Ha arribat la seva hora de la veritat i necessitaven emprendre un viatge que fos definitiu, però sense perdre de vista d’on venien. El quartet Les Montses, de Sant Vicenç dels Horts, s’ha reinventat amb un enèrgic quart disc, De tots colors (Discmedi, 2023), vuit noves cançons en les quals el grup de pop-folk llança un missatge vitalista i directe.
 

Un dels trets diferencials del quart disc–inclòs el primer gravat com a Eivibonny– és una clara aposta pel pop més ballable?
Xavi Pujadas (guitarra i veus): El vessant orgànic segueix ben present, però volíem acostar-nos a l’estil sonor d’Avicii i fusionar el pop-folk amb l’electrònica. Hem volgut adoptar la seva manera de mesclar, i hem experimentat.
Xavi Esteve (baix): Teníem ganes d’innovar i d’incorporar més elements electrònics a les cançons.
Joan Prats (teclats): La nostra manera de compondre ha anat canviant, i en aquest cas hem intentat fer un procés més coral.

Aquest hauria de ser el disc definitiu, però heu mantingut l’essència inicial amb la guitarra acústica i el banjo ben presents?
Ferran Rosell (veu i guitarra): I tant, era del tot necessari! No volíem perdre’ns i deixar-nos portar només pel que ens exigeix el mercat i per l’ímpetu de modernitzar-nos. Necessitàvem començar un nou viatge, però sense perdre de vista els nostres orígens.


Un altre aspecte que ha quedat intacte en aquesta conversió ha estat el bon rotllo i la vitalitat. Les ganes de viure i d’explorar, que canteu en temes com “Ballant amb llops”, sempre han d’anar per sobre de les pors i dels dubtes?
X.P: Et respondré amb un vers de la cançó: ‘No puc negar el que vol el cor’. A la vida, sempre tenim dubtes i pors, però no es pot nedar a contracorrent del que el cor ens demana.
J.P: Tot i això, la idea principal era plasmar una realitat transparent i crua per explicar que nosaltres també hem patit per poder arribar on som. No tot és de color de rosa, i els dubtes i les pors formen part del dia a dia. S’ha d’acceptar, sense perdre les ganes de viure.

En aquest sentit, com gestioneu les xarxes socials per evitar que us facin més mal que bé?
X.P: Per descomptat hi haurà qui ho veurà al revés, però com a músics de Les Montses necessitem el contacte real i tangible amb la gent. El que de veritat ens importa és la interacció en directe amb el públic, tant a dalt com a baix dels escenaris. Som músics, no influencers, i volem condemnar la transcendència que tenen els algoritmes en la música i altres àmbits socials.
F.R: Els artistes actuals ens hem hagut d’introduir a les xarxes socials per poder-nos adaptar a la indústria musical, però nosaltres comencem a estar cremats d’haver de dedicar-hi tant de temps.
J.P: Els músics d’abans només volien concerts, drogues i sexe.... Però ara també hem d’incloure –i per força– l’Instagram! [Riuen]

Potser, tal com respiren les lletres del disc, el que ens cal és viure més nits que no s’acabin i brindar per la gent que estimem?
F.R: Exacte! Tot i que en aquest disc també hem volgut mostrar que entre nosaltres quatre també ens discutim i, a vegades, arribem a les mans com tothom. [Riuen]
J.P: Aquest és un tema tabú però que és molt present en la realitat de les bandes. És molt complicat gestionar quatre egos.

“Increïble com tu” és tot un cant a l’amor. Quina és la vostra filosofia en la recerca d’una persona estimada?
F.R: És complicat, però el cert és que quan deixes de buscar i et centres en tu mateix és quan l’amor acostuma aparèixer. Sona com un tòpic, però és així.
J.P: De vegades el problema per trobar l’acompanyant de vida ideal som nosaltres mateixos, que posem massa barreres i no ens obrim prou. Cal fluir de manera natural.


Al tema “Fes-m’ho tot” feu una bonica, sensual i passional oda al sexe i a l’atracció física. Com d’important és aquest aspecte en una relació amorosa?
X.E: El sexe és una cosa natural per a nosaltres. Un instint animal, una part important en una relació.
X.P: Cal naturalitzar la passió física entre dues persones.

Per acabar, com ha estat treballar en el procés de producció amb Stefano Maccarrone, que ve d’elaborar d’àlbums d’artistes com Rigoberta Bandini?
X.P: Ens ha ajudat a improvisar i a sortir de la nostra zona de confort. L’Stefano ha estat perfectament capaç de guiar-nos, sense necessitat de ser invasiu.
J.P: Va ser el nostre ‘director d’orquestra’, i ens va convèncer que menys acostuma a ser més.
F.R: Treballar amb ell ha estat un èxit per al grup. Igual com passa amb un perfum, ens ha permès destil·lar i filtrar moltes coses per acabar obtenint la fragància que buscàvem.