actualitat

Els Pets, des de 1963

El reputat trio de Constantí publica el tretzè àlbum a l'abril

Lluís Gavaldà: «La meva generació vam viure una dictadura musical masculina i anglosaxona»

| 29/03/2022 a les 13:30h

Els Pets
Els Pets | Xavier Mercadé
Ara fa 4 anys, Els Pets trencava un lustre de silenci discogràfic per sorprendre amb el seu darrer treball, Som (RGB Suports, 2022): un disc que mostrava una nova maduresa i que havien treballat amb un nou productor, Joan Pons (El Petit de Cal Eril). Ara, el trio de Constantí anuncia que té una dotzena més de cançons a punt de sortir del forn. Les recollirà a 1963 (RGB Suports, 2022), i veuran la llum d’aquí a un mes, a finals d’abril.
 

COM EL BON VI

Som va ser, tant pels crítics i els fans, com pel mateix grup, un dels millors discos fins ara d’Els Pets. El secret va raure, en gran part, en la seva capacitat per seguir evolucionant, en experimentar sonorament, provar noves maneres de composició i producció, i fer madurar les seves lletres i temàtiques. “Quan tens un grup de rock, pots caure en el parany de creure’t que sempre seràs jove. És un error enorme perquè, bàsicament no és veritat. (...) No volem semblar el que no som. No volem semblar de Tucson, volem ser de Constantí. Ja no volem imitar la canalla de divuit anys”, comentava aleshores Joan Reig.
 
El nou treball, 1963, seguirà aquesta mateixa premissa, tot i que amb un punt extra de vitalitat, allunyant-se una mica d’aquell pop melancòlic, per trencar amb la grisor de dos anys de pandèmia. És un disc, segons recull la banda, “arrabassador, dolç i descarat, un nou treball sobri i detallista, ple de melodies enganxoses que embolcallen històries amb ànima (…), emmirallades en els clàssics de la new wave britànica però al mateix temps amb una voluntat trencadora i contemporània”.
  
1963 és un cant adult a la vida, una reivindicació al pòsit que donen els anys viscuts”, afegeix la banda. I és que, com assegurava Lluís Gavaldà el 2018, “no som dels que es passen tot l'any fent cançons. Les fem quan toca. Però per excusar-nos d’aquesta droperia diem que la resta de temps que no fem cançons, vivim intensament tot el que ens passa perquè sigui la matèria prima de les futures lletres”.
 

Portada del nou disc d'Els Pets, '1963', dissenyada per Gerard Joan

 

REPETIR LA FÓRMULA

Si bé aquest tretzè disc no ha sorgit en l’interval de dos anys d’aturada a què la banda ens havia acostumat fins a Som, tampoc s’ha esperat a complir el cinquè any per mostrar les noves cançons. Potser, la causa d’això ha estat l’èxit de la fórmula que van experimentar amb aquell disc i que, enguany han tornat a repetir. I és que Lluís Gavaldà mai havia estat tan feliç en una gravació com ho va ser a l’estudi amb Joan Pons (El Petit de Cal Eril) enregistrant Som.
 
“Amb en Joan Pons l’entesa va ser immediata”, recordava Gavaldà. “Sempre hi he tingut força contacte. Fa temps em va escriure un correu electrònic on acabava dient-me que un dia ens produiria un disc. Jo, amb la meva gentilesa característica, vaig contestar que quan fos gran. Temps després ens vam trobar i en acomiadar-nos em va dir: “Tinc 35 anys, ja soc gran”. Jo no tenia ni idea de què m’estava parlant, havia oblidat absolutament aquella conversa. Em va recordar l’anècdota i quan ho vaig comentar amb en Joan i en Falin, tots tres vam estar d’acord que era la persona ideal per produir el nou disc. Tots tres admirem la feina que fa, ens encanta la seva música. .Plegats han seguit la fórmula de l’èxit del darrer disc: peces curtes i directes, que prescindeixen del superflu i van al moll de l’os.
 
 
Especial: Actualitat
Arxivat a: Enderrock, actualitat, Els Pets

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.