Aquesta setmana apareix una rara avis discogràfica necessària. Rara avis, perquè és una òpera-rock d’una hora i vint i divuit cançons —amb alguna que excedeix els set minuts— que repassen la biografia d’un personatge clau. Necessària perquè el personatge sobre el qual tracta és el líder anarcosindicalista Buenaventura Durruti (1896-1936), del qual aquest novembre es compleixen 90 anys de la mort. Es tracta de Durruti, t’estimo (Bankrobber, 2026) de la Cia. Les Solidàries i, tal com expressa el lletrista del disc Tuli Márquez, busca “reivindicar la figura de Durruti i reivindicar el fet que tots duem un anarquista a dins que vol eixamplar els marges del nostre concepte de llibertat, democràcia i igualtat, que ara per ara estan una mica sota mínims.” En parlem amb ell mentre escoltem en primícia una de les peces que conformaran aquest relat sobre la figura del lleonès: “Rodamon”.
 
“La història de Durruti, t’estimo surt d’un llibre que vaig escriure l’any 2013, L’endemà (Periscopi)”, explica Márquez. "Jo soc fill de la Transició, i del 75 al 80, d’ençà de la mort de Franco i de la sortida de la dictadura, van aparèixer infinitat de partits polítics i l’anarquisme hi va jugar un paper molt important. La figura de Durruti està plenament lligada al moviment anarquista en aquell moment; amb les seves llums i ombres. Nosaltres el que hem fet amb el disc és posar-lo en context. Tots trobem un Durruti a dins, quan ens posem justicialistes i volem fer prevaldre la justícia dels abusos que s'estan cometent avui; no tan sols hem de pensar en l'ascens del feixisme: és l'abús diari d'un sistema que cada vegada ens està arraconant més. Jo imagino Durruti tornant, no a la mines perquè ja no existeixen, però potser als supermercats o a les grans superfícies... Tibant de la gent perquè planti cara a l'abús diari contra les nostres llibertats".
 

La peça que avui estrenem, “Rodamon”, centra la mirada en les peripècies vitals que van dur Durruti amunt i avall: “La cançó reflecteix aquest punt d’odissea que va ser la vida de Durruti. Des que va sortir de León no va parar de fer voltes; primer per trobar el seu encaix en el món, i després pel seu destí revolucionari, que el feia estar sempre davant de les forces de l’ordre que el volien engarjolar. Quan va sortir de León va estar voltant pel País Basc, després, com que no va voler fer la mili, que l'enviaven al nord d’Àfrica, es va haver d’exiliar a França. També va estar rodant per Sud-Amèrica abans de tornar. Era un home que no tenia casa; la seva casa era ell mateix”.
 
A l’hora d’escriure aquesta cançó en concret, Márquez admet haver-se inspirat en la cançó "Roadrunner" de la banda punk novaiorquesa del 76 The Modern Lovers. Tot i que reconeix que per fer aquest Durruti, t’estimo, són molts els referents: “Primer ens vam inspirar en el Tommy (Decca, 1969) dels Who, que és l'òpera rock de la història de la música per excel·lència. Llavors apareixen els Beach Boys, que d'alguna manera amoroseixen el llenguatge rocker de The Who, i que el disc agafi aquest punt de simfonia”. I cita dos discos de la banda, que segons ell són, de fet, els “menys compresos”: Pet Sounds (Capitol, 1966) i Smile (Capitol, 1967). “En el meu cas, hi ha influït molt també The Clash, que l'any 79 van ser els grans reivindicadors de la Guerra Civil espanyola a nivell internacional amb el disc London Calling (CBS Records, 1979).
 
Sobre el títol de Durruti, t’estimo, Márquez assenyala que no era la idea inicial: “jo li volia posar Durruti Superstar”, recorda. “De fet, a la novel·la de L'endemà, el grup Les Roques sortien a tocar "Durruti Superstar". Però Arnau Tordera va fer també un musical que es deia Sardana Superstar, i també hi ha el projecte de Rigoberta Bandini, Jesucrista Superstar (autoeditat, 2025)... Llavors, el Guille Caballero (Surfing Sirles, Chaqueta de Chándal) va tenir l'encert de posar-li el nom de Durruti, t'estimo, que és prou revelador. A més, té un lligam molt potent amb el tema esportiu d'aquest país”, comenta l’autor fent referència a l’emblemàtica frase que va encunyar el comentarista Joaquim Maria Puyal el 1985 en un partit del Barça contra el Reial Valladolid i que va donar la lliga als culers, ‘Urruti, t’estimo!’. “Connecta també amb l'esperit de resistència que intentem transmetre amb el missatge del disc, sobre aquesta espècie d'embòlia mental que té la gent amb el 'Força Barça, força Catalunya': hi ha moltes més coses que el Barça, i moltes més coses que Catalunya, dins de Catalunya mateix. I em sembla una juguesca bastant potent, perquè la gent ho pugui entendre com li doni la gana.”
 

Així mateix, el concepte del disc també ha anat mutant: “En un principi, Durruti Superstar, l’òpera rock de Les Roques a la novel·la, era una adaptació rockera dels himnes de la República, que jo em vaig inflar a sentir durant els primers anys de la Transició: aquelles cançons que sonaven durant la guerra en el front republicà, i també en el front franquista, i que cantaven els soldats quan anaven a morir al front.” Finalment, s’ha convertit en un àlbum conceptual, en format de cantata-rock que explica vida, figura i rellevància de Buenaventura Durruti. "Als melòmans, l'obra conceptual sempre ens ha cridat molt l'atenció. Jo soc molt melòman, imagino que tant com el Guillem, i per ell com a músic, suposo que és un repte el fet de fer un disc conceptual que hagis d'escoltar de cap a cap per poder entendre la història que s'hi explica. És una reivindicació a fer, ara que només es consumeixen senzills. Potser és una batalla perduda, però hi ha moltes raons per enganxar-se al disc; no només el tema de Durruti i del comunisme llibertari, sinó també el mateix fet líric, que enganxa sobretot els sentiments i els budells. I posar-ho en un context, amb un llibret amb 18 cançons... Per mi era una necessitat poder-ho fer després de tots aquests anys treballant-ho."
 
La Companyia Les Solidàries està formada per Guillem Caballero (compositor, teclats i veu), Joan Colomo (guitarra i veus), Júlia Soler (trombó i veus), Xavi Garcia (baix i veus), Irene Molenz (guitarra i veus), Pablo Volt ‘Pope’ (trompeta i veus) i Pau Albà (bateria i veus). Durruti, t’estimo veurà la llum demà mateix, i avui se’n farà una preescolta a la botiga de discos Ultra-Local Records a les 19 h. En directe, es podrà escoltar el 14 d’octubre a la sala barcelonina Apolo.