Actualitat

La veritable història de «Llença't»

La cançó va triomfar amb la sortida del disc i amb el programa televisiu Casal Rock

| 21/08/2022 a les 12:30h
Especial: Actualitat
Arxivat a: Enderrock, actualitat, lax'n'busto, la veritable historia
Imatge il·lustrativa
Al llarg dels segles, els catalans hem configurat un paisatge sonor que ens fa recognoscibles davant el món. La majoria són cançons que han nascut als Països Catalans, i moltes han tingut una trajectòria internacional -curta o llarga- o han estat veritables peces intergeneracionals. També hi ha peces compartides amb altres països propers (per exemple “En Joan petit”), que ajuden a dibuixar un imaginari polièdric de la Mediterrània format amb aspectes identitaris compartits amb altres cultures germanes.

El desembre de 2014, vam publicar un número especial (el 231) amb 100 cançons que tenen associades 100 històries per descobrir que algunes de les melodies que considerem nostres també han tingut un recorregut internacional i que han aconseguit emocionar Albert Einstein i Igor Stravinski, han fet emmudir dos presidents dels Estats Units o han cridat a la lluita en contra dels totalitarismes arreu del món. Al llarg d’aquest mes d’agost, anirem recuperant la veritable història d’algunes de les cançons del recopilatori, des de temes tradicionals a hits de la Nova Cançó, passant per peces emblemàtiques d’Antònia Font o Els Catarres. Avui descobrim què hi ha darrere de “Llença't”.
 
Els vendrellencs Lax’n’Busto són un dels grups catalans amb més trajectòria. Es van donar a conèixer el 1989 amb el disc Vas de punt?... o què!!! (Zebra), on sobresortia “Tinc fam de tu” i una polèmica cançó dedicada a la seva professora de matemàtiques, “Carme Flavià”. Des d’aleshores han desenvolupat una carrera ininterrompuda en què han editat més d’una quinzena de discos. L’octubre del 2006 Pemi Fortuny, fins aleshores el vocalista de la banda, va anunciar que deixava el grup i va ser substituït per Salva Racero

Un dels seus àlbums de més èxit és Llença’t, publicat l’any 2000 encara amb Pemi Fortuny de cantant. La cançó que dona nom al disc s’ha convertit en una de les peces més aclamades de la formació. Va sorgir d’un loop que el baixista Jesús Rovira tenia al cap i va voler incorporar al tema. A partir d’aquest inici repetitiu amb la bateria, Rovira va construir el tema més emblemàtic de l’etapa de maduresa del grup. La lletra anima a seguir lluitant fins i tot quan ens veiem derrotats. Si haguéssim de resumir el tema en un sol concepte podríem dir ‘renéixer’.


Després de la introducció de la cançó, sentim les veus corals de Lax’n’Busto que repeteixen una paraula incomprensible: Marfanta? Carpanta? La manta? “La pregunta que ens han fet més vegades en tota la història del grup és què diem en els cors de ‘Llença’t’. No ho revelarem perquè es trencaria la màgia de cop, però ens ho pregunta gent de totes les edats. Tots els avis del programa de TV3 Casal Rock ens ho van demanar”, assegura Rovira. El grup se sent còmode amb aquesta petita incògnita, i asseguren que no la revelaran mai per no decebre els seus seguidors.

La cançó ha estat interpretada en diferents sentits. “Hi va haver un capellà que en va fer servir una frase, ‘un llapis mai no dibuixa sense una mà’, durant el sermó de la seva ordenació”, comenta el baixista. El guitarrista Pemi Rovirosa afirma que la cançó ha viscut dos grans moments d’èxit: “Quan vam treure el disc l’any 2000, i al cap d’uns anys quan es va tornar a posar de moda amb el Casal Rock. Això va fer que arribés a unes altres generacions i que possiblement sigui la nostra cançó més popular”. 

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.