entrevistes

Joan Chamorro: «Els discos amb la SAJB ens permeten deixar una empremta d'una història col·lectiva»

Parlem amb el director i líder del projecte pedagògic i 'big band' Sant Andreu Jazz Band sobre els cinc discos que han publicat enguany

| 29/07/2022 a les 14:00h
Especial: Entrevistes
Arxivat a: Enderrock, Jazzing, Joan Chamorro, Sant Andreu Jazz Band, entrevistes
Joan Chamorro
Joan Chamorro | Lili Bonmatí
En poc més de mig any, Joan Chamorro ha publicat ja cinc discos. Tres d’ells, amb la Sant Andreu Jazz Band, projecte pedagògic que lidera des de fa 16 anys, un altre d’una col·lecció que parteix de la mateixa iniciativa i que fa en duet amb joves músics de la big band -Joan Chamorro presenta Alba Esteban (autoeditat, 2022)-, i encara un darrer, en homenatge a Toni Belenguer.
 
Els tres primers formen part de la col·lecció Jazzing, concretament de l’onzena edició, que compta amb quatre volums. “Per culpa de la pandèmia, ens en faltaven tres per editar, i finalment ho hem aconseguit gràcies als micromecenes de Verkami”, explica Chamorro. Per la seva banda, el disc amb Alba Esteban esdevé el dissetè treball en què el contrabaixista presentat diversos joves artistes, des que va començar el 2009 amb Andrea Motis, i havent-ne fet també amb Eva Fernández, Rita Payés i Magalí Datzira, entre altres.


 
Però aquest nivell de producció discogràfica no és nova en Chamorro i els seus projectes: el 2021 ja en va publicar vuit, i el 2021, cinc. Per això, el músic en destaca especialment el de Joan Chamorro & Friends: Rememberig Toni Belenguer. “Va ser un concert d’homenatge que vam fer al Jazzing Festival 2021 a Toni Belenguer, que era un gran amic i un gran trombonista a nivell mundial, a més d’una excel·lent persona”, recorda. “Havia tocat moltes vegades amb nosaltres, i se’m va ocórrer fer-li aquest tribut, perquè va morir de manera sobtada i realment es mereixia aquest reconeixement”. Tant el concert com el treball es basen en el repertori que havien tocat des de la Sant Andreu Jazz Band amb Belenguer, i hi van participar músics que han format part de la big band -com Rita Payés, Andrea Motis, Èlia Bastida o Joan Mar-, i d’altres com Perico Sambeat i Carlos Martín. “A més, es pot sentir a Belenguer en el darrer tema, que vam gravar junts fa 15 anys. Al disc també hi ha moltes fotos seves, i un text molt maco que li dedico”.

Tot i que la producció d’enguany ha estat prou prolífica, Chamorro encara vol fer nous discos per aquest 2022. Concretament, tres. Dos volums de Jazzing 12: un enregistrat al festival homònim santandreuenc, amb Scott Hamilton i Dena de Rose, entre altres, així com Motis i Payés-, i l’altre en un concert al Palau de la Música, amb més de 60 músics que han passat per la Sant Andreu Jazz Band, en el marc del Festival Internacional de Jazz de Barcelona. A més, dins del festival i el Retrat d’Artista que li va dedicar, també va fer un altre concert, que va enregistrar i li agradaria editar, amb tots els artistes de la col·lecció Joan Chamorro presenta. “Hi van ser els 15 artistes ‘presentats’, fins i tot un que ara és a Nova York i que vam portar cap aquí expressament. Això em fa sentir molt orgullós”, admet el músic. “Va ser un concert especial, amb nous arranjaments. Crec que quedarà preciós”.
 

16 ANYS DE PLANTER JAZZÍSTIC

L’any passat el projecte de la Sant Andreu Jazz Band va complir 15 anys i, Chamorro, mirant enrere, ho valora “molt positivament, perquè per a mi és un miracle poder fer tot això. Si funciona, és perquè tenim molts seguidors a tot el món, perquè jo no soc ric, i tampoc ningú ens ajuda. El que fem amb la Sant Andreu, ho fem perquè ho creiem important. Més enllà que venguem molt o poc, publicar tots aquests discos ens permet deixar una empremta d’una història col·lectiva i personal. És molt maco poder veure-hi reflectida l’evolució d’artistes com Andrea Motis, des dels 10, 12 o 14 anys, fins a convertir-se en artistes de nivell mundial, com també ho està fent la Rita Payés o l’Eva Fernández, que està treballant molt bé.”
 


