Sovint la realitat supera la ficció. Després d’una pausa dels escenaris, Blaumut havia marcat un punt d’inflexió amb el disc 0001 (Música Global, 2020), però la crisi de la COVID-19 es va endur tots els desitjos de l’àlbum. Tancat a casa, el quintet va decidir posar-se a fer cançons a distància amb l’energia projectada perquè poguessin florir en directe. Olímpica i primavera (U98 Music, 2022) és el seu cinquè àlbum d’estudi, un treball enèrgic i somiador que acompanya el grup un cop superada la primera dècada. Ens trobem a la llibreria Laie entre pàgines de ficció i realitat, i uns dies abans que esclatés la guerra de Rússia a Ucraïna, quan només teníem el coronavirus als titulars, per parlar amb uns corredors de fons que segueixen fent camí en el món de la música.



El 14 de febrer de 2020 vau publicar ‘0001’, que marcava un nou començar del grup. Menys d’un mes després estàvem confinats i immersos en una pandèmia mundial històrica... Com ho vau viure tot plegat?
Vassil Lambrinov (violí): Havent-ho d’acceptar. Ens vam adaptar, vam poder fer alguns concerts i tirar endavant. Tothom ha viscut coses complicades i canvis de plans. Maleïnt la situació no en treus res i, per tant, vam intentar treure’n les coses positives.
Oriol Aymat (violoncel): Malgrat això, ja estàvem molt preparats per fer els concerts, estàvem preparant l’stage... Estàvem enfocadíssims a sortir i tocar. Feia un any i mig que érem fora del circuit, teníem moltes ganes de tornar, i se’ns va desmuntar la paradeta. Però bé, va servir com a reflexió i per trobar-nos els cinc, des de casa, i anar traient idees noves per canviar el directe que havíem pensat en una situació nova que no havíem preparat. En vam aprendre molt d’aquella situació.

Tot i així, creieu que les cançons de '0001' han tingut prou recorregut?
Manuel Krapovickas (baix): Va quedar trencat el recorregut, però sí que l’hem tocat. A l’estiu del 2020 vam fer una adaptació acústica, un concepte molt petit i no vam tocar el disc només, vam fer un recull del repertori amb algun tema de 0001. Va ser una experiència molt xula! Ens vam trobar amb un so molt despullat: no portàvem ni pedals, era purament el què tocàvem, sense efectes.
Xavi de la Iglesia (veu i guitarra): Quan vam fer la gira acústica, no sabíem com seria un concert on tothom estaria assegut i amb mascareta, teníem por que fos bastant fred, però tot i les mesures, la gent tenia una energia brutal, com si estiguessin saltant. Veies com cantaven els ulls. Tots teníem tanta il·lusió... Era un acte gairebé de militància cultural. No era fàcil seguir totes les restriccions, tot el que estava passant, i pagar uns diners per a una entrada, quan encara hi havia aquella por. A cada concert hem agraït al públic que estigués allà. Ha estat molt bonic. 



Com ha estat el procés de creació d’'Olímpica i primavera' (U98 Music)?
X.I: Com sempre, començo jo fent les cançons a casa, faig una mica de producció, les passo als companys i comencem a treballar-les. El que sí que hem fet aquest cop, gairebé com a exercici artístic, és que hem gravat el disc per separat, cadascú a casa seva. Era com ens havíem estat comunicant, tothom a casa i amb les eines que la tecnologia ens posava al nostre abast. Com que tots tenim un petit estudi a casa, per què no fer-ho així? I després el Joel Condal l’ha mesclat al seu estudi, però tampoc hem coincidit amb ell.
V.L: Les cordes, però, les hem gravades juntes. El procés ha anat prou bé perquè no sabíem com sonaria i quedaria, amb els avenços tècnics és prou senzill fer alguna cosa de bona qualitat. Això és un gran estalvi econòmic, de recursos, de mobilitat, de temps. I també hem tingut molta llibertat, cadascú ha gravat quan podia, sense pressió... Tots recordem jornades d’estudi llargues durant setmanes on hi ha molt temps mort, perquè és un procés que no és matemàtic. Però també estàs uns dies concrets i ho has d’encaixar. Ara hem tingut molt de marge. Crec que ha estat el disc més sa a nivell mental que hem fet fins ara.
M.K: L'hem acabat abans de temps, i això no havia passat mai. Deu anys i alguna cosa hem après!
V.L: Normalment acabàvem la nit anterior i aquest cop abans d’hora.

