Les seves rimes reivindiquen un món antipatriarcal, tot i que la majoria s’aparta de l’etiqueta de rap femení o feminista. “Aspirem a fer que el nostre missatge arribi al màxim de gent possible i demostrar que la qualitat musical no entén d’identitats de gènere”, reclama la barcelonina Santa Salut, una de les màximes exponents de l’escena. Una altra de les actituds amb què trenca la nova generació és la rivalitat que durant anys ha caracteritzat la relació entre artistes del hip-hop. “La diferència amb els rapers –etziba la lleidatana Elane– és que ens fem suport per garantir un clima de germanor. Hi ha batalla d’egos, però sempre des de la sororitat, i això ens fa molt grans.”
El públic i la indústria fan lloc a unes artistes que s’obren pas als escenaris per conquerir el paradís. A més de les 10 raperes del reportatge, hi ha moltes més artistes de rap’n’trap que eixamplen la base, com la jove veu emergent maresmenca Mushkaa; la sabadellenca Carlenne, que ha gravat “BCN” al seu debut; la trapera de Vilassar de Mar Katta Lana, que es va iniciar fa un parell d’anys amb temes com “Exorcisme” o “No m’agrades”, i les barcelonines Lauren Nine i Kyne –autora de “Juntes”, la sintonia de la sèrie de TV3 Les de l’hoquei–, a més de Las Ninyas del Corro o Ketekalles, que canten només en castellà.