Potser perquè vaig viure la infantesa i adolescència al mateix barri –Hostafrancs– on va néixer Pere Camps, director del Festival de Cançó d'Autor BarnaSants, i vaig respirar els primers concerts al barri veí que li dóna nom, Sants. Potser tot plegat té un component romàntic i fa que tingui una estima especial al BarnaSants. O simplement, "perquè vull", com encara fem que ens canti Ovidi Montllor i "perquè vull" viure per molts anys més aquest festival de lletres de cantautors compromesos amb el món que ens envolta i músiques que respiren directes de les arrels, i s'embranquen i s'empelten enllà fins a donar meravellosos fruits aquí i allà.
Gràcies al BarnaSants hem pogut gaudir de concerts inoblidables com els d'Albert Pla, Quimi Portet, Sisa, Òscar Briz, Miquel Gil, Roger Mas, Eduard Canimas, El Fill del Mestre, Luis Eduardo Aute, Javier Álvarez, Luis Pastor, Pi de la Serra, Martirio, Maria del Mar Bonet, Marina Rossell, Paco Ibáñez, Meritxell Gené, Pau Alabajos, Feliu Ventura, Quilapayún, Joan Isaac, Carles Belda i el Conjunt Badabadoc, Jabier Muguruza, Javier Ruibal, Xavier Baró...
Fa poc en Pere Camps explicava a les seves disteses rodes de premsa al Senyor Parellada del carrer Argenteria –a la mateixa vorera on hi havia l'antic Zeleste– com la primera idea del festival va néixer d'una conversa amb cantautors madrilenys que es queixaven que no tocaven a Catalunya, i en Pere els va replicar dient-los que és que ni els mateixos cantautors catalans tenien on tocar a Catalunya.
Per això es va llançar a la piscina per muntar una primera edició del festival BarnaSants, que va néixer a les Cotxeres de Sants un 1 de gener de 1996, sent ell ja mànager d'alguns artistes destacats, després d'una etapa d'activista sindical i a SOS Racisme, trajectòria que li va merèixer fins i tot una citació del seu admirat Manuel Vázquez Montalbán.
En un text que va titular "Primarias" i que es va publicar al diari El País el dia 13 de gener de l'any 2000 Montalbán explicava: “Pere Camps fue un precoz dirigente sindical al que yo utilicé como personaje más o menos enmascarado en una de las primeras novelas de la serie Carvalho. Si Joan Saura representa la continuidad en su discurso, a Pere Camps le correspondería oponer la voz de extramuros, desde su condición de agente cultural alejado de la política activa en los últimos años, aunque no de la cultural”.
Pere Camps és un activista cultural de l'alçada d'un campanar, i si l'any passat va rebre guardons per aquest esforç, el que seria desitjable és que aquesta vintena edició oferís plens en la seva programació que donessin forces renovades tant al festival com a cadascun dels cantautors als quals aquest es deu i ofereix els seus serveis amb entusiasme i entrega totals.
Guaiteu i remeneu entre la graella de la programació i degusteu les delicatessens que us té preparades aquesta nova temporada. Començant per la inauguració de Toti Soler, que recordarà aquells incendiaris de mots que van ser tant Ovidi Montllor com el poeta Joan Salvat-Papasseit... Mots que sabien què era guardar fusta al moll, que feien l'escamot dels que mai no reculen, de soldats d'avantguarda o d'amants que es donaven la mà ben a la vora del mar, bategant en el joc d'amar, en jocs malabars. I 'quin doll d'aigua a la font perquè tot és nou ara que la lluna és plena!' i 'Res no és mesquí, perquè la cançó canta en cada bri de cosa'...
Gràcies al BarnaSants hem pogut gaudir de concerts inoblidables com els d'Albert Pla, Quimi Portet, Sisa, Òscar Briz, Miquel Gil, Roger Mas, Eduard Canimas, El Fill del Mestre, Luis Eduardo Aute, Javier Álvarez, Luis Pastor, Pi de la Serra, Martirio, Maria del Mar Bonet, Marina Rossell, Paco Ibáñez, Meritxell Gené, Pau Alabajos, Feliu Ventura, Quilapayún, Joan Isaac, Carles Belda i el Conjunt Badabadoc, Jabier Muguruza, Javier Ruibal, Xavier Baró...
Fa poc en Pere Camps explicava a les seves disteses rodes de premsa al Senyor Parellada del carrer Argenteria –a la mateixa vorera on hi havia l'antic Zeleste– com la primera idea del festival va néixer d'una conversa amb cantautors madrilenys que es queixaven que no tocaven a Catalunya, i en Pere els va replicar dient-los que és que ni els mateixos cantautors catalans tenien on tocar a Catalunya.
Per això es va llançar a la piscina per muntar una primera edició del festival BarnaSants, que va néixer a les Cotxeres de Sants un 1 de gener de 1996, sent ell ja mànager d'alguns artistes destacats, després d'una etapa d'activista sindical i a SOS Racisme, trajectòria que li va merèixer fins i tot una citació del seu admirat Manuel Vázquez Montalbán.
En un text que va titular "Primarias" i que es va publicar al diari El País el dia 13 de gener de l'any 2000 Montalbán explicava: “Pere Camps fue un precoz dirigente sindical al que yo utilicé como personaje más o menos enmascarado en una de las primeras novelas de la serie Carvalho. Si Joan Saura representa la continuidad en su discurso, a Pere Camps le correspondería oponer la voz de extramuros, desde su condición de agente cultural alejado de la política activa en los últimos años, aunque no de la cultural”.
Pere Camps és un activista cultural de l'alçada d'un campanar, i si l'any passat va rebre guardons per aquest esforç, el que seria desitjable és que aquesta vintena edició oferís plens en la seva programació que donessin forces renovades tant al festival com a cadascun dels cantautors als quals aquest es deu i ofereix els seus serveis amb entusiasme i entrega totals.
Guaiteu i remeneu entre la graella de la programació i degusteu les delicatessens que us té preparades aquesta nova temporada. Començant per la inauguració de Toti Soler, que recordarà aquells incendiaris de mots que van ser tant Ovidi Montllor com el poeta Joan Salvat-Papasseit... Mots que sabien què era guardar fusta al moll, que feien l'escamot dels que mai no reculen, de soldats d'avantguarda o d'amants que es donaven la mà ben a la vora del mar, bategant en el joc d'amar, en jocs malabars. I 'quin doll d'aigua a la font perquè tot és nou ara que la lluna és plena!' i 'Res no és mesquí, perquè la cançó canta en cada bri de cosa'...
.gif)
.gif)
