El músic i cantautor paiportí Elies Monxolí fa una immersió en l'obra de Konstandinos Kavafis en el seu darrer disc, Univers Kavafis (Edicions Cal·lígraf). Es tracta d'un recorregut per 15 composicions que ens mostren un autor versàtil musicat per un artista que ha sabut crear un clima específic per a cada cançó.



No ets un nouvingut al món de Kavafis, ja l'havies treballat, però aquesta vegada li dediques tot un monogràfic. Què té Kavafis que t'atregui tant?
Crec que el poema "Ítaca" és suficient per a captar-te i que vages a buscar què més ha fet;  només amb la musicació de Lluís Llach. També hi ha fet conéixer l'Eusebi Ayensa, que és el traductor de l'obra completa de Kavafis, i que me'n regalés dos volums. I m'hi vaig capbussar. Hi ha molta varietat de temes, sobretot els poemes eròtics, que són meravellosos, però també els poemes històrics i filosòfics.

A l'hora de musicar-lo, pel que fa a l'estil, has tingut en compte qui era Kavafis i quina època va viure, o has anat cap a un registre on et sents còmode tu?
És bonica, aquesta pregunta. Et diria que les dues coses. Sí que he tingut en compte l'època de Kavafis i, de fet, en el disc hi ha música, arranjaments i instrumentacions que recorden aquella època. Per exemple, estic pensant ara en "Dies de 1903", que és un trio de piano, violí i violoncello. Javier Costa és un compositor que ha fet un xicotet text en el llibre-disc que parla de la meua música i diu que utilitze música de músiques. És a dir, que n'hi ha aclucades d'ull a melodies de grans compositors. Hi ha sis cançons que els arranjaments són piano i orquestra simfònica o grup de cambra petit. També hi ha una cançó que recorde el jazz, un dixie, que és el "Per les tavernes". En altres cançons que sí que és veritat que he acudit a Jordi Armengol, que va ser productor de Lluís Llach.



Quin paper té Eusebi Ayensa al disc?
Molt important: l'hem fet junts i sense ell el disc no existiria. Hem estat parlant molt i m'ha ajudat en moltes coses. Vam parlar que Kavafis té un punt nostàlgic important per carregar-lo encara més de nostàlgia amb la música. Hem volgut fer algunes cançons que tingueren uns vestits musicals o una producció musical un poc més moderna.

Pel que fa a les lletres, has hagut de fer una selecció, una antologia a Kavafis. Quin criteri has seguit?
El criteri ha estat incloure alguns dels poemes més rellevants o més ben considerats per la crítica. Hi ha tres obres mestres, que són "Ítaca", "Tot esperant els bàrbars" i "El teu abandonant, Toni". Són poemes molt importants i hi havien d'estar. Però després m'he donat molta llibertat. Kavafis té pes nostàlgic, fins i tot un poc pessimista, en algun moment. Hi ha molts records. Per exemple, els poemes eròtics ho són perquè recorden l'erotisme. El pes de la memòria és immens. I perquè se n'ix d'aquest ambient temporal, de la nostàlgia, hi ha "Mar de matí", que és un poema absolutament contemplatiu, que te clava en el present.



Parla'm de les col·laboracions tant les musicals com la pictòrica.
La pictòrica és d'Alekos Fassianos. Els originals són en un museu de Grècia. Vam demanar permís per posar al disc les seues pintures i ens han ajudat molt i han sigut molt amables. La portada és una meravella que porta el títol Torna, l'esperit de Kavafis. En el disc, a més a més, hi ha una cançó titulada "Torna" que està cantada per Alexandra Gravas que és una mezzo-soprano grega, i hi canta en grec i en català. L'altra gran col·laboració és Lluís Llach, la persona més important que ha col·laborat en el disc.

Cantes el poema “Ítaca" amb una lletra i uns arranjaments diferents als que havia cantat Llach. No sé si això descol·loca el públic. En tot cas, com ha rebut el públic tot el treball?
Jo tinc un grandíssim respecte per allò que va fer Lluís Llach, adoració i fins i tot diria que és el poema que més m'ha influït en la meua vida. El poema "Itaca" el porte en el meu subconscient sempre. D'altra banda, el que veig és que la recepció és molt positiva tant d'eixa cançó com de les altres. Vam fer la presentació el dia 20 de setembre al Palau de la Música i va ser un èxit que no m'esperava. Estava tot completament ple i la gent molt entusiasmada.