El baixista barceloní Rafa Escoté, després de quaranta anys dedicant-se al món de la música acompanyant grans artistes com ara Serrat o Sisa, i amb les bandes Gòtic i Pegasus, publica les seves cançons pròpies en un disc en solitari. Notes al marge... (autoedició, 2022) és un àlbum format per records que en el seu moment es van quedar al calaix i ara han sortit a la llum.



Què t'ha portat a publicar aquest disc?
​La idea de recopilar tot el que tenia, com qui fa un àlbum de fotos de tota una carrera que ha trobat al fons d'un calaix. He estat tocant quaranta anys amb el grup Pegasus. Als nostres discos hi havia temes de gairebé tothom, i algunes idees meves que se'm van quedar al calaix, ara les he volgut publicar. A més, tenia ganes de col·laborar amb músics amics i coneguts. He estat impartint classes de música a l'escola de Barcelona Jam Session i he pogut treballar amb alumnes que ho fan molt bé. Per a mi és important aquest projecte, perquè l'he dedicat a gent important per a mi, i volia que quedes escrit. 

Què t'endús de l'època amb Pegasus?
Pegasus és un grup musical català de fusió jazz-rock que vam fundar l'any 1981 membres procedents d'Iceberg -que eren Max Sunyer amb la guitarra i Josep Mas "Kitflus" amb el piano i teclats-, del grup Gòtic -jo, que n'era el baixista-, i de Fusioon -Santi Arisa amb la bateria-. Nosaltres érem músics professionals, treballàvem de músics de sessió, amb Sisa, Llach, Sergio Dalma... Érem els músics joves de l'època, i a força de trobar-nos ens vam fer amics i van sorgir les ganes de fer el nostre propi grup. Ens vam produir els primers discos nosaltres mateixos perquè aleshores aquella música no interessava, però vam tenir molt d'èxit, i sonàvem a l'emissora dels 40 Principals. També vam acabar tocant al festival de jazz de Montreux, al New York Kool Jazz Festival, al Miami International Film Festival...
 

Tornem a 'Notes al marge...'. Com n'ha sigut la producció?
És un disc ple de col·laboracions. En plena pandèmia, jo els vaig passar els temes als companys, i ells els van gravar des de casa seva. El David Palau, guitarrista del Serrat, va posar-hi unes guitarres i les veus són d'una alumna meva que canta molt bé. També hi han participat amics i professors com ara el Jeroni Pagan, l'Agustí Mas o el Pablo Posa. I hi ha algunes cançons en què soc jo sol tocant el baix.

Com has fet la selecció entre totes les idees que has acumulat al llarg de 40 anys? 
He versionat alguna cançó antiga, com ara "New Claro" -Aldebaran (autoeditat, 1989)-, però la majoria de temes són bastant actuals. També hi ha una altra que recupero de l'època de Kitflus Kuartet (2004-2011), que no es va arribar a publicar, i que dedico al percussionista Roger Blàvia, un nano que no havia de morir, però que ens va deixar fa 5 anys. Notes al marge… és un disc disc de dedicatòries i records, les cançons són com postals que trobes a l'armari.

Has volgut donar algun ordre específic a les cançons del disc?
L'ordre l'he triat bàsicament pels ritmes: no pots posar dues cançons lentes seguides. Abans, en els vinils, la primera cançó de la cara A i la primera de la cara B acostumaven a ser les millors cançons, i les lentes es posaven al final. Soc bastant boomer [RIU], però aquí he intentat que no coincidissin.

Musicalment, en quina situació et trobes ara?
Després de tants anys, he aconseguit posar veus a les meves cançons, que era una cosa que sempre havia volgut fer, però per coses de la vida, no havia sorgit. Estic molt content, però ja no faré un altre disc: hauria de posar-me a compondre material nou i ara estic per altres coses. Tot i això, vaig fent concerts. Encara toco amb el Santi Arisa, el bateria de Pegasus, amb el projecte Sardanova, on fa sardana i copla però amb una formació de bateria, guitarra, piano i baix. I a vegades també toquem amb l'Agustí.