De fet, Manuel tu ja vas enregistrar així el disc anterior perquè vivies a Helsinki. 
M.K: Exacte. El què és difícil de veritat és que no tens ningú que et digui que paris. Vas fent preses i si en tens vint no té sentit. Tu t’has de posar el límit, has de dir prou i triar. Quan trobes el punt, mola.


Una de les grans novetats és la incorporació de Toni Pagès a la bateria. Com va arribar al grup?
V.L: Coses de la vida. Hi ha camins que s’han separat i tenim la sort que el Manuel ens va parlar del Toni i va ser una incorporació estel·lar, com a músic i com a persona. Estem molt contents de comptar amb ell. Té molta experiència, ha tocat amb tanta gent... és un privilegi, realment, tenir-lo al grup. 

Què ha aportat ell a nivell sonor?
M.K: Rítmicament hi ha més presència de la bateria. El Manel tocava més suau i el Toni és més contundent.
X.I: El Toni ja va fer mitja gira amb nosaltres, que va acabar sent el gruix dels bolos del final l’any passat. Ha sigut temps suficient per conèixer-nos i saber cadascú com reacciona i quin so té.
V.L: Al final cada músic té la seva manera de tocar i expressar-se. En aquest cas, ell no havia d’imitar res, sinó aportar el què ell ha sigut i el què és. I tenim ganes d'encara conèixer-lo més: la seva incorporació és relativament recent, sobretot perquè és el primer treball que gravem plegats. 
 
Quin concepte hi ha darrere d’'Olímpica i primavera'?
X.I: El concepte d’aquest disc ha sortit inconscientment. Tracta la dicotomia entre realitat i ficció. Hem passat tots una pandèmia mundial que ens ha canviat la vida i on coses que ens pensàvem que eren ficció, ens han passat. I a tots inconscientment ens ha fet canviar la manera de pensar. No volia fer un disc que parlés de la pandèmia, però tota la gent que artísticament hem fet alguna cosa n’hem begut d’això, i aquest també.

Com a grup us ha passat d’estar dubtant si esteu vivint una realitat o una ficció?
O.A: Jo crec que al principi sí, perquè arribava tot nou i costava de pair. Ara ho tenim tot més pausat i controlat. Tenim més experiència i es nota. 

Com va sorgir la idea del títol?
X.I: Quan pensàvem el nom del disc vam fer una pluja de paraules, a veure què ens ressonava. El Manu crec que va dir el concepte d’olímpic...
M.K: Sí, perquè hi havia la portada del corredor.
 
Així, primer va venir la portada i després el nom?
X.I: Sí. Un dia me’n vaig anar a dormir i vaig somiar que el disc sortia al mercat. L’agafava, llegia el títol i era ‘Olímpica i primavera’. Suposo que coses que et queden al subconscient. Em vaig llevar i vaig pensar, quin nom més estrany. El primer que vaig fer va ser escriure’ls i els ho vaig explicar: ‘He somiat aquest nom però m’agrada’. I a tots els va semblar estrany també, però els va agradar!
O.A: Si l’havia somiat era per alguna cosa!
X.I: Si analitzes el concepte és una mica com un ressorgiment: el corredor, que és algú que inicia un moviment cap endavant, i la primavera, que floreix.
M.K: En una cançó el Xavi canta "Vas despertar-te a la primavera". Potser no volia ser això, però per mi fa referència que estem travessant aquest túnel i ara ve la primavera, i sembla que s’acaba la pandèmia. Crec que l’inconscient fa que es pugui llegir així.
X.I: Crec que en l’àmbit artístic som part d’inconscient i això ho fa gran. No estem dient que 1+1 són 2: potser són cinc o potser és Olímpica i primavera. És una cosa que racionalment diries que no casa, però, per què no?

