actualitat

Propaganda Pel Fet! celebra 25 anys amb una jornada de cultura de ruptura

El segell discogràfic cooperatiu compleix enguany un quart de segle

El 12 de juny celebra l'aniversari amb una jornada conjunta amb la cooperativa manresana Tigre de Paper

Dissabte, a L'Anònima de Manresa, es podrà gaudir del concert d'Ovidi4 amb Toti Soler, recitals i taules de debat

| 08/06/2021 a les 17:00h
Especial: Actualitat
Arxivat a: Enderrock, actualitat, Propaganda pel fet!, Tigre de Paper, Ovidi4, Toti Soler, entrevistes
Cooperativistes de Propaganda pel Fet!
Cooperativistes de Propaganda pel Fet! | Lourdes Álvarez
El segell discogràfic cooperatiu Propaganda Pel Fet! compleix enguany un quart de segle i aquest dissabte ho celebra al costat de l’editorial, i també cooperativa manresana, Tigre de Paper. La celebració es concretarà en tota una jornada -titulada com a Cultura de ruptura- de debats, música i lletres a L’Anònima de Manresa, amb el recital poètic de Mireia Calafell; una taula rodona moderada per Roger Palà (Crític) i amb Feliu Ventura, Laura Arau (Literal), Pol Andiñach (Cuellilargo) i Alexandra Wix (Malavida Music); i un concert final, a les 19h, d’Ovidi4 amb Toti Soler. Dels 25 anys de Propaganda Pel Fet! i de la seva celebració, en parlem amb un dels cooperativistes, Xavi Angulo.

Què significa que un projecte cooperatiu com el vostre hagi complert 25 anys dins de la indústria musical, i segueixi creixent? Hi ha espai per a l’economia solidària a la indústria?
Complir 25 anys de singladura amb Propaganda Pel Fet! significa moltes coses. La primera és que no érem bojos quan vam decidir fer de la nostra passió una aposta de desenvolupament vital sense haver de renunciar als principis fundacionals del projecte pel fet de passar de l’amateurisme a la professionalització. La segona és que, des de la nostra humil experiència, intentar canviar les coses –a tots els nivells– és tan necessari com possible: sí, se puede! La tercera és que clarament, projectes com el nostre (i tants altres), només es poden tirar endavant si apostem per fer les coses juntes: venim d’aquesta tradició associativa i cooperativista i constatem que, per nosaltres, és l’única manera, en el fons i en la forma, de fer les coses. Davant l’individualisme galopant que impera en el temps que ens ha tocat viure, pensem que part de la nostra aportació ha de ser treballar per decantar la balança, també al món cultural i musical, cap a tot allò col·lectiu. Fem-ho junts que, a més, mola més!
 
Com es concreta el pensament crític que defenseu i l’economia solidària que abandereu, en el vostre projecte?
Intentem fer un acompanyament als projectes amb què treballem, atenent les necessitats específiques i aportant l’experiència acumulada en aquests anys de trajectòria com a discogràfica, agència de management i contractació i editorial. No hi ha fórmula ni una única manera de fer les coses, tampoc en l’àmbit musical. Cal respectar els tempos dels artistes, entendre que la feina que durem a terme la farem plegades, tant en el plantejament com en l’execució de les accions del projecte, i que aquesta voluntat coparticipativa ha de ser la base de la relació. Per exemple, no farem signar un contracte de 3 discos a un artista en la primera edició que treballarem conjuntament, sense saber si d'aquí a 2 anys, potser, finalment no ens hem entès, només perquè la lògica especulativa de la indústria i el sector n’hagi fet tradició. No imposarem una manera de fer a un projecte artístic només perquè aquesta sigui tendència o el camí més ràpid cap a no se sap quin èxit. Entre la pedagogia i l’autoritarisme, ho tenim clar! Cal conèixer les diverses opcions i possibles moviments, cal saber transmetre-les, cal consensuar-les amb l’artista i adaptar-les a les necessitats, cal aplicar transparència i cal paciència, arreu, per desenvolupar els projectes. Aquesta és la base per intentar construir relacions sòlides, duradores i transformadores. Habitualment treballem amb artistes que comparteixen aquesta manera de fer les coses i, això, hi ajuda, és clar!
 
Parlant d'artistes! Malgrat tenir la base a Manresa, teniu vocació d’unir els Països Catalans, amb molts projectes, per exemple, del País Valencià (com Ciudad Jara, Xavi Sarrià, Zoo, Smoking Souls, Feliu Ventura, Jazzwoman, etc.)
Som manresanes per decisió, però a l’equip hi ha gent valenciana, del Vallès Occidental, de l’Anoia, del Bages i algú de Manresa! (RIU). A les darreries dels 90, vam decidir establir la base d’operacions a Manresa per motius personals, i també amb una voluntat clara de trencar (ni que fos per a nosaltres mateixes) la dinàmica fagocitadora de Barcelona. Malgrat que sembla que tot ha de passar per allà, en aquell moment vam pensar que podríem desenvolupar la nostra tasca molt millor des de la perifèria i que el que poguéssim aportar ho havíem de fer des de fora de Barcelona. Després de més de 20 anys al Bages n’estem força contents i les aportacions i projectes que hem anat desenvolupant aquí ens enorgulleixen, especialment des de la creació de la Casa de la Música de Manresa el 2008, la sala Stroika el 2010, o el Vibra Festival que ens vam inventar l’any passat en pandèmia.
   
Una de les primeres celebracions d’aquest quart de segle que enguany compliu serà aquest cap de setmana amb l’editorial Tigre de Paper! D’on sorgeix la idea i què us agermana?
Germanor fundacional, sobretot: un dels membres de l’editorial va formar part de Propa durant gairebé 10 anys. És una fuga de talent en tota regla! Gran part dels equips de les dues cooperatives som companys de moltes mogudes des de fa anys, i els nexes són múltiples, més enllà d’entendre la cultura com quelcom que no és neutre i amb la qual hem de treballar per mirar d’encaminar-ne tot el potencial cap a experiències transformadores. Quan preparàvem els 25 anys del segell no érem conscients del tot del significat de l’aniversari i de la seva importància: era un número rodó i vam veure clar que havíem de celebrar-ho. No fou fins que vam saber que Tigre de Paper ja en feia 10, que ens vam adonar del tot de la fita, la seva, i la nostra. I de la fita conjunta, també, de dues cooperatives manresanes amb tarannàs tan similars. És així com va estar clar que la festa l’havíem de fer també plegades i per això vam parir #CulturaDeRuptura, la jornada de lletres i músiques crítiques, radicals i transformadores que durem a terme a l’Anònima de Manresa el 12 de juny.
 

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.