Des d'Enderrock llistem sis discos que s'estrenen aquesta setmana perquè encaris el divendres amb noves cançons.

PinkPoni
La ràbia i la calma (Satélite K, 2018)

La ràbia i la calma és el nou disc de Pinkponi, un recull de sis temes nascuts a cavall del moment social i personal de la banda durant el 2017. Les cançons transiten entre la denúncia i les experiències viscudes, arran de canvis soferts en la formació. En aquest treball, Pinkponi assoleix un so més madur i contundent, una primera part en l’evolució i la recerca de noves sonoritats. El disc ha estat enregistrat el febrer del 2018 a Bucbonera Studios, coproduït entre la banda i Tomàs Robisco, amb qui han elaborat un treball curós i ple de matisos, que transpira l’evolució d’un grup tan heterogeni com singular.

Avstral
Teoria de l'evolució (RGB Suports, 2018)

Teoria de l’evolució és el primer disc d’Avstral. Es tracta d’un àlbum que inclou deu cançons, cuinades molt a poc a poc entre el 2016 i el 2018 al local d’assaig del grup i enregistrades, produïdes i mesclades, posteriorment, per Víctor Ayuso i Marc Martín. S’hi respiren atmosferes pop a balquena, amb una especial presència de textures electròniques, però és prou divers. Inclou temes petits, pianístics, de caràcter minimalista i intimista, i peces molt més contundents, de sonoritats àmplies i pretensió sonora internacional. Pel que fa a les temàtiques de les lletres, hi imperen dues línies clares. D’una banda, el concepte d’autosuperació emocional i vital, molt lligat a la mateixa evolució, que entenen com un concepte que ho abraça tot. De l’altra, històries aparentment circumstancials (algunes més costumistes, altres de més psicològiques) que, en tot cas, tenen sempre un rerefons de reflexió.

Marc Amat
Ara torno (autoeditat, 2018)

Després de publicar els seus dos primers senzills el 2014 ("Plou") i el 2015 ("No n’hi ha per tant"), Marc Amat estrena ara el seu primer EP, titulat Ara torno. Amb lletres íntimes i una sonoritat renovada, el cantautor d’Olesa de Montserrat presenta un treball amb cinc cançons basades en petites escenes d’instants quotidians, però que alhora aboquen a grans reflexions sobre temes transcendentals. El canvi, les ruptures i les ganes de ser feliç formen l’eix vertebrador del treball.

Los Sírex
Que nos quiten lo bailao (L'Indi Music, 2018) 

Que nos quiten lo bailao és la nova referència de la mítica banda de rock’n’roll dels seixanta i setanta. En la seva segona joventut s’han deixat assessorar per Pep Sala a la producció i per primer cop es llancen a cantar en català en quatre cançons. Part del disc va ser gravada en directe en un concert a la sala Luz de Gas de Barcelona, i l’altra a l’estudi de Sala.

Maria Rodés
Eclíptica (Satélite K, 2018)

Eclíptica és el nou disc de Maria Rodés, inspirat en el treball del seu oncle-besavi Lluís Rodés, astrònom que va dirigir l'Observatori de l'Ebre durant la Guerra Civil. Per compondre el seu nou àlbum, Rodés es va instal·lar a Balada, un poble situat a Terres de l'Ebre, molt a prop de l'Observatori en el qual va viure el seu oncle-besavi. El disc ha tingut la producció de Juan Rodríguez Berbín i Josep Maria Baldomà, i les col·laboracions de Nico Roig, The New Raemon i Ximena Sariñana.

Za!
Pachinko Plex (Gandula, 2018)

El nou disc de Za! es diu Pachinko Plex, i significa un canvi radical en la seva obra, ja que l'àlbum té un so totalment nou. En el seu afany de no repetir-se i experimentar amb diferents elements, la banda prescindeix de guitarra i amplificadors per centrar-se en textures electròniques, sintetitzadors, bucles aleatoris a través de l'ordinador i tambors processats en viu a través de disparadors. El resultat genera un estil igualment contundent i polirítmic, però inclassificable, molt influït per les seves gires pel Japó i Moçambic.