I és que, com destaca Chamorro, els joves que passen per la Sant Andreu Jazz Band en surten amb 21 anys amb una trentena discos ja a l'esquena, gires i concerts a dojo i col·laboracions amb artistes de categoria. “Sempre he intentat convidar gent reconeguda mundialment, perquè crec que és important rodejar-se d’aquests artistes per aprendre, no només musicalment, sinó també a nivell personal. No només busco que sigui gent que toqui molt bé, també procuro convidar qui ens aporti coses positives sobre la vida o com entén la música i la professió”, explica l’artista, que cita exemples entre els quals es compten el mateix Toni Belenguer, Scott Hamilton o Ten Nash, el primer alto de la Lincoln Center Orchestra de Wynton Marsalis, que participen al nou disc amb Esteban. “És molt enriquidor, tant a nivell de currículum, com per a la vida. Totes aquestes vivències fan que els joves creguin en ells mateixos com a músics”.
 
Més enllà d’això, de brindar aquesta oportunitat a músics adolescents que just comencen i que són feliços tocant, Chamorro se sent especialment orgullós de com arriba el projecte a la gent. “Rebem molts missatges que ens diuen que som referents d’altres projectes o de gent jove que descobreix aquesta música i vol fer-la, i comença a estudiar i practicar”, explica el contrabaixista i saxofonista. “Òbviament, estic molt content de l’èxit de la Sant Andreu, però no per l’èxit per ell mateix, sinó perquè significa que està arribant a la gent, i això em fa feliç”. A més, es confessa meravellat de com van passant els anys i la formació va canviant, però el projecte es manté. “El projecte no és una sola persona, no és l’Andrea, ni la Rita ni l’Èlia; creix i és un espai per aprendre. Jo no vaig agafar l’Andrea o la Rita quan eren estrelles, sinó que van entrar a formar part de la SAJB de petites, i allà -juntament en altres projectes seus-, van anar creixent. Ara tinc una banda molt renovada i hi veig gent que ja amb 10, 12 o 14 anys està treballant molt bé, i que en un futur seguirà aquesta mateixa línia”, se n’orgulleix.
 

Concert 'La màgia de la veu', amb Rita Payés, Èlia Bastida i Andrea Motis (2017) Foto: Xavie Mercadé

 

DISCOS, ESTÀNDARDS I MÉS ESTÀNDARDS

En total, són més de 50 els discos que es poden trobar a xarxes de Chamorro en aquests anys amb la Sant Andreu Jazz Band, quasi tots amb un repertori que recupera estàndards clàssics del jazz. “En fem molts perquè el jazz es basa en estàndards; és com si un violinista no toqués Mozart o un violoncel·lista no toqués Bach”, explica el músic, que recorda que el seu és un projecte pedagògic: “tocar estàndards és una manera d’aprendre també. Intentem canviar el repertori cada any, i que els nens i nenes de la SAJB hagin d’estudiar i aprendre cada any coses noves, amb arranjaments diferents”.
 
Malgrat això, el repertori de la Sant Andreu Jazz Band també ha admès sovint soul, country, funk, salsa i, sobretot, bossanova. “Amb l’Andrea Motis vam començar a fer gravacions cantant clàssics brasilers. A mi m’agrada molt Stan Getz, i el disc amb Joao i Astrud Gilberto (UMG, 1964), que el vaig voler gravar tot, amb diferents versions i elements, amb les veus d’Èlia Bastida, Alba Armengou, Rita Payés, Motis, etc.”, reconeix. “La bossanova es va introduir a la Sant Andreu, perquè els mateixos nens i nenes la van descobrir, i jo també, d’alguna manera. Al final, la música brasilera ha estat important de tal manera en el projecte, que hem rebut moltíssims inputs de gent de Brasil, que deia que aquesta música allà la gent jove ni la fa ni l’escolta. I els agrada i entusiasma que aquí a Barcelona hi hagi joves dedicant-li gran part del seu temps. Això ens incentiva; és com si fas flamenc i t’aplaudeixen des de Cadis, que és el bressol del gènere”, explica orgullós Chamorro. De fet, precisament a la música brasilera dedicarà la nova edició del festival santandreuenc que organitza anualment, el Jazzing, del 2 al 5 de setembre.
 

Tot i que, les seves versions d’estàndards conserven la llengua original -anglès o brasiler, sobretot-, Chamorro assegura que aviat és possible que publiquin algun tema en català. “En tenim ja algun, que he escrit jo, i m’han proposat alguna vegada de fer estàndards traduïts al català, però prefereixo que siguin originals. Tot i així, no ho descarto. Ara estem pensant de fer un disc de nadales, i possiblement sí que tingui temes en català”.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.