Entrevistes

Flora: «Ens hem volgut desmarcar del discurs optimista hegemònic en el pop en català»

Parlem amb els germans Mariona i Ury Batalla, dues terceres parts de la formació, sobre el treball debut, 'Llegenda'

'Loft' i 'Les gates' són els nous programes juvenils d'iCAT

| 26/10/2022 a les 14:30h
Especial: Entrevistes
Arxivat a: Enderrock, mariona batalla, flora, entrevistes
Flora
Flora | Pau Griera
Mariona Batalla és presentadora del programa d'iCat Les gates, ha estat col·laboradora d'Els experts i en l'àmbit musical és corista i col·laboradora de Lildami sota el nom artístic d'Emotional G. Ara, la barcelonina ha iniciat Flora, la banda que integra juntament amb el seu germà Ury Batalla (bateria d'Acid Snot) i el productor i guitarrista granollerí Abel Fusté, conegut artísticament com a Scotty DK. Prenent com a referents els gegants del pop-punk de principis dels 2000 -com Avril Lavigne, Green Day i Blink-182-, però sense obviar les tendències urbanes actuals, la formació ha publicat avui el seu disc debut, Llegenda (Halley Records, 2022). Conversem amb els germans Batalla sobre aquesta primera referència discogràfica.



En el món de la música vas començar amb el pseudònim d’Emotional G cantant al costat de Lildami. Què et va fer decidir a fer el pas i llençar-te en un projecte en què tu fossis la cara més visible?
Mariona Batalla: Des de sempre, jo he estat molt influenciada pel meu germà Ury i sempre hem tingut un cercle d'amistats en comú en què pràcticament tots han estat músics. Per això, sempre he tingut inquietuds musicals, però crec que per manca de referents -tots els meus amics que tenien grups eren homes- mai vaig acabar de començar un projecte propi. Amb el pas dels anys he vist iniciatives artístiques impulsades per dones i això m'ha animat a provar-ho i a desvincular-me de Lildami, que és el projecte artístic del Damià, i donar el meu missatge en primera persona.

Així, Flora és el teu projecte personal?
M.B:
És el nom de la banda. Tenia molt clar que volia que fos un projecte totalment horitzontal. Per descomptat, està condicionat perquè tinc càrrecs en diversos mitjans de comunicació catalans i, probablement, per a molta gent, Flora serà el grup de la Mariona Batalla. Però també vull que pels col·legues de l'Ury sigui el seu grup i pels de l'Abel sigui el grup de l'Scotty.


Per tant, l’etapa amb Lildami, com a Emotional G, s'ha acabat o es complementarà amb aquest projecte?
M.B: La meva etapa com a Emotional G seguirà i estarà ben viva fins que el Dami se'n cansi. El que passa, però, és que tinc un problema d'identitat molt heavy: a Instagram soc Linoleum, amb Lildami soc Emotional G, soc Mariona Batalla als mitjans de comunicació i ara també hi ha Flora... Suposo que és la manera en què una persona amb ansietat ho vol abastar tot. Al final, tots tenim diferents identitats i no és la mateixa Mariona la que puja dalt de l'escenari amb Lildami que la que puja amb Flora

I com compagines totes dues facetes musicals amb la teva feina als programes 'Les gates' i 'Els experts' d'iCat?
M.B:
Doncs prenent antidepressius i til·les i amb molta paciència i calma! No fa gaire vaig fer una publicació a Instagram explicant que estava a punt de sortir el disc i que jo no estava contenta i no estava passant per un moment fàcil. Crec que la millor manera de portar les coses és amb honestedat i treballant les emocions des de l'acceptació. Soc una tia supernormal amb una situació extraordinària que va trampejant com pot.
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

A post shared by Mariona Batalla (@linoleum_)


L'Scotty DK (Abel Fusté), un dels integrants del grup, també és el productor de Mama Dousha (Bruno de Fabriziis), que copresenta programa de 'Les Gates' amb tu. Com us vau arribar a conèixer tots tres?
M.B:
Jo vaig conèixer l'Scotty a través del Sr. Chen i el Dami, que havien treballat prèviament amb ell. I més tard, l'Abel em va parlar de Mama Dousha, ens vam conèixer i ara hem acabat fent plegats Les gates. De fet, en Bruno, l'Abel i el Guillem -el tercer copresentador del programa- anaven junts a la universitat. És un privilegi poder treballar amb els teus col·legues, tot i que pot ser una mica perillós si tens alguna enganxada...

I teniu pensat fer algun tema plegats amb en Mama Dousha?
M.B: Tenim col·laboracions gravades des de fa més d'un any, tot i que no sabem quan sortiran! 

