actualitat

De llibres retardats, avançats i clàssics

Per a patges lletraferits i melòmans de darrera hora, aquí un recull d'una dotzena de llibres musicals

El secret de l'èxit dels 10 anys d'Els Catarres

| 04/01/2022 a les 17:00h
Especial: Llistes
Arxivat a: Enderrock, llistes, actualitat, llibres, nadal
Imatge il·lustrativa
Un dia, cansat que li diguessin avantguardista, el poeta Joan Brossa va deixar escrit a la revista Saber: "No hi ha avançats: hi ha retardats; gent que viu en la seva època i gent que no. No sé per què, dels primers, en diuen 'avantguardistes'. De fet, ser 'clàssic' significa reexir en l'art del teu temps que és, d'altra banda, l'única manera de sobreviure". Amb aquest esperit, Enderrock hem fet un recull d'una dotzena de llibres més o menys musicals, però alhora també llibres que responen als nostres temps, per coses que hem d'aprendre del passat, del present i per encarar millor el futur. Esperem que inspirin lectores i lectors, també als qui vulguin fer regals de Reis d'última hora i, per què no, als qui siguin de fer les cartes als Reis fora de termini, també.
 
Pénélope Bagieu - Intrèpides
(Editorial Finestres, 2021)
Traducció Montserrat Terrones
 
La il·lustradora Pénélope Bagieu va néixer a París l'any 1982, i a partir de 2007, es va donar a conèixer amb un blog dibuixat on va reproduint amb humor escenes quotidianes, i on imagina les aventures de Joséphine Baker (la sisena dona que, el 2021, ha trobat empara al panteó dels Grans Homes de la República francesa, al costat de Marie Curie o Simone Veil). Bagieu col·labora a premsa i la publicitat però no va ser fins l'any 2016 que va publicara aquest recull de trenta retrats de dones sota el títol Cullotées. Intégrale, que ara arriba en la seva adaptació al català a càrrec de la traductora Montserrat Terrones.

A més del relat sobre la ballarina, resistent i cantant Baker (1906-1975), trobem altres historietes d'inspiració musical: la rapera Sonita Alizadeh (1996), la lletrista i compositora Betty Davis (1945) i una de les estrelles de rock que mai van voler-ho ser, The Shaggs (1948/49/51-2006). Entre la resta de retrats destaquen figures com les de la dona barbuda Clémentine Delait (1865-1939), les germanes rebels Las mariposas (1924/26/35-1960) —és per elles que se celebra el Dia internacional per a l'eliminació de la violència contra les dones el 25 de novembre—, la treballadora social Leymah Gbowee (1972) o l'actriu i inventora Hedy Lamarr (1914-2000), que amb el seu 'sistema de comunicacions secretes' es va acançar al desenvolupament del GPS o el Wifi.   
 
 
Joan Brossa - Poesia completa. Volum I · 1940 - 1960
(Univers, 2021)

 
Després d'iniciar-se la dificultosa catalogació el 2001, a la fi, i gràcies a Univers, apareix el primer volum de la Poesia completa de Brossa (1919-1998). La seva obra ha estat musicada per artistes com Biel Majoral ("L'església católica espanyola"), Xavier Baró ("Sextina des d'on surt la veu") Enric Casasses amb Manel Pugès ("Tu"), Ivette Nadal ("Eco del sol detingut" sobre tres poemes brossians) i Maria Arnal i Marcel Bagés ("La gent"), entre molts altres (Ix!, Albert Palomar, Narcís Perich, etc.).

Abans d'aquest volum, els interessats en la seva poesia escènica podien recorrer als vint-i-dos volums editats per Arola Editors a partir del 2017; o a la seva prosa completa, editada per RBA La Magrana el 2013; per la seva banda, la poesia visual de Brossa va reviure en una edició de luxe amb serigrafies d'Enciclopèdia Catalana l'any 2014. Però ara s'inicia la publicació de la poesia escrita ordenada cronològicament des dels seus inicis, als anys quaranta -a partir de 1941 va entrar en contacte amb J.V.Foix i Joan Miró-, fins a 1960. A més d'aquest primer volum, n'hi haurà dos més, que comprendran el període de 1961-1973 i 1974-1998, respectivament.

