El compositor i cantautor nascut a Sabadell, Miquel Moya, va debutar amb el primer disc, titulat Iris (La Cupula, 2020), fa pocs mesos. En aquest treball, format per set cançons en català, l'artista posa a l'abast de tothom els seus pensaments i sentiments durant èpoques difícils de la seva vida.  Parlem amb ell sobre aquest primer llarga durada, com va començar en la música i com sorgeixen les lletres.

Des de petit sempre has tingut present la música. La família ha estat la teva escola?
N’he après molt. El meu pare, Toni Moya, va ser el baixista del grup Bars, i la meva tieta, Montse Llaràs, en va ser la cantant. A més, la meva mare, Núria Llaràs, va ser corista d’Els Pets (Les Llufes) a la primera època. Jo els he seguit, estudiant grau superior de cant i piano a l’Aula de Moderna i Jazz del Conservatori del Liceu de Barcelona.

El teu primer disc representa tot el que has après?
Les cançons són un conjunt d’històries, d’etapes fosques i complicades, però també desprenen molta llum. Són un cant a l’amor i a l’amistat, on dono molta importància a la gent que estimo.

A més, les cançons les has escrit conjuntament amb la teva mare.
Sí, són cartes i diàlegs amb ella. Moltes estan escrites i compostes en una etapa molt fosca de la meva vida en què necessitava la seva ajuda.

De quins artistes has après més?
Sobretot d’artistes i grups que utilitzen el piano i la veu com a element principal, com Jamie Cullum o Keane. I de l’escena catalana m’agrada molt Joan Dausà. Volia acostar-me d’alguna manera a la seva sonoritat i per això he treballat amb els seus productors Santos & Fluren en dues de les cançons del disc, “Mil coses que faria per tu” i “Estel fugaç”.