De quina manera 'La muntanya' recull i amplia les idees musicals de l’anterior EP, 'Música x restaurants' (Bubota Música, 2024)?
Gerard Armengol: Música x restaurants i La muntanya tenen una connexió musical, el que passa és que ara hem agafat un camí més evident cap al new age i el post-punk, que no teníem tan present a l’anterior l’EP. I estam molt contents amb el resultat.
Victor Núñez: Jo, que he arribat al grup fa poc, però els segueixo des de fa anys, crec que és el treball més redó de Gran Amant.
Vos heu deixat influir per la Serra de Tramuntana i la seva relació amb la psicodèlia pop d’altres èpoques?
G.A: Per ventura, una part important de la creació del disc ha passat per un poble al peu de la Serra. Però, el que realment ens ha influït en aquest disc són grups com Talking Heads i músics com Joan Bibiloni, que en l’època del Deià psicodèlic, a la serra Tramuntana, van fer un munt de cançons interessants. A més, el disseny del disc està inspirat en referències visuals a Talking Heads 77 (Sire, 1977) o a Blue Album (DGC Records, 1994) de Weezer, que és una altra banda que ens agrada molt, tot i no ser d’aquell moviment.
Pep Toni Ferrer i els estudis Favela també hi han tengut a veure?
G.A: Amb en Pep Toni vam gravar als estudis Favela per donar el toc final als temes. És un lloc que continua essent ben important i que també ha tengut una part en la creació del disc.
'La muntanya' és un disc pensat sense talls. En temps d’escoltes en línia no és com anar a contracorrent?
G.A: No sé si volem anar contra el sistema, però mirem de fer el que ens ve de gust fer. Jo, per exemple, soc molt fan del Canal 33 i dels tempos de tractament cultural i musical que hi ha als seus continguts. Fins i tot dels tancaments d’emissió, que empren determinades músiques i que no són mainstream.
V.N: Gran Amant no cercam el hype en cap moment, sinó fer el que ens ve de gust sense mirar quina moda toca seguir.
El disc camina a través de deu talls diferents. Hi ha alguna emoció que hi predomini per damunt de les altres?
G.A: La muntanya té un camí ple d’alts i baixos. El desamor i la nostàlgia són sentiments pels quals passen sovint les nostres cançons. Tot i això, el disc té un ventall ample de sensacions i estats d’ànim.
Per Gran Amant hi han passat músics molt interessants, com Jordi Herrera (Satellites) o Pep Toni Ferrer (Oliva Trencada, Lost Fills). Ara hi ha Miquel Blai (Jane Yo) i des de fa poc Víctor Núñez (Ceremoney). Quina empremta deixen aquests músics?
G.A: Tots són importants i aquesta és la força de Gran Amant, que al cap i a la fi beu una mica de la trajectòria i del bagatge dels músics. També diria que l’actual formació és la que està més cohesionada i funciona millor, tant al local d’assaig com a l’escenari.
Com seran els directes de 'La muntanya'?
G.A: Som un grup que no es prodiga gaire pels escenaris. No és tant per voluntat sinó perquè no és fàcil encaixar una proposta com la nostra en el circuit musical actual, que és gairebé inexistent a Mallorca. Per al directe encara estam pensant en el setlist definitiu.
V.N: Jo som molt partidari de fer directes tocant el disc tal qual l’hem ideat, sense talls.
G.A: Sí, això estaria molt bé. O al manco combinar dues formes diferents de fer directes, no?
Gerard Armengol, tu també ets cuiner de professió. El procés de fer cançons és equiparable al de crear plats gastronòmics?
G.A: Una mica sí, perquè per cuinar música es necessita un equip de gent, bons ingredients, una idea de plat final i les ganes d’alimentar musicalment a la gent. És ben igual que quan el procés acaba en un plat, que en el nostre cas és un disc de vinil.
.jpg)
