Sèrdica és el nom de l'antiga ciutat romana situada al bell mig de l'actual capital de Bulgària, Sòfia, però també és el nom del projecte musical que lidera Pere Girbau. El músic va inspirar-se en la capital búlgara per a escriure les seves primeres cançons. Allà hi vivia la seva parella, amb qui mantenia una relació a distància. Però un dia la relació es va truncar i el va envair una profunda tristesa que el va portar a escriure les cançons del disc debut, Un cingle molt alt (autoeditat, 2024). Ara, acompanyat del guitarrista Marcel Torres, el bateria Aleix Brugués i el seu germà Carles Girbau, Girbau signa el segon disc Ja han tornat les orenetes (Microscopi, 2026), en què l'osonenc torna a canalitzar diverses vivències adverses per afrontar-les amb optimisme. En parlem amb ell.



Les cançons de 'Ja han tornat les orenetes' tenen moltes pistes de guitarres. Aquests arranjaments ja te’ls imagines des que comences a compondre les cançons, o és un treball posterior que feu a l’estudi o buc d’assaig amb l’altre guitarrista, Marcel Torres? 
Normalment utilitzo els arranjaments de dues guitarres com a punt de partida de les  cançons. Acostumo a començar amb un patró de guitarra que m'ha agradat i poc a poc el vaig "amanint" amb més guitarres per sobre, jugant a descobrir quin serà el següent  element que hi aportarà quelcom nou. Sovint arribo a un punt on hi ha un excés de  guitarres i he de tirar enrere per tal de no saturar la mescla i deixar-hi entrar la veu en  forma de melodia. Pensar que al directe només som dues guitarres sempre m'ajuda a  focalitzar l'atenció i a reduir-ho en només dues pistes principals: en Marcel Torres i jo. 

El tipus de tractament de les guitarres sembla més propi de músiques com la clàssica o el jazz. Haver estudiat guitarra clàssica t’ha ajudat a vestir millor les cançons? 
Sí, crec que el fet d'haver estudiat guitarra clàssica des de ben petit m'ha donat tècnicament molta llibertat a l'hora de provar coses diferents amb l'instrument. 

Sèrdica, el nom de l’antiga ciutat romana que hi havia en l’actual Sòfia, va ser el punt de partida on va començar el primer disc i que ha donat nom al projecte. En el nou treball, encara hi ha algun vincle o reminiscència amb la capital búlgara? 
Sí, el vincle amb la ciutat hi segueix present, encara que de manera explícita ja només hi és en una cançó: "El parc de l'est". Descriu un dels grans parcs que té la ciutat, vist amb una perspectiva de foraster.


Hi ha alguna altra cançó que tingui algun vincle amb un lloc concret?
La resta de cançons no tenen una localització clara, amb excepció de "Muntanyes, serrats", una cançó que va sorgir després de passar un cap de setmana a Montserrat amb els pares de la meva parella. La Margalida, la meva sogra, portava molt temps sense sortir de casa degut a una llarga malaltia i aquell cap de setmana va fer molt bon temps i aquells dos dies vam tornar a tenir l'esperança de que tot aniria bé. 

El títol del disc prové de la lletra de la segona cançó del disc: “Mira”. Què té d’especial perquè s’hagi acabat convertint en el títol? 
Un dia vaig començar a fer un recull de les cançons que havia fet (en tenia gairebé 30!) i vaig veure que les que m'agradaven més compartien un sentiment d'esperança, de llum. La frase "Ja han tornat les orenetes" crec que sintetitza bé aquesta idea. 

Més enllà del visualizer de “Tinc una finestra”, tens previst fer algun videoclip de  Sèrdica amb la teva productora Sol Naixent? 
Sí, el proper dia 10 estrenarem un videoclip per la cançó "Barra d'un bar". És una cançó  inspirada en un restaurant de Tavèrnoles, Can Janot, on vam tenir la sort de poder-hi filmar el mateix videoclip. Hi ha participat molta gent del grup de teatre del meu poble, Roda de Ter, i el vam filmar amb l'ajuda dels meus companys de professió.


Vas cursar estudis cinematogràfics o audiovisuals? 
Sí, a l'ESCAC. Mentre estudiava guitarra clàssica a l'ESMUC vaig seguir filmant, la meva  altra passió. I en acabar els estudis de música tenia molt clar que volia estudiar cine. En  entrar a l'ESCAC, em va sorprendre molt positivament que ens donessin via lliure a explicar qualsevol cosa i sobretot a provar coses noves i a fallar, i això en certa manera em va permetre començar a crear també dins l'àmbit musical. 

El videoclip més conegut que heu produït amb Sol Naixent és “Només viure” de Ginestà, amb la direcció del també músic Eloi Román (Jester). Com va sorgir l’oportunitat? 
Vam coincidir amb l'Eloi Román fa anys en un curt on jo feia la fotografia i ell l'ajudantia de direcció. Ens vam caure bé i a partir d'aquí els vaig filmar alguns videoclips pel seu grup, Jester. Quan a ell li va sorgir l'oportunitat de dirigir "Només viure", just acabàvem de fer "Orfeo serás tú" de Jester i va decidir repetir l'equip. 

Per acabar, com seran els concerts de presentació de 'Ja han tornat les orenetes'? 
Ara mateix encara estem treballant en una proposta audiovisual per a la presentació del disc, per fer que l'espectador pugui viure una experiència immersiva entorn a les cançons. L'anunciarem un cop tinguem la proposta acabada.