A la petita vila d'El Talladell –Entitat Municipal Descentralitzada del terme municipal de Tàrrega–, se celebra des de l'any passat una singular proposta artística i cultural: el Molí Folk. A l'antic molí d'oli del Poble, ara rebatejat com a Espai Molí, s'hi programen diferents propostes musicals, escèniques i de cultura popular que omplen el poble de vida en plena tardor, una època en què, precisament, la vida cultural rural minva coincidint amb l'arribada del fred i la fi de les festes majors.

Enguany, la programació musical es podria definir –fent el símil amb l'oli d'oliva– com un cartell de primera premsada. L'oli de primera premsada és aquell que s'obté de les primeres olives de la temporada. Destaca per tenir un color més tèrbol i, sobretot, un gust més intens, que el fa especialment cotitzat per ser consumit per amanir. I, sens dubte, aquesta segona edició del festival Molí Folk va permetre l'oient gaudir d'un folk de primera premsada: és a dir, intens, autèntic i d'una gran qualitat artística.

La jornada va començar a l'hora del vermut amb l'actuació de Sorguen, grup guanyador del Concurs Sons 2025. Al vespre va ser el torn d'Els Quatrevents i, ja entrada la nit, del duet d'acordionistes format per Artur Blasco i Cati Plana. Les tres propostes van ser coprogramades amb el Circuit Folc, el cicle itinerant de música d'arrel d'Enderrock. La cirereta del pastís va arribar a mitjanit amb el concert d'Alosa, guanyadores del Concurs Sons 2024.

En la foscor tardorenca del vespre, el quintet de gralles Els Quatrevents va esdevenir-ne la banda sonora. Amb quatre gralles –algunes d'elles baixes–, un set de percussió, pedaleres d'efectes i alguns coixins electrònics, el conjunt liderat per Ivó Jordà va oferir l'espectacle Ball de gralles, en què amb un caràcter festiu van repassar algunes tonades tradicionals i, sobretot, van adaptar melodies de la música pop d'arreu. Oques Grasses, La Gossa Sorda, La Fúmiga, Obrint Pas o l'arxiconeguda melodia de "Flying Free" van sonar passades pel sedàs del timbre de la gralla, mentre també van tocar altres peces, com per exemple, del musical Mar i cel, tradicionals com la "Polca d'ours" o alguna incursió internacional a Abba o al cuarteto "La morocha".
 
El festival, d'entrada lliure, va concentrar prop de 200 persones. De fet, l'organització va explicar que van vendre 180 tiquets pel sopar popular que hi havia entre concerts. Després de l'àpat, va ser el torn del conegut acordionista pirinenc Artur Blasco i la figuerenca Cati Plana. Junts van interpretar un repertori fabulós d'arreu dels Pirineus, que va arrencar amb Blasco tocant un diminut acordió procedent del Caucas que va obtenir fruit d'un acord de col·laboració amb l'Orquestra Popular Estatal de Rússia.

Al llarg del prop d'hora i mitja d'actuació, Blasco va contextualitzar amb la seva habitual bonhomia cadascuna de les peces que va anar tocant, que ell mateix havia recollit i documentat en persona a través de nombrosos informants d'arreu del Pirineu. Polques, jotes i altres cançons d'indrets diversos com Campdevànol (el Ripollès), la Ribera Salada (el Solsonès), Bagà (el Berguedà) o la Vall de Cabó (l'Alt Urgell) van ressonar no només amb l'acordió, sinó també amb instruments com el rabequet –un instrument de corda fregada de dues cordes– o diferents culleres soperes que Blasco va fer servir a tall de castanyoles. També van fer sonar "La nina d'Orbanyà" i la versió en aranès d'"Aquelles muntanyes" –"Aqueres montanhes"–, que posteriorment interpretarien des d'un altre punt de vista Alosa.
 
L'última actuació de la nit la va dur a terme Alosa, el projecte de Giulietta Vidal i Irene Romo, que amb el seu primer llarga durada El primer cant del matí (Ceràmiques Guzmán, 2026), ja s'ha endut enguany fins a tres Premis Enderrock. Acompanyades pel guitarrista Martí Escobedo i el baixista Xavi Veres, van repassar peces d'aquest multipremiat treball i també d'altres cançons i tonades tradicionals no incloses en l'àlbum. Temes propis com "El forner", "A la voreta del foc" i "Flors i violes" es van intercalar amb altres melodies ben conegudes com "La dama d'Aragó", "El cant dels ocells", "Sota l'om" o "La cançó del lladre", en què van convidar el públic a ballar. Per al final van deixar la coneguda i animada "Nenes de ciutat".
 
La vetllada va evidenciar que propostes com les del Molí Folk són essencials per, tal com diuen els mateixos organitzadors, "agitar i remoure la cultura", especialment en l'àmbit rural. En un lloc fantàstic com l'Espai Molí –sonoritzat amb molt d'encert per part de l'equip tècnic–, el folk de primera premsada va lluir amb tota esplendor.