Els seguidors de la música d'arrel mediterrània ja saben que Vicent Torrent no és només un gran músic i un extraordinari lletrista. És també una persona que reflexiona sobre el paper de la música en relació amb la societat, el seu passat i el seu futur. Un pensament que ara es plasma al lllibre Sobirania musical.
 
Sobirania musical. Relfexions des de la perspectiva d'Al Tall (Publicacions Universitat d'Alacant, 2022) aplega un conjunt de textos publicats per Vicent Torrent entre 1982 i 2019, en diversos mitjans i formats, ordenats cronològicament. Un dels fundadors d'Al Tall –i autor d'obres teòriques com La música popular (Edicions Alfons el Magnànim, 1990, reeditat el 2019) hi reflexiona sobre temes diversos, sempre al voltant de la música tradicional i el seu encaix problemàtic amb les dinàmiques de la globalització i les polítiques uniformadores. Ara bé, no ho fa en un to purament teòric o acadèmic, sinó més aviat pràctic i sempre en relació amb les vivències d'una trajectòria personal lligada al redescobriment de la música popular valenciana i la connexió amb el seu entorn mediterrani.

Així, desfilen per les pàgines del llibre conviccions matisades i madurades amb els anys, comentaris de discos d'Al Tall i de la Fonoteca de Materials que Vicent Torrent va impulsar, les deu edicions de la Trobada de Música del Mediterrani a València i l'anhelada mediterraneïtat musical, la necessitat d'una normalització no només lingüística, sinó també cultural, la feina amb els xiquets a les escoles i els treballs de camp, els cants de l'aurora i el que va representar Ovidi Montllor, evocacions dels anys setanta del segle passat i comentaris sobre la música folk al segle XXI (inclòs el que ell considera cert 'encallament' del gènere), discursos d'agraïment en rebre premis i descripcions dels elements que configuren una música que ha hagut de fer front històricament a repressions culturals continuades i que, si es vol mantenir viva i activa, ha de ser sobirana.  
 
En definitiva, acció i reflexió. Perquè segons explica Torrent a la introducció del llibre: "He decidit publicar aquests escrits perquè vull posar a la vista el conjunt d'idees, criteris i propostes que al llarg de la meua vida he anat descobrint, teixint i madurant entorn, sobretot, de la música tradicional, però també al voltant d'una manera d'entendre la cultura, d'una estratègia cultural que un cercle de gent hem mantingut al llarg de quaranta anys llargs. I no solament d'idees, criteris, propostes i estratègies, sinó també de treballs i realitzacions".

Realment, al llibre hi ha pensaments amb molta molla. Com aquest, exposat en el transcurs d'una conferència sobre música tradicional i identitat cultural a la Nucia el 1994: "No es tracta de tancar-se en el que som, en els nostres recursos, en les nostres coses específiques i, per tant, empobrir-se: del que es tracta, en definitiva, és de no alienar-se, de no perdre el nord i confondre's i de no saber exactament què és el que ens agrada o de pensar que ens ha d'agradar una cosa diferent de la que ens agrada, que hem d'incorporar a la nostra vida una sèrie de recursos, una sèrie de formes de vida o de modes que, en definitiva, en moltes ocasions no són el que ens va bé, el que realment ens agrada, sinó el que pensem que ha d'agradar-nos".