Les primeres poesies de Brossa tenen de vegades un lligam entre els versos de tipus semàntic (per associació de sentits), visual o auditiu. La música també és present als seus versos lliures, quan trobem poemes dedicats als músics del seu moment Duke Ellington (1907-1967), Louis Amstrong (1901-1971) i Rex Stewart (1899-1974), o bé en poemes hipnagògics, producte d'associacions lliures del pensament en estat inconscient o durant el somni. I aquí una connexió d'última hora: El mateix segell editorial, Univers, acaba de publicar el llibre de la psicòloga Alba Alfageme Casanova, Quan cridem els nostres noms. Una guia per l'autoconsciència i resiliència feminista que incloem i citem, no perquè sigui musical o poètic, però sí perquè, si hi ha un moviment actual i necessari, aquest és el feminista.
 
 
Toni Castarnado - Extravagantes
(Sílex Música, 2021)

 
L'excés de temps lliure ha deixat a aquest escriptor i periodista musical de Santa Coloma de Gramanet amb l'oportunitat d'escriure el llibre que la seva ment plena de dades i informació musical necessitava, i que ha culminat en aquestes pàgines dedicades als músics amb segell d'extravagants. La tria d'aquest títol la fa perquè, segons diu a la introducció, "tipifica allò que estàvem (i encara estem) vivint a causa de la pandèmia: altes dosis de soledat i estranyesa". En la llibertat de l'escriptura, Castarnado s'ha trobat amb connexions inverosímils: combina clàssics amb altres artistes més joves, i deures morals amb preferits personals, fins arribar al número que s'ha fixat com a topall definint l'any més extravagant de les nostres vides: 40 (20 + 20).

Així, entre les pàgines d'Extravagantes es fixa amb artistes anglosaxons i en els seus relats busca trobar alguna mena de certesa o veritat dins aquests temps d'incertesa. El primer retrat el dedica a Billie Holiday i la seva veu "dolorosa, poderosa i ancestral" i la seva actitud desafiant: "Ella Fitzgerald o Sarah Vaughan tenían unas condiciones naturales más favorables para el canto. Sin embargo, no transmitían lo mismo que Billie, no la ganaban ni en profundidad ni en el desgarro. Nadie cantaba las palabras hambre y amor como ella". Altres artistes que desfilen pel llibre són Antony, Joe Strummer, Marianne Faithfull (que amb Mick Jagger van formar una parella explosiva com ho van ser Bob Dylan i Joan Baez, Tom Waits i Rickie Lee Jones o Kurt Cobain i Courtney Love), Lady Gaga, Daniel Johnston, Jeff Buckley i Aretha Franklin, entre d'altres.
 
 
E.T.A. Hofmann - El trencanous i el rei dels ratolins. La novel·la gràfica
(Maeva Young, 2021)

Il·lustrat i adaptat per Natalie Andrewson
 
El trencanous és una història ben coneguda, sobretot des que va esdevenir una obra incontestable del ballet clàssic amb la música de Piotr Íllitx Txaikovski quan es va realitzar una versió inicial creada per Màrius Petipa a Sant Petersburg l’any 1892. Des d'aleshores, han estat molts els coreògrafs que han abordat el tema creant versions més modernes i iconoclastes, com la que aquest Nadal s'ha vist al Gran Teatre del Liceu a càrrec de Kader Belarbi.

El famós conte de Hoffmann ara ha estat publicat amb il·lustracions en una adaptació de l'artista estatunidenca Natalie Andrewson i traduït per Marta Armengol Royo. La versió d'Andrewson replanteja la visió romàntica primigènia per tal que s'amplifiqui la mirada tenebrosa i estranya basada en la imaginació de la nena protagonista, generant una deliciosa empatia a l'hora de fer perviure l'única fantasia i confort on es pot refugiar. L'autora cedeix el protagonisme a la poderosa imaginació de la Marie, més enllà de les seves pors i patiments, convidant als lectors a sentir-se "sempre amb forces per arriscar-se i ser creatius, per aclaparadors que semblin els somnis".

