Baaldo ens ensenyava tots els seus referents al darrer treball, Emergencia pop (Blau, 2024), un disc que combinava la música urbana amb l’estil de les dives americanes amb què havia crescut. Ara, té a punt un nou àlbum que parla sobre viure l’estiu a Calvià: Un estiu a casa. Aquest EP de quatre cançons neix de la voluntat de parlar del seu poble, d’on ha crescut, i de fer una crítica a la situació de massificació que viu Mallorca, però tot fet des de la ironia, mantenint l’essència divertida i fresca del projecte. Quatre històries d’estiu amb temàtica LGTBIQ+ amb una base de ritmes electrònics i jugant amb diferents estils urbans, com el reggaeton o el dembow. Els temes els ha fet acompanyat del productor Owly G, amb qui ha treballat estretament a l’estudi, i de Jabeat, qui s’ha encarregat del mix i el màster de les cançons.



Acabes de publicar l’EP ‘Un estiu a casa’, que ja havies anat girant durant l’estiu, però que arriba just quan aquest acaba. Per què fer-ho així?
És un disc estiuenc, que vaig fer pensant en aquests concerts que tenia a l’estiu, però per problemes tècnics, no s’ha pogut publicar abans. De fet, havien de ser cinc temes, però n'han acabat sent quatre perquè el cinquè no s’ha pogut acabar. Hi ha molts altres artistes que han publicat temes o discos estiuencs a l’agost, o fins i tot al setembre, com Zara Larsson, i no passa res.
 
El disc gira al voltant dels estius al teu poble, Calvià. D’on surt aquesta idea?
El grup Turista Sueca em va convidar a col·laborar en un tema seu, que es diu “Balconing”, perquè se’ls va acudir obrint un concert meu a Palma Nova. I em vaig adonar que jo, que soc de Calvià de tota la vida, no estava parlant de tots els problemes amb el turisme massiu que vivim. Però tampoc ho podia fer des d’un “Tourists go home”, perquè els meus pares van arribar durant una onada migratòria. Llavors em vaig sentir responsable de donar un altre punt de vista, de portar aquest concepte al meu terreny. Parlar dels meus estius a Calvià i de com visc jo la massificació turística, perquè visc en una de les zones més afectades, i fer-ho amb un toc d’humor. Vull dir-los que se’n vagin a casa, però també que vinguin al meu llit. Tractant-ho així em sembla més divertit, i crec que també conservo la meva personalitat.
 
T’has sentit “menys mallorquí” per ser fill d'immigrants?
Volia fer aquest àlbum perquè sempre he tingut el dubte de si soc prou mallorquí, perquè els meus pares són de fora i em feia por el que podia opinar la gent de la meva “mallorquinitat”. Però amb aquest disc vull reivindicar que soc igual de mallorquí que la resta, i que no passa res per ser “el de Calvià”, de fet, n’estic molt orgullós.
 

Justament aquest EP inclou el teu primer tema íntegrament en català, “El llit”. Què t’impulsa ara a fer un tema només en català?
Jo soc molt catanyol i sempre he barrejat les dues llengües en la meva música. Però ara tenia aquesta necessitat de fer música en català i em fa molta il·lusió haver-ho fet a “El llit”. Ara bé, quan canto en català se’m dona molta més veu, i això em fa por. Perquè no vull que depengui d’això que em vagi bé o no; vull ser lliure de barrejar tots els idiomes que vulgui.
 
Aquest tema també dona el tret de sortida al disc, que planeja sobre diferents temàtiques estiuenques. Com encaixa cada tema dins aquest imaginari?
A diferència d’Emergencia Pop, aquesta vegada volia fer un disc menys intens, que ressonés amb aquesta idea d’anar a la platja a passar-ho bé, anar de verbena o fer un gelat. Per això tot són històries d’estiu. Comença amb “Este verano”, que introdueix l’estiu a casa i tot el que hi passa. La segueixen “Verbena”, un tema divertit que també parla sobre les festes, i “Dimoni + un guiri”, que gira al voltant d’un home que no és del col·lectiu, però a qui li agrada molt jugar. I ho tanca tot “El llit”, amb aquesta història d’amor durant les festes d’Andratx, que són les primeres de l’estiu a Mallorca.

Tot i que manté la teva essència pop, el disc juga molt més amb l’electrònica i estils més urbans. Per què el canvi?
És veritat que hi jugo molt més. “El llit” és un reggaeton, “Dimoni + un guiri” un dembow, i “Verbena” és més electrònica, però realment hi ha una mica de tot. La base de l’EP és el pop, i justament la cançó que l'obre, “Este verano”, està molt influenciada pels ‘Caribe Mix’. També he pres moltes referències de temes dels 2000 i de cançons de l’estiu emblemàtiques, com el “Coti x coti” de The Tyets, per exemple.


Tot i aquests ritmes nous i aquesta influència del pop, també hi ha uns tocs de música tradicional mallorquina.
Hi ha un patró que es repeteix al llarg del disc, que són les castanyetes mallorquines del ball de bot. He estat molt obsessionat amb aquest estil i, de fet, he estat fent classes de ball de bot aquest últim any perquè volia incloure-ho dins el meu espectacle, i musicalment ho he inclòs amb aquest element. I justament les castanyetes que apareixen al disc les vaig gravar un dia a classe, per això hi ha sempre com aquesta sensació d’eco.
 
Tot el disc està fet des d’una visió LGTB, però no des de la politització, sinó des de la normalització. És la manera de reivindicar?
Tinc la sort que d’ençà que vaig començar a fer música, no he actuat només a circuits LGTB, i probablement és perquè jo he tractat de normalitzar-ho sempre en la meva música. No dic que no estiguin bé els espais queer, de fet són molt importants, però crec que també hem d’ocupar els mainstream. Hem de ser a tot arreu, i artistes com Fades ho estan fent molt bé això. A més, d’aquesta manera la gent es pot identificar amb les històries que explico i fer-se-les seves.