L'ocasió va ser única. La possibilitat de veure junts per primera vegada damunt d'un escenari el músic nordcatalà Pascal Comelade i l'històric guitarrista de Sonic Youth, Lee Ranaldo, s'ho valia. L'excusa era la publicació del llibre Linger on The Velvet Underground, un treball d'Ignasi Julià sobre el mític grup novaiorquès de Lou Reed, John Cale, Sterling Morrison i Maureen Tucker, nascut a la vora de la Factory d'Andy Warhol i que va revolucionar la història del rock independent. Julià, fundador de la revista Ruta 66, ja fa uns anys que viu a Banyoles, fet que explica que l'Ateneu de la capital del Pla de l'Estany fos l'escenari escollit per la trobada.

El cert és que el llibre no es va arribar presentar… de fet, a hores d'ara no està ni tan sols acabat. El publicarà d'aquí uns mesos Ecstatic Peace Library, segell de Thurston Moore –músic de Sonic Youth– , i s'hi podran trobar nous textos i material fotogràfic inèdit de la Velvet. Però tant és… ningú no s'esperava una presentació a l'ús. La vetllada va començar amb la projecció d'un capítol del programa televisiu Arsenal, titulat The Velvet Underground Feed-back, produït per TV3 l'any 1986 i dirigit per Manuel Huerga. El programa –una barreja de documental musical, entrevista i vídeo-art– tenia com a objectiu explicar qui era The Velvet Underground amb dos grans incentius. D'una banda, una entrevista feta el 1986 a Sterling Morrison, guitarrista de la formació i retirat de l'escena musical des de la dissolució de la banda; i per l'altra, un enregistrament de John Cale a piano de "Waiting for the Man" de l'any 1984, sobre el qual dos anys després Morrison va ser filmat afegint-li textures guitarreres a sobre.
 
Julià i Huerga, companys de 'vida i música', van exercir d'amfitrions d'una nit en què es van conjurar per intentar invocar l'esperit de Cale a través de Pascal Comelade, i el de Morrison mitjançant Lee Ranaldo, fundador dels Sonic Youth i un dels guitarristes més notables de la seva generació. El miracle es va produir; i Comelade & Ranaldo –acompanyats per la bateria de Ramon Prats– van conspirar una suite basada en temes de la Velvet Underground.

El concert va començar amb "All Tomorrow's Parties"; una cançó que Comelade ja havia reinterpretat a Live in Lisbon (DSA, 2000) amb la Bel Canto Orchestra. El pianista va iniciar el tema amb el piano de cua, i progressivament Ranaldo hi va anar afegint capes amb la seva guitarra espanyola; bé fos rememorant amb un arquet la viola de Cale, o bé amb guitarra elèctrica. El tema va derivar cap a "What Goes On", i després cap a "Waiting for the Man", on Ranaldo va assumir la veu i Comelade es va prodigar en els riffs. Després d'una improvisació del guitarrista, el trio va afrontar la melancòlica "Ocean", una cançó que no va arribar a formar part de Loaded (Cotillion, 1970), però que es pot trobar a diverses reedicions com a bonus tracks de l'enregistrament. I per acabar i rematar la jugada, "Femme Fatale" amb el pianet d'en Pascal i els jocs i textures guitarreres d'en Ranaldo. I fins aquí. La darrera nota de piano va posar fi a prop de quaranta minuts d'experimentació sonora controlada i ordenada per la sòlida i eficient bateria de Ramon Prats.

Més de cinc minuts llargs d'aplaudiments van acomiadar la proposta; però no hi va haver devolució. No van haver-hi bisos, ni els músics van sortir dels camerinos per agrair la rebuda. La falla ja estava cremada. No Tomorrow's Parties.
 
PASCAL COMELADE & LEE RANALDO
Ateneu de Banyoles, 28/04/2022

Pascal Comelade – piano, piano reduït
Lee Ranaldo – guitarres, veu
Ramon Prats – bateria