 
 
Àlex Oró - Los Negativos ¡Bony es Dios!
(Editorial Milenio, 2021)
 

Llibre dedicat al quartet de Barcelona integrat per Alfredo Calonge (veu i guitarra), Carles Estrada (veu i baix), Roberto Grima (guitarra) i Valentín Morato (bateria). Los Negativos es va gestar entre el barri del Carmel i Camp de l'Arpa. El prologuista Jorge Muñoz-Cobo, àlies Jorge Explosion, bateja la banda com a grup de 'bizantinismo psicodélico' i que valora en diverses facetes ('geniales escribiendo, carismáticos en el vestir, glamurosos en el escenario'). Tres dècades després de la seva creació (el 1984), Àlex Oró s'endinsa en la trajectòria dels autors d'obres 'modsixties' com la cabdal Piknik caleidoscópico (Discos Victoria, 1986), per retratar la banda com ningú ho ha fet fins ara.

En aquest llibre, els membres de Los Negativos i el seu entorn (al costat de testimonis d'interès com Loquillo, el periodista Jesús Ordovás, Albert Gil de Brighton64 o el promotor Gay Mercader) expliquen en primera persona com es va gestar el grup, com eren les festes sicalíptiques que organitzaven o com va ser l'ambient musical de la Barcelona preolímpica; també narren, al detall, en què consistia el seu procés creatiu i com van sorgir cançons inesborrables del nostre imaginari col·lectiu.  
 
 
Jesús Pérez Artuch - Eskroto Gavilán. De profesión: artista
(Txalaparta, 2021)

 
Volum que repassa la trajectòria d'un artista navarrès que va combinar diversió i protesta; un autor amb moltes vides, malnoms i renoms: Eskroto/Gavilán/Marco Antonio Sanz de Acedo Montoya, sol o amb els seus grups Tijuana in Blue i Kojón prieto y Los Huajalotes, amb qui va crear escola abans de llevar-se la vida als trenta-vuit anys. La seva actitud punk va ser valorada per coetanis seus com Fermín Muguruza.

En el llibre es fa un repàs exhaustiu de les seves aparicions sobre els escenaris, en accions i/o mitjans de comunicació com el programa Plastic de TV2 (1989) que estava presentat pels catalans David Bagès, Tinet Rubira i Marisa Galdón, o a emissores com Cerdanyola Ràdio, amb foto d'Eskroto al costat d'Evaristo.

Marco Antonio va ser "un temperament, una intel·ligència, un compromís, una actitud i una originalitat", explica l'autor, que va destacar en les dècades dels vuitanta i noranta del segle XX, quan la generació basca va viure ràpid i intensament -i, potser per això, el seu final tràgic-. Els pròlegs del llibre corren a càrrec de Patxi Irurzun & Marino Goñi, escrits amb afecte i respecte.
 
 
Àlex Romaguera - Víctimes en so de pau
(Pagès editors, 2021)

 
L'històric col·laborador d'Enderrock, el periodista Àlex Romaguera (Barcelona, 1970), ha escrit un llibre compromés dedicat a quinze víctimes d'atemptats terroristes de tots colors. I ho ha fet seguint el precepte del recentment desaparegut Desmond Tutu (1931-2021), segons el qual, en un conflicte, "cal mostrar la mateixa empatia per a totes i cada una de les víctimes i els seus familiars, al marge de la ideologia, condició social o procedència que puguin tenir". Romaguera considera, com la sociòloga i investigadora social Elizabeth Jelin, que les persones resilients superen el dol a través del vincle amb el record i la memòria, i d'aquí la lluita pel seu reconeixement.

Aquest llibre és un volgut al·legat a favor d'un món més just i humà davant l'últim mig segle de fràgil democràcia i violències polítiques evidents (violència directa, violència estructural i violència cultural). Tampoc no hi falten, en cada testimoni amb qui ha conversat Romaguera, referències cinematogràfiques, literàries i musicals.

En aquest sentit, en el cas de la Merçona Puig Antich (germana de Salvador Puig Antich) es recorden les cançons "I si canto trist" de Lluís Llach o "A Margalida" de Joan Isaac; en el de l'Eva Barroso (germana de Romualdo Barroso), les "Campanades a mort" de Llach, "1976 martxoak" de Betagarri, "No olvidamos, 3 de marzo" de Soziedad Alcohólika i "Gasteizko gaua" ("Nit de Vitòria") de Zarama. Amb Asier González (germà de Yolanda González) es recorden "Los ojos de Yolanda" del cantautor Eneko Troba; i amb Guillem Agulló i Lázaro (pare de Guillem Agulló i Salvador), es recullen desenes de lletres de cantautors com Feliu Ventura, Miquel Gil, Pau Alabajos o les bandes Opció K-95 i Obrint Pas. Aquest llibre ajuda que les víctimes narrin el seu drama per alliberar-se del ressentiment que poden arrossegar. El següent pas, restituir totes les víctimes, sense que cap sigui menystinguda.
 