A Blaumut, la part gràfica ha agafat més importància disc rere disc, sobretot amb el Xavi com a il·lustrador. Quan compons les cançons, penses també en com les il·lustraràs?
X.I: No tinc un límit clar amb tot això. De vegades per fer música m’inspiro en imatges o per fer dibuixos m’inspiro en música. Sempre m’ha agradat molt barrejar els dos móns, perquè crec que m’aporten molt. No sé dir-te el perquè. Són dos àmbits que porto molt dins des de ben petitet i els faig servir perquè em surten molt naturals.
O.A: La seva faceta com a poeta és molt gràfica i en el fons sempre barreja aquests dos móns, poesia i il·lustració, amb la música. Crec que aquest element és intercanviable i pràcticament escriu amb imatges i dibuixa amb vers, li queda molt ben lligat sempre quan crea alguna cosa en conjunt.
X.I: Em coneix prou per saber-ho. Jo no sóc capaç de diferenciar-ho. Sovint quan estic dibuixant em venen melodies al cap i he de parar per gravar-les.

 
En aquest disc el blanc i el negre són colors importants: predominen a la portada i al videoclip “Ficció”. 
X.I: Volíem alguna cosa que fos molt neta, minimalista, polida. Veníem d’un disc més carregat, més blau, amb moltes il·lustracions. Aquest no té tantes il·lustracions a l’interior.

I a nivell musical, què teníeu ganes d’explorar?
X.I: Teníem ganes de fer un disc i tornar als escenaris. Sí que és cert que és un àlbum amb cançons que tenen més mala llet i contundència, amb un punt més de ràbia, d’encendre la metxa i a veure què passa. Però tampoc ens hem plantejat uns objectius. Cada disc i procés són diferents perquè nosaltres som diferents. 

És habitual que jugueu molt amb els arranjaments de corda, però en aquest disc ho feu encara més.
O.A: En aquest disc és el que més ens han respectat dels arranjaments que hem fet. Això és un plus! He de dir que ho feia en general, però en aquest disc m’he basat especialment en el text dels temes i he intentat anar reproduint el clima que em transmetia a mi cada vers, cada frase, cada imatge. I a partir d’aquí he tirat cap a una cosa més paisatgista o orquestral. Aquests elements et donen diàlegs i jocs.

'Olímpica i primavera' és el disc més curt de Blaumut, conté 10 cançons. Per què?
X.I.: N’hem deixat una fora, teníem la idea de no fer un disc llarg. L’últim tenia 14 cançons i ens venia de gust fer alguna cosa més acotada i que tothom gaudís d’aquestes deu cançons com una obra com a tal. En molts discos ens ha passat que teníem moltes cançons i algunes han quedat enterrades entre les més conegudes. La idea que tenim amb aquest disc, en canvi, és d'anar-les ensenyant poc a poc i anar-les explicant.

Us agrada més el concepte de disc que el de senzills?
M.K: Estem oberts a tot. També ens agrada treure temes sense disc, et manté present. 
O.A: Un àlbum és una foto més extensa i detallada d’un instant de la vida. Expliques més i millor en un disc, i el viatge que es té com a oient és un altre, li pots donar un valor més enllà que al que dones a un tema sol, que després igualment el pots aglutinar en un àlbum. Fer un disc és un treball més interior.
X.I: Algun single sí que hem tret: “Com a casa”, en col·laboració amb l’Hospital Vall d’Hebron, “Previsions d’acostament” vinculat a un llibre i “Cel estranger” amb el disc de La Marató. 

