cròniques

Energia en moviment

Ahir dissabte es va cloure l'edició d'enguany del Festival Cruïlla

Una Cruïlla cap al món ordinari

| 10/07/2022 a les 18:30h
Especial: Cròniques
Arxivat a: Enderrock, festivals, Cruïlla, actualitat, cròniques
Imatge il·lustrativa
Arxiu Cruïla
'La força del vent' era el marc de l’escenari principal Estrella Damm dissenyat per Lluis Danés. En aquell espai, el tret de sortida de l’última jornada del Cruïlla 2022 va anar a càrrec del multiguardonat cantautor i productor musical dominicà, Juan Luis Guerra, que amb la seva inseparable banda 4.40 va oferir un concert amb els seus temes més clàssics, populars i ballables, grans èxits com “Ojalá que llueva cafè”, “Rosalía”, “El farolito” o “La bilirrubina”, cançons de l’àlbum en directe, Entre mar y palmeras (Rimas Entertainment, 2021), al ritme del merengue i la bachata-bolero, banyada de salsa, rock i gòspel.


Sense deixar els sons llatins, i ja entrada la nit, aquest mateix escenari va donar la benvinguda a una de les figures més cultes de la història salsera, el compositor, músic, actor, advocat i polític, el panameny Rubén Blades, convertit en un dels cantants més importants de l’escena actual. Acompanyat de la Big Band de Roberto Delgado, va presentar un concert de més de dues hores, únic a Europa, amb els temes del seu darrer àlbum Salswing! (autoeditat, 2021). L’artista, que ha desenvolupat bona part de la seva carrera als Estats Units, va oferir un repàs antològic amb clàssics com “Pedro Navaja” i  ”Patria”, que va ser el punt final d’un recital històric. Va ser la primera vegada que aquests dos artistes excepcionals van compartir un mateix escenari a terres europees. Un i altre van convertir l’Esplanada del Fòrum amb una grandiosa pista de ball, plena de gom a gom.


Excepte les actuacions de l’escenari principal i del Cruïlla Enamora, la resta de la programació se solapa per força, repartint el públic i el so entre uns i altres. Mentre Guerra predicava a l’Estrella Damm, l’escenari Vueling donava pas al concert de Joan Dausà, al mateix temps que Queralt Lahoz oferia el seu directe a l’escenari Four Roses. Blades se solapava amb Fat Freddy’s Drop i aquests amb Colectivo da Silva i Buhos. I el mateix passava quan actuaven Els Catarres, compartint cartell amb Tanxugueiras, The Tyets i Cimafunk. Per tant, quan vius dins d’un festival d’aquestes característiques cal tenir clar què vols veure, cal decidir a quin escenari et quedes o si decideixes moure’t i escoltar una mica d’aquí i d’allà. Durant la jornada de dissabte el festival Crüilla va presentar més de quinze propostes repartides en cinc escenaris.
El primer concert va anar a càrrec dels sis músics que conformen la banda catalano-francesa Habla de Mí en Presente i la seva innovadora tecnorumba a la carpa Four Roses.


A l’espai Vueling, situat a l’amfiteatre, el vespre va donar pas a les sonoritats pop dels germans Júlia i Pau Serrasolsas del grup Ginestà, que van presentar el seu darrer disc amb un estil visual i un directe renovat, i sobretot amb noves sonoritats fruit de loops electrònics i sintetitzadors. I, entrada a la nit, Joan Dausà  va omplir l’espai de bon trotllo i de grans èxits com “Jo mai mai” o “La gran eufòria”, que van atraure un personal que descobria per primer cop el santfeliuenc.

Passades les onze de la nit, l’escenari aeronàutic va aixecar el vol atrapat pel corrent de dub, reggae, soul, jazz, rhythm’n’blues i tecno de Fat Freddy's Drop. El combo liderat per la veu inconfusible i càlida de Joe Dukie, un dels noms artístics del vocalista, lletrista i guitarrista neozelandés Dallas Tamaira, component central d’una banda formada per set músics de Wellington. Els seus ritmes sincopats exigeixen ​​ser escoltat en directe, perquè els escenaris són l’hàbitat natural d’una formació que compta amb una potent barreja de virtuosisme i sònica digital. Els efectes i l’entramat de bases electròniques són a càrrec del carismàtic Chris Faiumu ‘DJ Fitchie’, fundador i ànima del projecte. I, per damunt de tot, sobrevolen l’espectacle els tres vents, trompeta, saxo i, especialment, el trombó –i també tuba– en mans del divertit i excel·lent Joe Lindsay. L’impacte de temes com “Coffee Black”, “Bones” , “Shady”, “Wairunga Blues”, “Bush Telegraf “,“Leave Your Window Open” o “Dig Deep” va delectar el públic gràcies al repertori del nou disc Wairunga (autoeditat, 2021), enregistrat a la granja que dona nom al disc. El grup més popular de Nova Zelanda, Fat Freddy's Drop, s’inspira gairebé en totes les parts del lèxic de la música negra. I, de ben segur, serà una de les actuacions més recordades per part del públic que omplia l’amfiteatre del festival Cruïlla 2022, que va ballar i cantar fins l’últim acord. Un concert inoblidable.

 
L’energia i poder del  trio gallec Tanxugueiras va tancar l’escenari Vueling. La tradició musical mil·lenària fusionada amb les sonoritats més actuals, amb bases urbanes i electròniques que es conjuguen amb el folk i el pop, combinades amb lletres contundents clamaven a favor de l’empoderament de la dona i de la llengua i cultura pròpies, sempre agombolades per unes veus que ressonaven a l’aire per al delit dels espectadors. El Benidorm Fest va donar a conèixer tres joves gallegues, Aida Tarrío i les germanes bessones Olaia i Sabela Maneir, gràcies a la seva cançó “Terra”, que ja acumula més d’onze milions de reproduccions a les plataformes digitals.
 
Els encarregats de posar punt i final des de la carpa íntima Four Roses van ser el duet mataroní The Tyets, Oriol Ramon i Xavier Coca, consolidats ja com una de les grans estrelles de l’escena musical urbana catalana. El festival Cruïlla va tancar la dotzena edició amb un retorn a la normalitat, fent oblidar al públic les restriccions durant dos anys per la pandèmia, i amb un bagatge d’haver celebrat més de cinquanta concerts durant quatre dies que van omplir els cinc escenaris d’alegria, energia i moviment. Diversió i felicitat a parts iguals. Gràcies, Cruïlla!

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.