El cantautor alcoià Alfons Olmo ‘VerdCel’ ha conversat amb l’enòleg maresmenc copropietari del celler Bouquet d’Alella, Toni Cerdà, en una jornada passada per aigua perquè no ha parat de ploure en tot el matí. La pluja forma part del clima mediterrani i, en temps de sequera, és un bé preuat que també cal saber assaborir. I en aquest cas és un aliat que inspira tant vinyaters com compositors.

El celler Bouquet d’Alella és al nord de la població, ubicat en un mas familiar. "La meva iaia es deia Teresa Galceran Boquet i la finca, que sempre ha estat de la família, es coneix com a Can Boquet. A l’hora d’obrir el celler amb la meva germana Teresa se’ns va acudir que si en el món del vi ‘buquet’ significava ‘aroma i gust’, podíem afegir una u entre la o i la q per al nom de la finca", explica Toni Cerdà.

La pluja ha trastocat els plans inicials de l’enòleg, que aquest matí tenia previstes actuacions als ceps. Però plou, i no es pot treballar a l’exterior. Tant li fa, de feina en sobra i sempre hi ha coses a fer, també a recer de l’aigua. “Ens va bé que plogui i ara és un moment òptim perquè els ceps estan començant a brotar. Venim d’una temporada molt secanera i hi ha molta sequera acumulada; el que ens interessa ara és una bona pluja que ajudi que el cep creixi i surti el raïm. Ens convé que plogui a la primavera i també alguna pluja al juny, però que partir del juliol no plogui més fins a la verema”, detalla Cerdà.
 
És un calendari que no li sembla malament a Alfons Olmo, ja que li permetria fer concerts a l’estiu a l’aire lliure. “Al meu país, la pluja no sap ploure, com deia Raimon. El clima està canviant, però de moment encara plou més o menys quan toca, que és sobretot a la primavera i a la tardor. A mi la pluja em convida a recollir-me i a escriure. M’inspira moltíssim. Segurament és perquè vivim en zona de poca pluja. Si visquéssim a Anglaterra, n’estaríem saturats. Aquí és un anhel i quan plou, inspira molt”, aclareix Alfons Olmo.

I és que la pluja també condiciona l’estat d’ànim. “A mi, un dia com avui em convida a prendre un vi jove, amb acidesa i frescor. Un vi sense criança… Però és una tria personal. Entenc que altres preferirien seure a la vora del foc i prendre un vi amb criança envellit en una barrica de roure…”, confessa l’enòleg. El músic reclama el dret a sortir a passejar i mullar-se per assaborir la natura: “És molt bonica la imatge de contemplar la pluja a través dels vidres arrecerat a la vora del foc, però també m’agrada mullar-me”.
   

L'EMPREMTA ARTÍSTICA

La conversa ens porta a parlar de l’últim disc de VerdCel, VerdSions (L’Estenedor, 2022), en el qual Olmo passa pel seu sedàs una col·lecció de cançons d’artistes tan diversos com R.E.M., Depeche Mode, El Último de la Fila o Los Planetas: “Són cançons filtrades per la meva manera de fer. Podríem fer un paral·lelisme amb les varietats de raïm en un territori o un altre. El clima de cada lloc i el tipus de sòl condicionen totalment i fan que la mateixa varietat cultivada a Alella o al Penedès no tinguin res a veure”.



Cerdà assenteix i explica el seu cas: “Fa 12 anys que elaborem vi. Abans, veníem el raïm a altres cellers de la DO. Amb el meu pare, als anys noranta vam plantar varietats franceses com el cabernet perquè era el que es pagava millor. Ara els he arrencat tots i aposto per les varietats autòctones com la pansa blanca, que és com en diem a Alella del xarel·lo. I hem deixat el sirà perquè s’ha adaptat molt bé al territori”.

Per contra, en la música els estils importats segueixen sent predominants sobre les varietats autòctones. Alfons Olmo ho té clar: “No em vull tancar a les influències. Cal estar obert, escoltar coses noves, i després posar-hi una empremta pròpia. Les influències van i venen contínuament. No hi ha res que sigui original. Es tracta d’aportar-hi un tret singular: vi d’autor, cinema d’autor, cuina d’autor, cançó d’autor... El que realment és important és la intervenció de cadascú, el que pots aportar a la manera d’escriure cançons”. I això és també el que està fent Toni Cerdà al seu celler: “La tendència actual és fer vins de vinya, és a dir, que tot el raïm surti d’un mateix lloc. Fer-ho d’una altra manera no deixa de ser un cupatge no de varietats sinó de diferents territoris”.

Abans d’acabar, Olmo confessa la seva predilecció pel vi blanc, mentre que Cerdà, que explica que va veure Bruce Springsteen al Camp del Barça, es reclama pertanyent a la generació del ‘rock català’ i cita Sopa de Cabra, Sangtraït i Lax’n’Busto entre els seus grups preferits.