 
Miquel Serra - Pendents que arribin els conqueridors
(Empúries, 2021)

 
El cantautor eivissenc, resident a Manacor, Miquel Serra publica el seu primer llibre de relats. Després de l'èxit de l'audiovisual Els ulls s'aturen de créixer, guanyador del Premi In-Edit a Millor Documental Nacional de 2018, el seu protagonista, Miquel Serra tampoc no ha aturat pas el desplegament del seu talent. Des d'aleshores, el músic ha publicat l'àlbum L'elegància dorm (Foehn Records, 2019) el recent Cançons de Joan Serra (Foehn Records, 2021) —un homenatge al seu germà gran, Joan Serra, a través de les composicions que va fer abans de morir, ara fa 20 anys, i que ha rebut el Premi Especial del Jurat dels Premis Enderrock de la Música Balear—, i encara un de nou, que ara està a punt d'estrenar: Una casa és pànic (Foehn Records, 2022).

Enguany Serra ha vist publicat el seu primer llibre: tretze relats on hi ha una part d'autoficció i una part de joc literari, tot plegat amb un punt d'humor obscur. La seva prosa es gaudeix per la seva versemblança, i sobretot pel dibuix que fa del comportament humà i la seva petja ridícula i insignificant.
 
 
Enrique Téllez - Música y represión política. De la Alemania nazi a la España franquista
(Edicoràlia Música, 2021)
 

Llibre que recull quatre estudis, complementats amb una obra gràfica realitzada l'any 2020, que relacionen diferents models propagandístics de naturalesa musical implementats a l'Alemanya del III Reich d'Adolf Hitler, i els desenvolupats durant la dictadura del general Francisco Franco. Durant aquests períodes es va afavorir l'edició urgent de cançoners, poemaris, fulls volants i discos, principalment, com suports en els quals fixar els valors que volien transmetre ambdòs dictadors. Els missatges s'imprimien en cançons i himnes de guerra, que eren contestats des de l'altre bàndol amb obres de lluites i resistència.

Els quatre estudis són Arnold Schönberg: de la Entartete Musik a Un superviviente en Varsovia, de Juan José Olives; La música en los campos de concentración nazis según el testimonio de Jorge Semprún, de Joan B. Llinares; Regenerados y redimidos: perfiles de músicos en las cárceles franquistas (1939-1975). Eduardo Rincón: de preso a compositor, d'Elsa Calero Carramolino; i Música y barbarie: Música contra la barbarie (1933-1945) d'Enrique Téllez. L'obra gràfica és d'Isabel Bacardit, titulada Escenas de la barbarie. ¡Nunca más!.
 

Marina Vinardell i Isabel Vinardell - Ballar em fa feliç. 22 històries de dansa i vida
(Angle editorial, 2021)

 
Isabel Vinardell és una de les dues components del duet Las Isabeles (l'altra Isabel és la guitarrista Isabelle Laudenbach), que el passat octubre van treure el disc Diëresis (U98 Music, 2021). El disc s'erigeix amb un repertori íntim a partir de l'experiència pròpia i les propostes poètiques d'alguns dels autors més destacats de l'escena actual -com Mireia Calafell, Héctor Arnau, Laura Tomàs i Dorothée Volut- que es van prestar a escriure un text inèdit que pogués recollir l'expressió més lliure del duet, alhora que un homenatge a un dels grans alliberadors de la paraula, Paco Ibáñez.

En aquest llibre, Vinardell fa un procés similar amb la seva germana Marina, per tal de compartir la seva passió pel ball amb l'objectiu d'enriquir-se i enriquir aquell que s'apropi a un art, la dansa, que Martha Graham va definir com "el llenguatge ocult de l'ànima". Així les dues autores van repassant referents, espais, testimonis (des de Rick Tjia, descobridor de talents del Cirque du Soleil, fins a Laura Olivella, coreògrafa i directora de l'escola Som-hi dansa o el coreògraf i ballarí de renom internacional Cesc Gelabert). Necessitat, vitalitat, educació des de l'harmonia, expressió, força, coneixements mil·lenaris... la dansa és tot això i més, i les Vinardell ens l'apropen d'una manera planera i apassionada.
 
