. El mantinc amb les meves amistats, amb algun familiar i, sobretot, entenc que la llengua és per tothom.
Quin missatge t’agradaria que arribés a la gent a través de les teves lletres?
El meu desig és que la gent entengui que tots som diferents, però, alhora, iguals. És a dir tenim les nostres diferències, però tots ens mereixem el mateix respecte. Això ho vaig aprendre treballant com a vigilant de seguretat, perquè em van passar situacions positives, però també de negatives relacionades amb el meu to de pell. El que vull que entengui la gent és que el color de pell no defineix qui ets com a persona.
Per ara, què és el que més gaudeixes de l’escenari?
Clarament, que la gent canti les meves cançons i que s’ho passi bé amb mi. És cert que, a vegades, el meu cap em fa patir i em juga males passades qüestionant si ho estaré fent bé o no. Al final, pujar a un escenari és completament nou per mi, però intento valorar el moment que estic vivint.
Què ens pots avançar en relació amb el teu projecte pels propers mesos?
Doncs la veritat és que tinc algun concert programat, però, més enllà d’això, estic treballant en el projecte de forma profunda. És a dir, vull compondre les meves lletres i preparar un directe potent, vull que la gent s’ho passi bé quan vingui als meus concerts. A més a més, tinc ganes d’indagar en instruments com la bateria, per exemple, que m’agrada molt. Així doncs, vaig a poc a poc i amb bona lletra.
.jpg)
