La constantinenca Alèxia Pascual has viscut una aventura per Eufòria plena d'alts i baixos. Costa de creure, però al principi d’Eufòria la cantant va viure en la zona de perill fins que la sort va canviar-li amb la interpretació del tema “Bona nit”, dels seus estimats veïnsde Constatí  Els Pets. Després va passar a ser una de les clares aspirants al premi guanyador i va convertir-se en la primera finalista del programa. Contra pronòstic, però, el públic no es va decantar per ella en la votació de la gran final i va emportar-se el tercer lloc del concurs.


Tu has estudiat teatre musical a l’Institut del Teatre. Creus que això t'ha donat moltes taules de cara a participar a 'Eufòria'?
Totalment, haver tingut una formació prèvia és una cosa que m'ha ajudat molt perquè moltes de les situacions que he viscut a Eufòria no m'eren noves. Tot i això, a vegades he tingut la sensació que la ignorància és un bona aliada. Conèixer tan bé com funcionen les coses, et posa més dificultats que facilitats en situacions com les que es viuen a Eufòria.

A quines situacions et refereixes?
La dificultat d'una actuació, per exemple. Quan ja ho has fet abans, saps la complexitat que té i a nivell psicològic et pot jugar en contra, mentre que si no ho saps, t'ho prens més com un repte. 

De petita, tu havies estudiat cant i dansa i també vas fer teatre als Pastorets de Constantí. Ja tenies clar que el teu àmbit eren les arts escèniques?
Sí, sempre ho he tingut molt clar. De petita, inconscientment, demanava micròfons pel meu aniversari o a les meves amigues els proposava de fer concerts. La veritat és que sempre he estat molt vinculada al món de l'art, el teatre i la música. 


A més d'estudiar, tu també has donat algunes classes de cant. T'agrada ensenyar?
La veritat és que m'agrada experimentar amb tots els àmbits artístics i poder fer classes és una cosa molt maca. Jo he fet classes a nens més petitets, normalment; m'agrada molt poder transmetre els meus coneixements als altres.

T'imaginaries fent de 'coach' a 'Eufòria' o a algun concurs de talents d'aquí a uns anys?
Uau, m'encantaria! A més, haver-ho viscut com a concursant encara et dona més eines per poder ajudar-los, perquè al final estaran vivint situacions similars a les que has viscut.

Què vols fer a partir d'ara?
Com he estudiat a l'Institut del Teatre, vull fer musicals perquè és una cosa que em surt molt natural i per a mi és la culminació de les coses que m'agraden. Alhora, també vull treure música pròpia i fer-ho de forma simultània. Penso que és compatible.


Com serà aquesta música pròpia?
A Eufòria he descobert un vessant meu que no havia explorat gaire i és la de diva pop. He cantat cançons de Lady Gaga, Agnes, ABBA... He cantat cançons de grans dones empoderades fent música pop-disco. Així que de primeres, quan surti d'Eufòria vull continuar explorant aquest estil perquè en català no hi ha gaires dones fent una proposta així. 

Fa por sortir d''Eufòria' i entrar en el món professional de cop?
Sí, tot i que alhora fa il·lusió. Serà la realitat del que viurem la resta de les nostres vides. Mai tindrem un equip tan gran com el d'Eufòria, ni tindrem l'atenció de tants mitjans. Hem estat tretze setmanes amb un equip que treballava al complet per nosaltres i això serà pràcticament impossible que ens pugui tornar a passar... Per tant, penso que m'hauré d'espavilar i treure'm les castanyes del foc pel meu propi compte, tot i que això no em fa tanta por perquè crec que abans d'Eufòria ja ho feia. En resum, toca treballar i està clar que ningú ens regalarà res.

Com ha estat el vincle amb els companys?
Ha estat meravellós. La relació que s'ha creat ha fet que tots hàgim brillat molt més sobre l'escenari del que ho haguéssim fet si no hi hagués bon rotllo. He fet vincles molt macos i que no es trencaran mai. No teníem la sensació d'estar competint, sinó de companyes donant-se suport. Guanyés qui guanyés, ens n'hauríem alegrat molts totes tres.


Estàs satisfeta d'haver quedat tercera?
Clar, és un gran reconeixement haver quedat tercera. És molt més del que m'hagués pogut imaginar. Cada vegada que m'ha anat salvant el públic, i em quedo a quadres d'haver arribat fins aquí, perquè no m'ho esperava. Per a mi quedar tercera és un regal.

Quin és el podi de les teves actuacions?
Doncs em quedaria amb "Rise Like a Phoenix" de Conchita Wurst, que va ser com una teràpia; "Waterloo" d'ABBA perquè m'ho vaig passar molt bé, i tot i que mai m'hauria imaginat dir-ho, diré "Remena nena". Va ser un repte molt gran, tenia molta por i m'ho vaig acabar passant molt bé. És una de les actuacions que més m'ha marcat perquè em va fer veure que havia de confiar més en les propostes que em donaven. 

Com afrontes el concert del 2 de juliol al Palau Sant Jordi?
Amb moltes ganes. Serà una experiència que no oblidarem mai. A més, no tindrem la pressió, de pensar que t'estan jutjant... Evidentment, hi haurà nervis, però seran nervis més relaxats que els del plató. A més, serà un gran retrobament entre els setze, desapareixeran les jerarquies de qui està dins del programa i qui no, i serà un moment per a gaudir-ho molt. 


També serà l'últim cop que sereu junts dalt d'un escenari.
Ostres, encara no ho estava enfocant així! És un regal de cloenda i serà un alliberament brutal, perquè si la liem no passarà res. De fet, crec que és el pensament que hauríem d'haver tingut tots al programa, però com saps que t'estan jutjant, vols fer-ho tot correcte i perfecte. A vegades, aquest pensament et limita més que t'ajuda. 

Enguany, heu sobresortit les noies per sobre dels nois. Creus que hi ha algun motiu concret?
Des dels càstings, era bastant evident que el nivell femení era molt més alt masculí. Penso que això es veu i el públic ho rep. A mesura que ha anat passant el programa, les noies ho hem anat donant tot amb un nivellàs d'actuacions. Amb això no vull dir que els nois no ho hagin donat tot, però crec que si les noies ho hem fet millor doncs som les que hem de seguir al programa. M'enorgulleix molt que hi hagi hagut una final de tres dones i crec que és totalment just. 

Consideres que és un fenomen generalitzat a altres àmbits artístics?
En alguns sí. Normalment, als càstings d'altres programes o de teatre hi ha més quantitat de dones, però portem un bagatge molt més estricte i al final, això es nota. A més, tot això es retroalimenta perquè com que el nivell de les dones és més alt, encara es preparen més i millor perquè han d'estar més ben preparades per destacar. Però, en canvi, si mires el panorama musical català està ple d'homes. Dels grups més sonats en català, la immensa majoria són homes i penso que és moment d'anar canviant les coses. Les dones estem demostrant que venim a totes.