Obituari

Joan Margarit: Versos, cançons i jazz

Mor als 82 anys el poeta Joan Margarit

Va ser un gran amant del jazz i molt musicat en tots els estils

| 16/02/2021 a les 17:05h
Especial: Actualitat
Arxivat a: 440Clàssica&Jazz, actualitat, Joan Margarit, obituari
Joan Margarit
Joan Margarit | Carles Rodríguez
El poeta Joan Margarit ha mort aquest 16 de febrer als 82 anys. Nascut a Sanaüja, a la Segarra, l'11 de maig de 1938, va ser molt conegut i reconegut com a poeta, va dedicar-se a l'arquitectura i va ser un gran afeccionat al jazz, música sobre la que va escriure en diversos poemes. També va ser un autor molt musicat al llarg del temps per cantautors i artistes de diversos estils.

Autor força transversal, en el camp discogràfic val la pena escoltar-lo recitant Joana, el poemari que va dedicar a la seva filla, que va morir jove, en una reedició en forma de llibre-CD del 2008. La seva passió pel jazz, conreada des dels temps en què va descobrir el saxo de Ricard Roda a la sala Jamboree, també va dur-lo als escenaris en diverses ocasions. Amb el poeta Pere Rovira va crear l'espectacle Paraula de jazz, al costat de grans jazzistes com David Mengual, Perico Sambeat i Xavier Monge. D'aquella experiència en va sortir un disc homònim, editat per Satchmo el 1999.


Seguint pel camí del jazz i la poesia, amb el seu fill, el saxofonista Carles Margarit, i la col·laboració de la cantant Núria Cols, va gravar un disc, No era lluny ni difícil (Quadrant, 2014), que també va presentar en escenaris com el Jamboree de Barcelona o l'(a)phònica de Banyoles en format de 'conversa de jazz poètic'.

En els seus poemes, de fet, no és estrany ensopegar amb referències a Ricard Roda, a Charlie Parker o a Billie Holiday. En una entrevista a la revista Jaç, el poeta confessava al periodista Pere Pons: "El jazz em cobreix un buit. La música clàssica m'ha fascinat tota la vida, però un cop vaig arribar a Stravinski em vaig sentir orfe. El dia que vaig descobrir el jazz devia tenir 35 anys, i se'm va obrir el cel". En demanar-li quin disc triaria per endur-se a la famosa illa deserta, la seva tria va ser el Kind of Blue (CBS, 1959), de Miles Davis. La seva afecció al jazz l'havia dut a fer molts quilòmetres: "Durant molts anys he fet la ruta habitual de festivals per Catalunya, el País Basc i altres indrets. Però recordo de manera molt especial els concerts al cafè Europa de Lleida durant la dècada dels vuitanta. Feia 150 quilòmetres per escoltar Lee Konitz perquè em negava a escoltar-lo a Barcelona en una sala de concerts.
 

Pere Rovira, Joan Margarit, Perico Sambeat, Xavier Monge i Rai Ferrer Foto: Arxiu Jamboree


Va ser un poeta força musicat. Entre el més recent, el grup Sommeliers va guanyar el certamen Terra i Cultura de l'any 2018 amb la seva musicació del poema "La llibertat". També l'han reivindicat força Clàudia Cabero, cantautora i arquitecta, que en va versionar "Càlcul d'estructures" al disc Aorta (U98, 2019), i el compositor multiinstrumentista Eduard Iniesta, que va musicar-ne sis poemes al seu disc amb la mezzosoprano Inés Moraleda i l'Orquestra de Cambra Catalana, El gos solitari de Mozart (Temps Record, 2012). Anteriorment, Xavier Ribalta també li havia dedicat tot un disc: Xavier Ribalta canta Joan Margarit (Picap, 2006). També Jordi Calmet, Jorcx, li va dedicar tot un disc: El Mestre Margarit (Blind Records, 2012).

També el van musicar entre altres Joan Manuel Serrat ("Mala mar"), Enric Barbat ("Els qui venen"), Gerard Quintana ("Sonet a dues ciutats"), Miguel Poveda ("No et veuré més") i Litus ("Què em dius?").

Aquesta temporada, precisament, Joan Margarit era el poeta resident de la temporada al Gran Teatre del Liceu.

COMENTARIS

El Mestre Margarit

Jordi Calmet, 17/02/2021 a les 12:38

També el cantautor Jorcx va dedicar-li un disc sencer, “El Mestre Margarit” (2013) gravat a Blind Records i co-produït per Santos i Fluren.
Gràcies per la poesia, mestre. DEP.

¡Que pena!

Mariano Vázquez Espí, 17/02/2021 a les 21:15

¡Que pena! Fue vocal en el tribunal que juzgó mi tesis doctoral. Me criticó afablemente, con razón. Entonces, 1995, no sabía yo que era poeta... Ahora sí lo sé...
Nos llevamos veinte años, de 1938 a 1958...
Solo le vi en persona aquella vez...
Fue bastante...
RIP

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.