 
Després de deu anys, teniu milers de visites a les vostres cançons penjades a Youtube. “Pa amb oli i sal” té més de 7 milions de visualitzacions, “Bicicletes” més de 4 milions i els vídeo-lyrics de les cançons n’acumulen milers també. És tot un terreny per explorar i explotar.
X.I: Mai hem acabat d’entendre com funciona això de les reproduccions: hi ha coses que se’t disparen molt i no saps ben bé perquè. Avui en dia és molt important tenir una part de vídeo que acompanyi la música perquè no hi ha un límit clar entre una cosa i l'altra. Sempre agrada veure música amb imatges i que et transporti. En aquest cas, hem tingut molta sort amb la Marta Pérez i Verge, que és qui ens ha fet els videoclips del nou disc i amb qui estem treballant. Té una sensibilitat molt especial, ens coneix molt i sap ben bé per on tirar a l’hora de fer-nos tota la part audiovisual. 

Heu identificat la procedència de la vostra audiència a les plataformes digitals? 
X.I: A Spotify, quan mires els llistats, hi ha molta gent d’aquí, però és que el segon lloc amb més reproduccions és Mèxic. Últimament ha fet una pujada i ens estem preguntant d’on surt això. Ens escriu gent d’allà perquè hi anem, però ens ho hem de pensar dues vegades.
 
De cara als directes heu de fer una tria exhaustiva perquè amb cinc discos moltes cançons es quedaran fora. Com ho abordeu?
O.A: Això és ideal, és el que sempre hem volgut. Cada cop és mes fàcil crear un concert i tens la seguretat que això la gent ho gaudirà i que li arribarà. Ara podem anar canviant temes de bolo en bolo i jugar amb més elements.
M.K: Sí que és cert, per això, que de vegades és difícil triar quines queden fora, però normalment ens posem d’acord.

Com va ser la primera vegada que vau tocar el disc tots junts en un assaig?
X.I: Va ser curiós. Al principi no sonava, però de mica en mica va anar agafant forma. El que sí que tenim la sensació és que serà un disc molt divertit de tocar en directe i que ens ho passarem molt bé a l’escenari.
 
A la tardor es compliran 10 anys de la publicació del vostre primer disc, 'El turista' (Picap, 2012). Us havíeu pensat mai que arribaríeu fins aquí? 
V.L: Tot és benvingut perquè no teníem la intenció de fer una carrera. El Xavi va fer unes cançons, les vam vestir i vam fer un disc. Tot ha sigut benvingut i no buscat. Ens ho hem anat trobant i sobretot a l’inici estàvem sorpresos que enganxés tant! Després tot ha estat proactivament perquè es mantingui i pugui tenir més sortida. 10 anys són tantíssimes experiències vitals, a banda d’artístiques, i un gran enriquiment humà. 
M.K: I tot el procés d’aprenentatge de tenir un grup... Ara mateix és molt disfrutable perquè ja tenim unes maneres de treballar i sinergies que ja s’han fet una entitat. Ens coneixem, ens ho diem tot; no dubtes sobre què pensaran els altres, està tot clar. Jo crec que estem en un moment molt bo, els 10 anys et porten cap aquí.
X.I: Podria no haver estat així. Seguim amb les ganes intactes de tocar, quan fem un bolo ens ho passem superbé. Tenim una energia molt bonica a l’escenari, i que duri molts anys més així, que ho gaudirem igual. Hem fet una pinya molt forta i maca, som companys de vida. 

Què ens espera de Blaumut en els deu propers anys que vindran?
X.I: Cinc discos més! [RIU] Tenim projectes en ment i idees al cap que encara s’estan madurant i estem valorant si les farem i com. Aquí no s’acaba la metxa ni molt menys, tenim moltes ganes de fer coses encara i això és bon senyal.

Hi haurà alguna cosa especial per l’efemèride del turista?
X.I: Alguna cosa farem segur, ja ho veurem. Però primer a rodar Olímpica i primavera.