Entrevistes

Pepet i marieta: «Tinc 44 tacos i he madurat, no em passo el dia fumant porros»

Parlem amb el cantant ulldeconenc sobre el seu últim treball 'Vola!'

| 04/03/2022 a les 18:00h

Pepet i Marieta
Pepet i Marieta | Ricardo Gaete i Joel Giné
Tot i que fa gairebé cinc anys que no enregistra cap disc, Pepet i Marieta no s’ha estat en silenci i ha seguit actuant i presentant cançons a les xarxes. El seu vuitè disc Vola! (autoeditat, 2022) ens descobreix la veu de Maria Cruz i, entre la temàtica, incorpora les experiències mallorquines de Josep Bordes, que viu a l’illa des de fa dos anys i mig.
 

Has anat publicant senzills a les xarxes, però des de 'La revolució dels somnis' (Música Global, 2017) que no treies un disc. Per què? 
Durant aquests anys he seguit l’estratègia digital d’anar alimentant algoritmes cada dos per tres. A més, fa tres anys vaig fer un canvi de formació i, per la pandèmia i altres motius, encara no havia gravat cap disc amb la nova banda.
 
El nou treball, 'Vola!', inclou cançons inèdites i altres que ja havies avançat a les xarxes.
Tinc una incontinència artística per flipar mandarines. D’un disc de dotze cançons tan sols n’havia avançat tres: “Canta”, “La vacuna” i “Vive tu sueño”. I la veritat és que he deixat fora uns quants senzills penjats a les xarxes com “Imperfectes”, “Poliamor”, “La cova”, “La força de l’Ebre”, “Que nos quiten lo bailao”... 


Des del darrer disc has canviat de vida. Ara vius a Mallorca i has renovat la banda.
Sabia que havia de venir a Mallorca i era inviable mantenir els músics de sempre que són de l’Ebre, perquè assajàvem a Ulldecona. Agafar un avió i després el cotxe per fer un assaig era massa, hauria estat una bogeria. A més, va coincidir que els altres dos pilars del grup, Xavi Riba i Camil Burato, volien deixar el grup per raons diferents. Tot plegat va afavorir que agafés una banda de Barcelona. Ara, arribo amb l’avió, assajo i me’n torno. 
 
No t’has plantejat treballar amb una formació de músics mallorquins? 
De moment, no. M’ha passat pel cap tenir una banda a Mallorca i una a Barcelona, però també penso que acabaria desvirtuant la proposta. Ara mateix, el volum de feina que tinc a les illes no em permet ni plantejar-m’ho seriosament. I també està bé que alguna vegada siguin els músics els que agafin l’avió.
 
El disc té un canvi substancial que és la incorporació d’una veu femenina. Com ha anat?
La Maria Cruz és la saxofonista del grup i escriu lletres. Un dia la vaig sentir cantar i ho fa de puta mare. Va començar fent cors i a poc a poc li vaig anar donant protagonisme. Sempre s’han de buscar coses noves i Pepet i Marieta ja fa 17 anys que funciona. El fet que de sobte una gironina canti en un disc meu ha estat sorprenent. Segurament hi haurà puristes de les Terres de l’Ebre que diran que hem perdut l’essència, però estic convençut que n’hi haurà molts més a qui els agradarà.
 

Les cançons de Pepet i Marieta han anat variant amb el pas de temps. Cap a on? 
L’art és un reflex de la vida de les persones i del que senten. Jo soc un tipus de les Terres de l’Ebre empeltat de barceloní que ara viu a Mallorca. I això és el que intento transmetre. Per escriure s’ha de viure, i el que visc és el que escric. Per això en alguns temes parlo de Mallorca. Ja no té sentit que faci les cançons que feia fa 17 anys, perquè la meva vida ha canviat.
 
Les noves cançons de Pepet i Marieta ja no són tan gamberres... 
He canviat una mica el discurs i s’ha universalitzat, però mantinc l’essència del bon rotllo, l’optimisme i les ganes de viure, potser amb altres matisos. Tinc 44 tacos i he madurat, ja no em passo el dia fumant porros, tot i que encara em queden coses d’aquell punt gamberro... Per exemple, a cançons com “El polvito” continua havent-hi un punt macarra. Però també és cert que ara, a les cançons, també hi ha missatges seriosos i transcendents. 


Per què creus que ha passat?
Penso que és culpa de la pandèmia, perquè hem tingut molt de temps per estar amb natros mateixos i ens hem tornat reflexius. Mira Josep Montero d’Oques Grasses, ha gravat un llibre d’autoajuda amb les cançons.
 
El que dius es nota, per exemple, a “Ni amo ni senyor”, que a més té un títol anarquista. 
Sí, aquesta cançó la vaig compondre arran del que em va passar a Castelló. Després d’una actuació, uns grups d’ultradreta em van amenaçar de denunciar-me per haver ensenyat el cul a l’escenari. Tot el que deien eren falsedats i imprecisions. I al final ni tan sols em van denunciar. Només va ser una operació per treure rèdit polític d’un acte organitzat per Compromís davant la imminència de les eleccions municipals. Em vaig sentir utilitzat políticament i per això vaig escriure aquesta cançó.


Per contrast, “La vacuna” té un punt més divertit i irònic? 
A les Terres de l’Ebre ens agrada fer befa i mofa de les coses serioses. Com que l’amor ho pot curar tot, l’amor és la vacuna. És una cançó de llum i de festa.
 
Com seran els directes? 
Festius! Amb els discos sempre em surten cançons tendres i tranquil·les, però quan arriba el directe tinc dues opcions: o les reconverteixo en temes animats i festius o cauen del repertori. Volem fer concerts alegres i festius com sempre. Hi haurà una posada a escena més treballada que mai, gràcies a la feina amb el coreògraf Cisco Cruz. A més, per primera vegada ens hem pres seriosament tot l’espectacle de llums i so previst per a la gira. En tenim moltes ganes. Pepet i Marieta ha renascut amb aquest disc.
Especial: Entrevistes
Arxivat a: Enderrock, Maria Cruz, pepet i marieta, Josep Bordes, entrevista

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.