Els triomfadors dels premis

Els diaris, els webs i les teles ja han fet la seva lectura dels Premis Enderrock. La meva, amb les dades ben agafades a la mà, és aquesta: els grans triomfadors van ser els Quicos i la rondalla de Pep Gimeno 'Botifarra'. Cap altre artista va guanyar tants premis de votació popular com ells. Tres: millor disc de folk –La Barraca (DiscMedi, 2011)-–, millor cançó de folk –"Havanera de canyes i fang"– i millor artista de folk –en aquest cas, artistes, en plural i en majúscula–.
Imagino que la seva música no encaixa en el relat modern dels mitjans de masses o generalistes, i per això no n'han parlat gaire. Estem en un moment en què el mínim gest d'un integrant de Manel és notícia i esvalota l'aviram (consti que ho dic des de la màxima estima i respecte envers el cèlebre quartet).
Però no passa res, les opinions són lliures i els fets sagrats, i amb les seves declaracions, el cantant de Mishima, David Carabén –entregador dels tres enderrocks a Quicos i Botifarra–, ho va saber posar tot a lloc amb elegància, reivindicant la vàlua d'aquests músics que es mengen els quilòmetres per fer que el Baix Ebre es toqui amb la Costera i la Vall d'Albaida.
Pel que fa al disc valorat per la crítica com el millor disc de folk del 2011, El paradís de les paraules (Comboi), de Carles Dénia, vaig estar parlant-ne amb el percussionista Aleix Tobias i tots dos vam estar d'acord: el temps posarà aquest disc preclar en el lloc que es mereix.



De dalt a baix i d'esquerra a dreta: Quique Pellicer, Paco Lucas, Juanjo Blanco, David Carabén, Arturo Gaya, Jordi Fusté, Quique Pedret i Néstor Mont (foto: Juan Miguel Morales).