Els Pets van acudir a la seva cita al festival Strenes vint-i-quatre hores després d'haver publicat en format físic el tretzè disc d'estudi de la seva carrera, 1963 (RGB Suports, 2022). El treball, produït per Joan Pons, suposa el seu retorn discogràfic després de Som (RGB Suports, 2018), i fa referència a l'any de naixement compartit pels tres membres del conjunt. El trio de Constantí es va presentar a Girona en un dels escenaris emblemàtics del festival, situat als peus de la icònica Catedral, en allò que es pot denominar sense pensar gaire com a 'marc incomparable'.

L'alineació de directe d'Els Pets planteja continuïtat respecte la darrera gira: als titulars Gavaldà, Reig i Cáceres, s'hi van sumar Jordi Bastida i Marcel Cavallé a les guitarres, i Joan Pau Chaves als teclats. El grup, que enguany pot presumir de lluir la Creu de Sant Jordi, va aparèixer a l'escenari després d'una versió enregistrada del "Moon River" de Henry Mancini, cançó que va formar part d'Esmorzar amb diamants; la famosa pel·lícula de Blake Edwards de 1961, però que a Catalunya no va estrenar-se fins al 1963.

"Descafeinat", una de les cançons d'Agost (Discmedi, 2004), va donar el tret de sortida d'un concert on es van escoltar deu de les dotze cançons de 1963; un disc que Els Pets han decidit no distribuir d'entrada en format digital. Això va fer que el públic, poc familiaritzat amb les noves composicions, es mostrés més fred davant el nou cançoner. Tal i com va ironitzar Gavaldà, "toquem cançons noves perquè si ens equivoquem no ho sabreu mai". Després de "No t'escolto", "Jordi Puig" i "Com un mitjó", "Aquest cony de temps" va retornar el concert a terrenys més transitats, i va ser –juntament amb "La vida és bonica (però complicada)" i "Blue Tack" una de les cançons més celebrades del repertori.

Els Pets al festival Strenes de Girona (30/04/2022). Foto: Gemma Martz
 

Del nou disc va funcionar bé "Atracament a la caixa" –després d'escalfar el públic amb una crítica als bancs– i "Fem riure"; una cançó que en directe creix respecte la versió enregistrada. "No sabeu què bonic és tornar a veure les cares senceres", va explicar Gavaldà just abans d'aconseguir aixecar el públic de la cadira durant el tram final del concert amb "Tantes coses a fer" i la irresistible "S'ha acabat". I esclar, per acabar el concert: sota, cavall, rei i "Bon dia"; o "us pensàveu que no la faríem?". Una cançó que, compte, aquest any celebra el seu 25è aniversari.

Torn pels bisos amb "No vull que t'agradi aquesta cançó", un dels èxits de Som; la irònica "Jo vull ser rei" i "Estona de cel", de Bondia (Discmedi, 1997). Els músics van retirar-se excepte Gavaldà, que va quedar-se amb als guitarristes Jordi Bastida i Marcel Cavallé per interpretar la cançó de bressol "Bona nit". I salutacions amb la banda sonora de Rita Pavone cantant "Ell", versió en català del seu èxit "Lui", enregistrada –oh, llàstima!– l'any 1965.

En total, vint-i-cinc cançons per un concert de més de dues hores que va servir per constatar que Els Pets poden seguir oferint bones cançons, si bé caldrà deixar temps per a que aquestes acabin d'arrelar en el seu públic i puguin fer-se un lloc enmig de clàssics indiscutibles del pop català. Parafrasejant el director italià Federico Fellini: E la nave va. El vaixell, sens dubte, avança.