El cantautor penedesenc Cesk Freixas va conèixer el vallesà Roc Casagran als seus recitals poètics. I per al segon disc –El camí cap a nosaltres (Junk Records, 2007)– li va demanar de posar un fragment d’un poema seu, “Volem els decasíl·labs ben units”. Deu anys després han enregistrat un primer disc conjunt, Direm nosaltres (U98 Music, 2022), que veu la llum avui mateix i pren el títol d'un poemari publicat per l'editorial Amsterdam el 2018. Enderrock ha reunit el cantant i el poeta a la redacció per provocar una conversa sobre música i poesia.



Freixas engega la xerrada reconeixent que l'estil poètic de Roc Casagran ha estat la principal raó per a concebre un disc a partir dels seus poemes. "En Roc té una manera d’escriure poesia diferent de la majoria de poetes actuals. Cuida molt la mètrica i la rima, i, evidentment, això dona una certa musicalitat als poemes. Amb la seva mètrica ja ve em ve una melodia per a musicar el text". El músic també destaca la gran naturalitat que va tenir per a confeccionar el disc en tot moment. "De mica en mica, vaig connectar amb tot el llibre i m'apuntava frases i començava a gravar les melodies. En ple confinament, ara fa dos anys, ja tenia el disc pràcticament acabat", recorda. 

Per la seva banda, Casagran es qüestiona què porta a un cantautor a voler agafar lletres d'altres, i Freixas li respon que és sobretot un exercici d'humilitat. "M’agrada deixar-me influenciar per poder seguir creant des del jo artístic, em cal imbuir-me de coses noves i aprendre dels que saben escriure. És una manera d’estudiar el fet poètic en si mateix, veure les estructures dels poemes i impregnar-me de mecanismes que els poetes utilitzen de forma natural".


Fruit d'aquest estudi per a dur a terme el disc, Casagran creu que el músic haurà analitzat i esbudellat més els poemes que ell mateix, fet que Freixas reconeix que és cert. "D’entrada agafo les dues primeres estrofes de la poesia i vaig entenent com s’ha anat construint. La manera que té d’escriure m’ha anat portant cap a ritmes ternaris, que són molt folk i és un resultat que té molta lògica perquè en Roc fa servir composicions molt populars", relata el músic.
 
Paral·lelament, tots dos artistes emfatitzen que aquesta unió poèticomusical serveix per a popularitzar la poesia. "La cançó permet fer arribar la poesia a públics més amplis i trenca el tabú que ‘la poesia no m’interessa’", afirma Casagran. Freixas, pel seu cantó, destaca que és necessari apropar al públic la poesia dels autors actuals. "Cal fer un esforç a través dels nostres canals, aprofitant la projecció pública i musical, per difondre els poetes i fer-los més populars. És una responsabilitat cultural de l’escena actual, que no només afecta els cantautors", explica el músic.
​
 

UN LLARG VINCLE

El vincle entre Cesk Freixas i Roc Casagran ve de lluny i es retroalimenta a través de l'amistat i la col·laboració artística. Després de la col·laboració de Casagran al segon disc de Freixas, El camí cap a nosaltres, tots dos van tornar a coincidir al bar dels caçadors de Callús i van muntar un espectacle plegats. "Vam començar a fer recitals conjunts perquè hi havia bon rotllo. De fet, les primeres quedades van ser en un context més aviat de festa. Érem més joves, ens emborratxàvem i fumàvem... Ara ja no ho fem perquè som pares!", exclama Freixas. Casagran també coincideix que la seva relació artística ha servit per a teixir una bona amistat. "Primer jo venia de públic als seus concerts i en Cesc em deia: ‘ja que hi ets, Roc, puja a dir un parell de poemes’. I, a poc a poc, hem anat treballant altres poemes".