La cantant barcelonina Carla Mercader –seleccionada en el concurs Sona9 2020 i guanyadora del premi popular del Concurs de Cançó d’Autor/a del festival Monocicle.– presenta el primer llarga durada com a Karla amb K, Estem vius tot el r4to (Hidden Track DIY, 2023). En ell, fa gala del seu so electrònic i d’estètica vuitantera, que va explorar en un retir creatiu a la Serra de Tramuntana, i planteja un viatge en dues cares molt diferenciades, que duen del desengany a l’empoderament.



El 2021, amb “V0lia s3ntir”, ja vam veure una deriva cap a l’electrònica, un terreny on t'aprofundeixes amb aquest disc.
Sí, el canvi és aleshores. “V0lia s3ntir” va ser el primer senzill amb què vaig connectar amb el rotllo que tindria el disc. Per això, dels temes antics, és l’únic que està inclòs en l'àlbum. Va ser quan va néixer aquesta estètica: m'hi vaig sentir còmode i vaig voler seguir explorant-ho. Ha passat molt temps, però a partir d'aleshores, ja fa un parell d'anys, va ser quan vaig començar a escriure la resta del disc.
 

Com vas descobrir aquesta nova sonoritat?
No estic segura d’on va sortir. M’agrada fer els meus pinitos amb la producció i, des de casa, l'electrònica era la via que tenia. A més, l’estètica dels sintes m’aboca els 80s i m’agrada molt aquest rotllo vintage, retro... M’inspira.
 
A “T4n 3str4ny”, la primera cançó de l'àlbum, hi trobem ja una frase lapidària que marcarà la resta del disc: “cada segon que has passat pel meu cap és temps de vida que m’ha restat”.
És la primera, el punt de partida del viatge del disc. Té un punt existencialista, de plantejar-me cap a on va tot el que fem. L'excusa és plantejar-me com està vivint la ruptura l'altra persona, com se li està posant, que està pensant... Però també hi ha cert cabreig per la sensació que tot el que he pensat en aquesta relació és temps de vida perdut, perquè ja no serveix per res. Així que no hi ha més remei que seguir endavant, move on.
 
Continues pensant, ara per ara, que no ha servit per res?
Al final tot són cicles i amb tot aprenem; sobretot de les hòsties. Crec que per poder-se empoderar és necessari el procés de dol i donar espai a la incertesa, la tristesa o la soledat. Amb aquest disc, he trobat l’empoderament a partir de passar per dins del dolor. I crear música i escriure m’ha ajudat a passar-hi. És 100% terapèutic. No només per això: aquest disc ha estat també terapèutic en el sentit de creure en el que faig i donar valor a allò que em passa. Aprofitar tot plegat per crear, i convertir coses dures i difícils en art, o en alguna cosa amb què una altra persona es pugui identificar, és molt sanador.
 

“N0 fa il·lusi0” té un fort component de nostàlgia. Tot i així, la cançó acaba amb un punt esperançador, quan repeteixes que és “el principi de la resta de la meva vida”.
La nostàlgia està present en tot el treball, perquè és una cosa molt meva. En aquest cas, neix d'un desengany amb la vida. Amb el vers “el principi de la resta de la meva vida” hi poso punt i final, per això, és el moment de canvi. La cançó té a veure amb un desengany amorós, i se situa en el punt en què o tirem endavant, o tot plegat ens arrossegarà. L'he posat per tancar la cara A del disc, que és on hi ha les cançons més nostàlgiques. A la cara B hi ha l'empoderament.
 
Hi ha algunes cançons, com “Tomb3s” o “3ls hum4ns”, que tenen un punt metafísic i de sci-fi.
Estic superinfluenciada a nivell lletrístic per El Petit de Cal Eril, i també m'inspira moltíssim Joan Miquel Oliver. “3ls hum4ns” és totalment existencialista. Va néixer un dia que sortia de la feina, era de nit i no tenia res a la nevera. Vaig posar-me a pensar en el tipus de vida que portem els humans: quina mena d'ésser som, que mengem tota l'estona? Què fem, els humans? Què fan? A vegades, donem per suposat que tot està fet a la nostra mida, però en realitat som uns bitxos estranys que no sabem ben bé què hi fem aquí. M'agrada l'exercici de mirar-ho des de fora, i adonar-nos que el món és molt gran, i nosaltres, petits...
 
Aquesta reflexió la fas en termes ecologistes?
Em sento molt identificada en l'ecologisme, però no en soc activista. La d'“3ls hum4ns” és una qüestió més existencialista.


“0blid4r” és una cançó que destaca en el disc per la seva duració (més de quatre minuts i mig) i perquè l'electrònica s'apropa més al techno del que has fet en la resta del treball.
Sí, i estic preparant una versió en directe que encara s'hi apropa més! M'agrada molt aquesta sonoritat i tinc ganes de seguir experimentant-hi i endinsar-m'hi més. La idea de la música que et fa ballar em fascina. Amb aquest disc m'he trobat amb la noció de plorar i ballar. Si hi ha un tema que em preocupa, no tinc perquè fer-lo una balada, sinó que ho puc fer ballable i que es converteixi en una mena d'exorcisme. És un exercici ultracatàrtic. I crec que el techno ho potencia, perquè té un punt d'èpic, de trànsit.