 
Diversos Autors - 30 anys de la Marató de TV3
(Enciclopèdia, 2021)

 
Són tres dècades de Marató i, des dels últims anys, sempre hi ha un llibre que ajuda a afegir recursos i impulsar la recerca biomèdica, en aquests més de 200 milions d'euros recollits des dels seus inicis. El programa solidari de TV3 i Catalunya Ràdio dedicat a la salut mental es va fer el diumenge 19 de desembre de 2021 i va tancar amb un marcador provisional de 9.022.147 euros, que s'incrementarà amb els donatius que arribin fins al 31 de març de 2022, també amb la venda del llibre o els dos CDs.

Enguany l'edició discogràfica conté trenta cançons per celebrar les tres dècades d'un projecte solidari únic al món. Trenta cançons agrupades en un doble disc, el Disc Blau i el Disc Blanc, en què hi conviuen fins a 16 estils musicals diferents. El llibre fa balanç dels trenta anys de recerca, alhora que compta amb una entrevista amb Àlex Marquina i Camil Roca, creatius publicitaris, que expliquen com es pensen i preparen les campanyes de La Marató. També s'hi inclou el testimoni d'Ona Carbonell, líder de l'equip espanyol de natació artística; i la periodista i escriptora Empar Moliner i el periodista Xavier Graset, que parlen de què és per a ells La Marató, com la viuen i com hi han participat, així com anècdotes diverses.


Dolors Marín Silvestre i Jordi Martí Font - Breu història de l'anarquisme als Països Catalans
(Pagès editors, 2021)

 
Léo Ferré va cantar "Les anarchistes", cançó que va adaptar el cantautor lleidatà Xavier Ribalta com "Els anarquistes". Però qui eren? A alguns els sonarà la seva presència d'alguna pel·lícula com Tierra y libertad o de novel·les sobre la guerra civil espanyola, però en aquest llibre de prop de dues-centes pàgines, els autors se centren a posar negre sobre blanc en el coneixement que es té al nostre territori d'aquest corrent ideològic, vital, polític i social. El passat llibertari de ciutats com Alcoi i Barcelona tenen uns orígens i uns precedents amb unes idees que van seguir amb interès figures del món cultural com Narcís Monturiol, l'urbanista Ildefons Cerdà o el músic Anselm Clavé. Moviment obrer, vagues, associacions de treballadors i societats obreres, pràctiques maçòniques, revolucionaris, crema de fàbriques, pistolerisme, congressos de la CNT... tot hi cap a l'hora d'explicar la història des del punt de vista dels que van prioritzar l'emancipació social i l'establiment de llibertats polítiques.

Llegint aquest llibre reconeixem què hi ha darrere del nom del segell discogràfic Propaganda pel fet!, una pràctica del passat, superada per la cultura, que consistia en "l'assassinat selectiu"; o perquè Manu Chao posaria al seu grup Mano Negra: "nom d'una suposada organització anarquista andalusa que volia atemptar contra els patrons del sud de la península que serví d'excusa a les autoritats de l'Estat per exercir una dura repressió contra els anarquistes andalusos acusant-los de terroristes". També apareixen esmentats himnes com "Hijos del pueblo" -de l'alacantí Rafael Carratalà, i traduït al català pel poeta Josep Mas-Gomeri-, a més de setmanaris, revistes i diaris que tenien un paper de difusors d'idees, com ara: La Tramontana, Tierra y libertad, L'Avenç, La revista blanca, El porvenir del obrero, Huelga general (dirigida i finançada per Ferrer i Guàrdia), Solidaridad Obrera o Nueva era, Umbral, Catalunya (on escriu l'autor Martí Font), Ajoblanco o La lletra A. Així mateix, entre les pàgines de Breu història de l'anarquisme als Països Catalans s'hi troben tot d'artistes gràfics de l'avantguarda catalana (Helios Gómez, Les Carboura, Mateo Santos, etc.), i s'hi ressenya el paper de la contracultura, de Nazario i Ocaña a músics del rock progressiu (Orquestra MirasolCompanyia Elèctrica DharmaSisaOriol TramviaPau Riba, etc.).

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.