Francesc Cortès s’endinsa en la vida del personatge polièdric que és Pedrell, des de la seva infantesa a Tortosa fins als darrers anys a Barcelona, passant per la seva formació a Roma i París, els seus viatges arreu del món o la composició de les òperes Els Pirineus o La Celesina. Per la seva banda, Oriol Pérez Treviño se submergeix en les seves facetes més enllà de la de compositor: professor, musicòleg, etnomusicòleg, musicògraf, crític i editor. I, a més, recull la influència que va tenir en un dels seus deixebles, el moderníssim Robert Gerhard.
Josep Borràs posa Pedrell en el context de precursor de la interpretació de la música antiga, i Amadeu Corbera recorda la seva manera d’acostar-se a la música tradicional i popular, que si bé allunyada de l’actual, va establir el precedent de recercar en la música ‘del poble’ per instaurar nous models creatius. A més, Ana María Dávila reivindica el paper decisiu del tortosí en la creació de la Secció de Música de la Biblioteca de Catalunya, garant, des de 1917, de la preservació, difusió i estudi del patrimoni musical català.
Així mateix, es repassa la discografia dedicada al compositor i s’entrevista al Trio Pedrell -que formen el violí de Christian Torres, el violoncel d’Òscar Alabau i el piano de Jordi Humet- i que homenatja la figura del mestre, “injustament tractat a l’ombra dels seus alumnes més famosos”. A més, s’hi crea una ruta per la Tortosa pedrelliana, des de la Catedral on va començar a estudiar música amb Joan Nin i Serra, fins a l’auditori que li ha dedicat la ciutat.
En aquest nou número, també es recull la nova gira que fa l’Orquestra Simfònica del Vallès, per Setmana Santa, dedicada al Rèquiem de Giuseppe Verdi; o la nova temporada del programa radiofònic de Catalunya Música La cinta de Möbius, que posa en relació música i matemàtiques.
.jpg)