L'Anuari de la Música, coeditat pel Grup Enderrock i l’Associació Professional de Representants, Promotors i Mànagers de Catalunya (ARC), analitza des de fa dues dècades l’estat de la qüestió del sector musical als Països Catalans. L’edició del 2022 s’ha dedicat al consum cultural al sector musical amb una anàlisi de l’impacte dels dos anys de pandèmia amb dades aportades per empreses, entitats i institucions del sector musical català. 

Si l’any 2020 la indústria musical catalana va tocar fons a causa de la crisi provocada per la pandèmia, el 2021 s’ha de considerar un punt d’inflexió cap a la seva recuperació. El 2022, els grans festivals i els principals promotors han aconseguit remuntar les xifres prepandèmiques del 2019. Tant la música en directe com els segells discogràfics han aconseguit bons resultats, tot i que el públic fins aquest any no havia recuperat el consum i mantenia encara una certa precaució a tornar a assistir a concerts i festivals de manera massiva. 

Els hàbits de consum han canviat. Les enquestes de consum cultural realitzades per la Generalitat de Catalunya no reflecteixen encara un retorn massiu a l’assistència a concerts i festivals –l’augment es detecta només als macrofestivals–, mentre que sí que s’ha registrat un notable creixement (del 3%) en el costum d’escoltar a música des de casa, sobretot des de plataformes digitals en els darrers dos anys i per part de joves melòmans de 14 a 18 anys. Quant a estils, el pop-rock torna a regnar, tant en l'escolta com en la música en viu.

El sector musical ha salvat els mobles en dos anys gràcies al suport urgent i a fons perdut que han facilitat les administracions, que ha permès a les empreses recuperar el punt de partida precrisi i tancar l’any 2021 amb el segon millor registre dels darrers 20 anys després de les bones dades del 2019. Tot i que la indústria del directe va triplicar la facturació fins a 107,2 milions d’euros –amb un enorme creixement del 195% respecte a l’any anterior i només un 15% menys que el 2019–, es tracta de resultats segurament enganyosos perquè no són proporcionals a l’increment dels concerts programats –un 74% més que el 2020, però encara una tercera part menys que el 2019 (-35%), i molt menys respecte al públic– que s’ha més que duplicat respecte a l’any anterior (+144%), però encara està molt lluny de l’etapa prepandèmica (-59%), per sota de la meitat. 

Tot i això, el cicle de la recuperació de públic i concerts s’haurà completat el 2022, ja que segons les dades provisionals els principals festivals dels Països Catalans han aconseguit augmentar un 20% la xifra d’espectadors respecte al 2019, gràcies sobretot a l’augment de l’oferta i a l’increment dels aforaments. Els macrofestivals de més de 50 mil espectadors han aconseguit guanyar un 27% de públic –un 45% només a Catalunya– respecte a fa dos anys, mentre que els grans festivals (de 10 a 50 mil espectadors), han equiparat l’assistència a les dades precrisi amb un creixement del 4%. Per contra, els petits certàmens (menys de 10 mil espectadors), encara es troben un 20% per sota de les xifres del 2019. Per la seva banda, les sales de concerts han generat pèrdues després de dos anys d'inactivitat, mentre que auditoris i cicles apunten el camí de la recuperació de la programació, malgrat que encara pateixen per la manca de públic. 

D’altra banda, la revitalització de l’escena local i emergent durant el confinament a causa del tancament de fronteres, també ha estat un miratge, ja que el 2021 el nombre d'artistes catalans als principals festivals ha caigut un 14%, i la presència de català als escenaris s’ha reduït un 7%. I tampoc hi ha bones dades pel que fa a la presència femenina als escenaris, ja que els dos darrers anys s’han reduït en un 20% les xifres a l’alça assolides gràcies a campanyes de conscienciació.

Finalment, les companyies discogràfiques han assolit un bon resultat en la facturació per vendes fins a 12,5 milions d’euros, amb un augment del 13% respecte al 2020, i pràcticament al mateix nivell que el 2019 (-3%), amb un mercat digital que representa ja el 81% del total. Amb tot, la pujada rècord de produccions en català el 2019 i 2020 s’ha vist aturada el 2021 (-7%) amb 1.084 discos. Els cinc discos en llengua catalana més escoltats a Spotify el 2021 han estat Nil Moliner, Txarango, Arnau Griso, Oques Grasses i Zoo.

La inversió pública en el sector musical als Països Catalans va créixer un 4% sumant Catalunya, País Valencià i Illes Balears. Les administracions han facilitat injeccions de liquiditat al sector musical i han sortit al rescat d’explotacions. Si el 2020 l’aposta de la Generalitat de Catalunya es va basar a fomentar el crèdit al sector cultural, el 2021 la inversió va revertir en ajudes directes al sector, amb l’objectiu de salvar els comptes d’explotació de les empreses, evitar tancaments, assegurar-los liquiditat i intentar que poguessin tornar a la casella de sortida d’abans de la crisi amb els comptes reforçats. La inversió de la Generalitat catalana va augmentar un 3% fins a 19,6 milions d’euros. A les Illes Balears els avenços també van ser esperançadors, però de magnitud més petita, amb un augment del 34% fins a 1 milió d’euros, i finalment al País Valencià es va consolidar el creixement dels pressupostos amb un increment del 5% fins a 4 milions.