D'on ve el nom de Flora?
M.B:
Ve del món emo; tot i que des que ens diem Flora hem descobert un munt de coses que es diuen igual. A més de la margarina, la colònia de la Miley Cyrus també es diu així!
Ury Batalla: Recordo que quan vam començar el projecte no sabíem molt bé quin nom ens posaríem, però com que a la Mariona li agrada molt el Ferran Palau i té un tema que es diu "Flora", vam pensar que podíem fer referència al seu imaginari i en vam prendre el nom. 
M.B: Normalment, es tendeix a prendre referents internacionals per construir una identitat artística i crec que està molt bé que puguem fer al·lusions a un artista català, tot i que en realitat tot això és una excusa per a poder casar-me amb ell! [RIU]

Per què heu titulat el disc ‘Llegenda’?
M.B:
Volíem agafar un títol que englobés totes les cançons. És a dir, que les cançons poguessin funcionar de forma independent, però que unides en ordre expliquessin una historieta. Al final, cada experiència que vivim ens marca i forma part de la nostra llegenda. Tot i això, el disc no és un àlbum conceptual.

I com treballeu la creació de les cançons?
M.B:
La forma de compondre de Flora és molt urbana: anar a l'estudi, començar a gravar i provar parts. L'Abel comença a teixir arranjaments, l'Ury grava algunes guitarres... 
U.B: L'Scotty és qui té una mica els comandaments de tot l'assumpte perquè és qui domina més tota la part de producció, però nosaltres estem allà gravant i aportant idees també. 


El vostre estil, però, sembla que agafi el pop-punk més 'mainstream' de principis dels 2000 i el passi pels filtres de l'estètica sonora de la música urbana.
M.B:
Totalment. Crec que hem ajuntat totes les músiques que hem anat escoltant. Una mica de pop, punk, urbana... Crec que és pop-punk, però en el context actual del 2022, en què no podem obviar que la urbana ho està abraçant tot...
U.B: Si t'ho pares a pensar, els artistes ianquis en què ens hem fixat també incorporen una mica això. Post Malone té una certa influència del hardcore i Machine Gun Kelly va començar fent trap i ara fa pop-punk.

Feu una espècie de 'revival' actual?
M.B:
Sí, és una adaptació contemporània de grups que escoltàvem quan teníem 15 anys com Green Day, Blink-182, Sum 41, Avril Lavigne... Fins i tot, mantenim una mica aquest esperit adolescent per parlar de temes com l'amor.

A més d'aquest esperit adolescent, les vostres lletres també tenen un cert aire costumista perquè molta gent s'hi pugui sentir identificada.
M.B:
Sí. De fet, mentre anava fent les lletres, l'Abel i l'Ury m'insistien molt perquè fes menys lletres i parles de coses més concretes i concises. 
U.B: Tot i que per descomptat tu pots apel·lar a moltíssimes coses, el pop ha d'apel·lar a coses força concretes, senzilles, amb què la majoria de la gent s'hi pugui sentir identificada i, en aquest sentit, crec que la Mariona té un discurs molt interessant.
M.B: Per altra banda, també ens hem volgut desmarcar del discurs optimista hegemònic del pop en català i el 'tot està bé'! I el cert és que hi ha moltes coses que són una merda: un dia t'agradarà una persona i l'amor no serà correspost, un dia et deixaran, un dia aniràs a una festa i t'atabalaràs... Totes aquestes coses mereixen ser explicades perquè són experiències igual de vàlides que les bones.


Alhora, però, creieu que el vostre discurs no és tan depressiu ni destructiu com el del pop-punk adolescent?
M.B:
Nosaltres tenim una mica el concepte de 'festa trista'. Busquem que siguin cançons que puguis ballar i cantar per passar-t'ho bé, però que, en realitat, les lletres parlin d'una cosa trista. Crec que és molt generacional això de ballar les penes!
U.B: Cap lletra té un missatge extremista ni destructiu, per això, sinó un d'acceptació de les coses tristes, que també existeixen.

Per altra banda, en el disc també hi ha algunes cançons volgudament alegres com "Gelat".
M.B:
Com a éssers vius hem viscut tant l'estat d'ànim alegre de "Gelat" com el trist d'"Enyor". Per això, crec que és totalment normal que els dediquem una cançó a tots dos.


Aquest dissabte feu el concert de presentació del disc com a teloners de Lildami a la sala Apolo. Teniu nervis de cara al concert?
M.B:
Com que ja havíem fet un parell de concerts, un d'ells a un gran escenari d'Els 40 i un altre al Desconcert d'iCat a l'Apolo, tenim la sensació que no comencem de zero. Em provoca més nervis que ens vinguin a veure col·legues que no el fet tocar a l'Apolo. No sé ben bé perquè és, però suposo que és perquè tots són músics...

Com voleu portar el disc al directe?
U.B:
Al disc, les bateries són totes beats d'urbana samplejats, i al directe, jo tocaré una bateria acústica. L'Abel alternarà tocar la guitarra amb tirar des de l'ordinador aquells instruments processats irreproduïbles en directe.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.