Què és l’amor? I què passa amb l’amor després de l’amor? Ginestà responen a aquestes preguntes des del 2019 amb cançons que converteixen el dolor en tendresa. Aquest any, han cantat sobre estimar des d’una perspectiva més íntima i experimental en el disc Gira tot igual, però diferent (Halley Records, 2026). Després d’un any presentant-lo, han aconseguit exhaurir les entrades del concert de final de gira a Razzmatazz el 7 de novembre, amb un públic que ha ballat, que ha cantat, s’ha emocionat, i que a més, ha reivindicat.

Abans que els germans Pau i Júlia Serrasolsas entressin a l’escenari, el públic ja gaudia de la nit amb les cançons que sonaven de fons: majoritàriament eren grups d’amics i parelles joves, però també s’hi podia apreciar gent una mica més gran, que cantava i ballava fins i tot més.

“Amb tu i per tu” va obrir el concert. Pau Serrasolsas va entrar a l’escenari, serè, com si minuts després no hagués de convertir la sala 1 en una autèntica festa. Júlia va fer l’entrada poc després, amb un vestuari que, com el del seu germà, transmetia l’estètica sòbria de l’últim disc. El decorat els acompanyava: un cercle de llums al fons de l’escenari envoltava la lletra "G" que apareix a la portada del nou àlbum.
Amb “De tot el món” i “Les coses senzilles”, els de Sant Andreu del Palomar van entrar en la seva essència. Especialment, Júlia: es podia veure com sentia la música dins seu, i sobretot la lletra. Alçant els braços i amb una coreografia que anava creant sobre la marxa, transmetia al públic el missatge de la cançó “Avui celebrem que estem bé”. I així, les les cançons del nou àlbum es van anar combinant amb d’altres més antigues, però estimades pel públic, com “Em bategues”. Acompanyats per guitarra, baix, bateria i teclat, enllaçaven una cançó amb una altra.

UN CONCERT REIVINDICATIU
No és cap secret que els germans de Sant Andreu es posicionen políticament i aprofiten els seus concerts per fer reivindicacions. Per introduir “Un piset amb tu”, van reclamar el dret a l’habitatge. El missatge va ser rebut amb aplaudiments i crits d’aprovació, i la cançó es va viure com una celebració. La interacció entre els assistents i els artistes va continuar quan des de l’escenari van demanar que tothom s’acotxés per acabar saltant en el moment àlgid del tema.

Amb la festa engegada, la sala es va transformar en una autèntica rave al ritme de “Muamuamua”, un tema del nou disc que aposta per un estil més rock i alternatiu. La gresca va continuar amb “Les mosques”, el senzill del 2025 que ja anticipava aquest canvi de rumb, amb els germans saltant sense fre fins que, en ple moment d’eufòria, Pau va cridar: “Visca la Unió Esportiva Sant Andreu!”.

Els Serrasolsas es van pronunciar també sobre la vaga de l’11 de novembre. “Sisplau, lluiteu pel que és vostre, perquè venen temps foscos”, va demanar Pau, que va afegir: “Hem d'estar junts, en aquesta vaga general ens juguem moltíssimes coses”. Entre aplaudiments i clams de la sala sencera, va coronar el discurs dient: “Si guanyen els altres, aquesta vaga general servirà perquè ens hauran vist junts, i ens tindran por, i ens trobarem cada dia al carrer per combatre’ls”. El públic va respondre amb càntics d’“Els carrers seran sempre nostres!”. I a continuació, va sonar “Deixar-se anar la mà”, “Els ocells” i “Gira tot igual però diferent”, la cançó que dona nom a l’àlbum.

El concert es va convertir en una declaració d’amor fraternal quan Júlia li va cantar al seu germà el tema que li va escriure i dedicar: “Pau”. Al públic, un grup d’amigues, amb les paraules “Jo et prometo un lloc on caure, quan busquis pau, quan falti el nord” de fons, es cantaven i sentien que la cançó era seva i de la seva història. A dalt de l’escenari, la Júlia li lliurava la cançó al Pau, assegut a terra contemplant la seva germana. I després el Pau va cantar una cançó que “es diu igual però que es va escriure fa uns quants anys”: “Pau”, d'Els Pets.

CONVIDATS ESPECIALS I UN QUARTET DE CORDA
Com a sorpresa de la nit, Ginestà va portar a l’escenari un quartet de corda per interpretar la cançó del nou disc que també n’inclou un: “La casualitat”. Per fer la nit més especial, també van convidar la cantant i trompetista Alba Armengou a sumar-se a la seva cançó conjunta, “T’estimo tant”. El tercer convidat de la nit va ser Ernest Crusats (La iaia), que de la mateixa manera que Armengou, es va unir als germans Serrasolsas per cantar la cançó del darrer disc de Ginestà que també interpreta, “Finestres”.
  Amb “Estimar-te com la terra”, Júlia va remarcar que la cançó no tracta només d’estimar un altre: “També vol dir estimar una terra, com la del poble palestí”, i això també significa “estimar el teu poble i la teva ciutat”. Per la de Sant Andreu, estimar la terra és “anar als desnonaments, i posar el cos”, i va afegir: “i si no podem posar el cos, és intentar cuidar a qui ho està fent”.

A la darrera part del concert, Ginestà va interpretar temes que el públic va cantar a ple pulmó, com “Amb qui estaràs?”, “L'Eva i la Jana”, i “La meva sort”. L’última cançó de la nit va ser “Perdre el cap”, que va posar punt i final a l’actuació de quasi dues hores. Curiosament, Ginestà es va acomiadar amb la cançó “Me voy” de Julieta Venegas. I així els germans Serrasolsas van tancar el concert amb un “Me despido de ti, i marxem!”.