opinió

BarnaSants: Jàssera de la cultura

La cantautora ebrenca reflexiona sobre la importància del cicle com a estructura d'Estat

L'art de la senzillesa

| 14/03/2022 a les 09:30h
Especial: Opinió
Arxivat a: Enderrock, opinió, acords i desacords, actualitat, BarnaSants, Montse Castellà
Montse Castellà
Montse Castellà | Juan Miguel Morales
D’un temps ençà, lo concepte d’estructura d’Estat s’ha sentit en boca de molt diversa gent per a referir-se a qüestions polítiques. Les persones, però, també poden ser estructures d’Estat, pel seu compromís, coherència i infatigable lluita per totes aquelles causes que mos fan ser una societat més justa. Una de les claus que mos fan ser millors col·lectivament –i individualment– és la cultura. I una de les persones que esdevenen paret mestra és Pere Camps, director del BarnaSants, projecte que fa quasi trenta anys que camina amb pas ferm malgrat los entrebancs, perquè la cultura sol ser massa sovint l’ase dels cops.

Quan compres un bitllet de tren d’anada i tornada Tortosa-Barcelona i et diuen que val 27 euros, d’entrada et pot semblar barat. Quan descobrixes que són dues hores i mitja per trajecte (cinc en total) amb un comboi destartalat, te pareixerà car. Mos trobem, per tant, que el concepte d’econòmic o no va més en funció del servei que s’oferix que del preu mateix. Enguany, lo BarnaSants celebra la 27a edició, i tot i que l’aposta que hi fan les institucions s’ha vist millorada, molts pensem que encara és insuficient. Per la mateixa raó que els trens. En comparació del servei de país, s’hi aposta poc. El projecte-festival ha rebut lo Premi Nacional de Cultura de Catalunya i la Medalla d’Honor de Barcelona, i ha estat triat com a millor operador cultural pel prestigiós Club Tenco, a Itàlia; reconeixements que s’haurien d’acompanyar d’una aposta institucional més decidida.
 

Pere Camps a la presentació del BarnaSants Foto: Juan Miguel Morales


Al BarnaSants –salvant les distàncies– li passa una mica com al Delta de l’Ebre: és Parc Natural, Reserva de la Biosfera i no sé quantes coses més, però de què servixen les figures de protecció si no s’acompanyen de mesures eficaces que l’ajuden a sobreviure amb dignitat? Penso ara en la immoralitat dels sous que s’ha descobert que cobren alguns excàrrecs del Parlament. La llicència per edat afecta 21 treballadors –no mereixerien esta paraula si ja no treballen, però vaja– que cobren 1,7 milions d’euros l’any. Parlem de sous entre 56.000 i 150.000 euros anuals sense treballar. Tot lo BarnaSants costa prop de mig milió d’euros i rep de la Generalitat un ajut de 150.000. O siga que hi ha persones jubilades que cobren en un curs lo mateix que destina el Govern a un festival que programa més de 100 concerts en 4 mesos, incloent-hi aquí lo sou dels músics, tècnics, equips de so i personal de premsa i producció. Sovint s’usa el Camp Nou com a mesura de tot per a saber si una cosa és grossa: la riada s’ha endut una finca que era com 4 camps de futbol. Doncs amb estos 1,7 milions se podrien fer 3 BarnaSants.

És una estructura d’Estat que vertebra lo terreny de joc de la Declaració de Palma, los Països Catalans. Un element fonamental ajudaria a donar-li robustesa: convenis fixos per a poder planificar i tindre estabilitat financera, perquè això de no saber amb quin pressupost comptaràs quan estàs programant és condemnar els promotors a l’equilibrisme o a la precarietat. No hi ha gaires projectes sòlids que porten quasi 30 anys de trajectòria apostant per la llengua i la cultura catalanes. Lo prestigi i l’antiguitat també haurien de servir per a apuntalar i construir. Cases del poble. Ateneus de la cançó. Jàsseres de la cultura.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.