La banda Athanàgia, prenent el nom de l'ancestral ciutat ilerdenca arrasada pels romans, ha publicat aquest any el primer treball d'estudi, titulat De vent i òxid (autoeditat, 2021). Ara, la formació presenta una sèrie de 4 clips en directe, en què el duet s'habitua a un format reduït, per a transformar les sonoritats d'alguns dels temes del seu àlbum. Avui, nosaltres descobrim en primícia la reinterpretació de "De bruixes i metzineres".
En aquesta nova versió de "De bruixes i metzineres", Athanàgia despulla les sonoritats pròpies per a crear nous paisatges tímbrics. Arcadi Minguet (hang) i Lluc Casals (guitarra elèctrica), el duet que conforma la banda, es desprèn dels teclats i del baix elèctric i aposta per a acompanyar-se tan sols de la bateria de Marc García.
El conjunt s'ha decidit per la fusió tímbrica del hang i de la guitarra perquè creia que "podia ser curiosa i original". "Ambdós instruments tenen un timbre i un atac molt diferent, però alhora, també són molt similars ja que tant poden acompanyar altres instruments com dibuixar melodies", explica el conjunt. En aquesta versió, la banda juga constantment a entrelligar i desfer les seves línies melòdiques de la mateixa manera que ho fan les veus. "Tractem els nostres instruments com la font d’expressió més primitiva. Creem línies melòdiques similars, o fent-les diferents, de la mateixa manera que les veus juguen a fer cors, segones veus o doblar-se entre elles", afegeix el duet.
El hang, l'element més singular del conjunt, és un instrument poc comú en estils que orbiten al voltant del pop-rock però, en canvi, sí que té presència en alguns conjunts de l'entorn de la World Music. Tot i que la seva sonoritat sembli provenir directament de temps ancestrals, el hang va ser patentat fa poc més de 20 anys a Suïssa. "La meva atracció vers el hang es deu, en gran part, a les seves reminiscències antigues i a una expressivitat especial que no he trobat en altres instruments", relata Minguet. El músic també afegeix que va quedar captivat des del primer cop que el va escoltar, però no va tenir l'oportunitat de tenir-ne un a les mans fins anys després en un viatge a Tailàndia. "El vaig aprendre a tocar de forma autodidacta fent música al carrer per sufragar les despeses d’alguns viatges fins que es va iniciar el projecte d’Athanàgia", conclou Minguet.
"De bruixes i metzineres", enregistrat a la sala JBX de Menàrguens, també ha servit a la banda per retre tribut a una de les veïnes més simbòliques d'aquest municipi ponentí: Francina Redorta, torturada i executada per bruixeria al segle XVII. El tema vol recordar els antiherois i les dones, reivindicant el dret a la diferència i al qüestionament de la moral i les normes socials preestablertes i unificadores.
De vent i òxid (autoeditat, 2021) és un treball íntegrament instrumental i de caire conceptual. Concebut com la banda sonora d'un paratge apocalíptic, Athanàgia construeix 10 temes per reflectir la incertesa humana des de la mirada de les bruixes, els derrotats i els apàtrides. Amb un estil i sonoritat únics, la banda beu d'una multitud d'estils que van des del rock progressiu fins l'electrònica passant pel flamenc o el jazz.