El compromís periodístic i musical no seria complet sense tenir en compte la pròpia tradició. Per això aquells números primerencs d’Enderrock, a més de fer-se ressò dels darrers llançaments discogràfics dels grups del moment, també miraven cap enrere amb l’objectiu de reivindicar l’imaginari musical del país: des dels pioners de la Nova Cançó que havien patit cert ostracisme durant la llarga nit dels anys vuitanta fins als galàctics i laietans que, encara enmig de la negra nit franquista, s’havien atrevit a desafiar tots els ordres imperants per fer emergir una cultura disruptiva i trencadora. Aquesta mirada enrere no ha estat mai nostàlgica, al contrari. Saber qui hem estat i d’on venim ens ha omplert de raons, d’autoestima, d’energia i força per encarar el present i el futur. La revista havia d’entrar pels ulls i les orelles, i s’havia de convertir en una eina útil i necessària per entendre l’escena musical catalana.
De bon principi una de les característiques d’Enderrock ha estat posar ben alt el nivell d’exigència. Tant l’equip fundador com la resta de periodistes que s’han incorporat al projecte han apostat per aquest compromís al seu ADN: no pel fet de ser una revista de música i en català Enderrock havia de ser menys que una revista en castellà o en anglès. Aquest ha estat el principal motor que ha fet funcionar la màquina i el que ha permès que el que va començar sent un projecte amb altes dosis de militància i amateurisme es consolidés, professionalitzés i arrelés en la societat. L’arrelament ha estat una de les claus per impulsar Enderrock cap al futur com a capçalera de referència de la música catalana. Tenir una base sòlida –de lectors, subscriptors, anunciants i còmplices de tota mena–i saber on poses els peus és bàsic a l’hora de definir el camí. Han passat els anys, han canviat les modes, han evolucionat els gustos musicals, han aparegut noves tendències i escenes... i Enderrock ha obert les seves pàgines per explicar-ho. La revista s’ha convertit en un ingredient natural sense el qual l’ecosistema musical i cultural del país no seria el mateix. No només l’autor d’un relat, sinó un agent actiu en la construcció nacional. Una de les claus del projecte és l’autenticitat: el que fem ens ho creiem amb totes les conseqüències.
No som infal·libles. De vegades l’encertem i altres errem el tret o directament l’espifiem, però mirem de guardar el nostre tresor més preuat: la llibertat per dir, fer i escriure el que ens sembla més adequat a cada moment. Tot i el que diuen els tòpics, llibertat i periodisme no es conjuguen amb facilitat. Sempre ho intentem i de vegades –sense necessitat que ens aparegui la Verge– ens en sortim.
Ara mateix la música en català viu moments d’ebullició. Cada dia apareixen noves propostes, més grups i èxits generacionals. Al mateix temps, tot va molt ràpid i els valors que cotitzen a l’alça són efímers, instantanis i superficials. A l’hora d’enfrontar-se als canvis de paradigma, però, Enderrock disposa d’una eina que avui en dia és escassa i va cara: l’experiència. Per sobre de tendències i per damunt de hypes, hipsters i haters, la revista ha estat un testimoni d’excepció dels últims vint anys: un subjecte actiu d’evolució i transformació, una peça clau de l’engranatge cultural i musical del país. Tenim per davant un futur que no serà senzill. El panorama s’ha transformat de manera radical: el model de negoci que va veure la revista néixer, créixer i consolidar -se, avui és tan sols un vestigi del passat. Els reptes, però, els afrontem sempre partint de dues premisses: entrega i alegria. Entrega, perquè sabem que només donant el màxim podrem tirar endavant un projecte com aquest, que incorporarà sempre altres dosis de passió i de professionalitat. I alegria perquè res de tot això no té sentit si no encarem la vida amb aquella ambició pròpia del Barça de Cruyff o de Guardiola que tants bons resultats ha donat als culers: “Sortiu i divertiu-vos”. Això és el que ens motiva a seguir endavant. Aquests som nosaltres: la Generació Enderrock, la nostra generació. Perquè cada generació fa la revolució amb la seva pròpia banda sonora.
.gif)
.gif)
