estrenes

Talco es redescobreix en la serenitat

El grup de música festiva italià Talco Maskerade presenta un dels temes del seu proper àlbum 'Locktown', sorgit del confinament

La nova banda és germana de sang del grup festiu Talco, però en la seva versió més folk i acústica

| 03/02/2021 a les 14:00h
Especial: Estrenes
Arxivat a: Enderrock, Talco, freak, locktown, estrenes
Talco Maskerade
Talco Maskerade | Arxiu del grup
Locktown (HFMN Crew, 2021) és el primer disc en acústic de la banda italiana Talco, o dit d'una altra manera, el disc debut de la nova banda Talco Maskerade: una banda paral·lela a l'original, amb els mateixos integrants, però amb una altra sonoritat. Després de més de quinze anys de trajectòria i un llarg recorregut per escenaris d'arreu del món, Talco s'ha trobat -també- enmig d'una pandèmia mundial que no li ha permès dur a terme el llançament del disc que tenia a punt de sortida: Videogame (HFMN Crew). Per això, la banda ha decidit reencaminar l'estratègia amb la creació de Talco Maskerade i llançar-se al buit amb un disc en acústic sota el títol Locktown -joc de paraules que aplega els termes anglesos "lockdown" (confinament) i "town" (ciutat petita)-. Descobrim com sona "Freak", una de les noves melodies del grup venecià. 



Locktown  
El nou treball dels venecians és tot àlbum conceptual i autobiogràfic que inclou cançons inèdites, hits exitosos de la discografia de Talco i un parell de temes nous que també formen part del disc que la banda guarda a la nevera: "Descarrila" i "Paradise crew". Tomaso De Mattia 'Dema', fundador i cantant del grup, explica que ambdues cançons tenien les característiques idònies per formar part tant d'un àlbum com de l'altre amb tant sols unes petites diferències de tempo. 

De Mattia ens comenta també que no és la primera vegada que se'ls passa pel cap la idea de fer un disc acústic: "és una cosa que havíem pensat en diverses ocasions, però mai no havíem trobat el moment de fer-ho". Ara, en canvi, han tingut el temps i l'energia necessaris per dur-lo a terme. A més, el músic  assegura que no és un projecte efímer, sinó que "la pandèmia només ha fet que un somni que ja teníem pogués fer-se realitat. En cap cas hem fet això perquè sigui l'únic que ara podem fer, sinó que és una oportunitat per explorar-nos des d'una altra perspectiva i tirar endavant un projecte paral·lel a Talco que pretén tenir continuïtat", concreta De Mattia aquesta nova faceta com a Talco Maskerade


Talco Maskerade 
El nom de la banda germana de Talco sorgeix del concepte popular italià atribuït a les màscares: "es relacionen amb el període en què vivim, i són la metàfora de l'home modern, ja sigui un polític, un periodista a la caça de clics, un científic parlant a televisió o un hater a les xarxes socials. En un dels moments més esgotadors de la nostra existència traiem el pitjor de nosaltres mateixos per emmascarar-ho com el millor", desenvolupa De Mattia. 

Per endinsar-se en la distinció i alhora germanor de totes dues iniciatives, la veu de Talco i Talco Maskerade explica que "són dos projectes separats, influenciats l'un per l'altre, i amb les mateixes mans al darrere. Però crec que aquesta separació de les dues ànimes de Talco es deu a la consolidació de la banda principal com a grup de punk-rock, on el folk no era tan valorat, i necessitàvem treure suc al nostre vessant més folk, mantenint intacte el punk-rock. Així que, què millor que dues bandes?".

D'altra banda, el músic opina que el millor que els ha portat la pandèmia ha estat l'oportunitat de recarregar piles: "Quan les coses van bé, com ha estat per nosaltres aquests primers quinze anys, sembla un error reduir velocitat, però ara hem vist que era el que de debò necessitàvem". En aquesta línia, deixa anar un pensament des del més interior: "el temps guia la teva vida, però pots marcar-ne el ritme seguint un objectiu més important, la serenitat". Una reflexió que emmarca en la cançó ja estrenada de Locktown, "Fine di una storia". 


El cantant també especula sobre el frenesí com a causant de la fi de diversos projectes musicals: "la vida non-stop d'entre gires es torna rutina i de sobte pateixes ansietat, apareixen dubtes i fas coses per inèrcia. Tot això acaba amb la trajectòria de molts artistes. Algun cop he pensat a deixar-ho, però és quan paro uns dies, com ara, que m'adono que només me'n podria penedir". 

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.