La formació de ponent Athanàgia defuig dels límits. Sense encasellar-se en cap estil i optant per construir un repertori exclusivament instrumental, la banda va publicar l'any passat el seu primer treball, De vent i òxid (autoeditat, 2021), deu temes propis que configuren la banda sonora d'un vent apocalíptic. Ara, la formació ha treballat en una versió d'una tonada molt arrelada en la boira i la canícula ponentina: "La presó de Lleida". L'estrenem en primícia.


Aquesta nova versió de "La presó de Lleida" s'endinsa i explora la tenebrositat del destí fatídic dels condemnats, enamorats de la filla del baró. "És una cançó que forma part de la nostra memòria sonora. Hem intentat obrir la cançó cap a nous camins i sonoritats intentant conservar-ne sempre la seva essència", afirma. 

A través del relat d'aquesta tonada, Athanàgia aborda la despersonalització que provoquen els centres de règim controlat, com les presons, a través de l'atmosfera sonora. "Les diferents capes de música, les reverberacions d'alguns instruments i la tímbrica que hem buscat evoquen ambients foscos i tenebrosos. Detalls com l'agressivitat del solo de piano, els sintetitzadors misteriosos i les guitarres apagades reforcen aquesta idea", explica la banda. 

Aquesta nebulosa tímbrica també es vincula amb el final del videoclip. "Els sintetitzadors greus de melodies caòtiques i tímbriques oxidades atrapen l'oient en el mateix viatge lisèrgic que viu el personatge del clip". Il·lustrat per Martí Alcon (baixista de la formació), l'audiovisual deixa entreveure com el pes de l’arquitectura de la ciutat cau sobre el protagonista i l'obliga a abandonar la seva individualitat i diferència per adaptar-se a allò que la societat espera d’ell. Finalment, l'opressió metafòrica acaba culminant al final de la cançó en un viatge psicodèlic representat per elements naturals que dibuixen un periple demencial.

El quintet -conformat per Arcadi Minguet (handpan), Lluc Casals (guitarra), Mercè Segura (teclats), Martí Alcon (baix) i Lluís Alcon (bateria)- ha definit la seva identitat artística transcendint fronteres. "Ens agrada tenir una mirada àmplia de l'espectre musical. Lluny de cenyir-nos en la música moderna o la tradicional, intentem difuminar la línia que es dibuixa entre història i actualitat i aprendre de la qualitat artística de diferents èpoques, regions i estils", reconeix la banda. Precisament, una de les grans singularitats que configura la identitat sonora del grup és el handpan. Aquest instrument, patentat fa poc més de 20 anys a Suïssa amb el nom de hang, és un instrument poc freqüent en l'àmbit del pop-rock, però que, en canvi, té certa presència en formacions de world music. 



Tant les cançons de De vent i òxid com aquesta nova versió de "La presó de Lleida" es podran escoltar en el seu pròxim concert que oferiran al Teatre l'Amistat de Mollerussa a les 21 h.