Òscar Briz ja té enllestit un nou projecte. Es diu Ultramarins (autoeditat, 2022), i aquest cop l’ha dut a terme amb el poeta Eduard Marco. El resultat es podrà veure en directe el 3 de febrer a Alcúdia amb un espectacle conjunt, i es podrà escoltar a través d’un QR al llibre Cita prèvia (Edicions del Buc) de Marco, que es posarà a la venda el mateix 3 de febrer. Hem parlat amb tots dos i ens n’han explicat tots els detalls.



Per què heu decidit fer aquest treball conjunt?
Eduard Marco: Amb l’Òscar ens coneixem de la vida artística valenciana. jo havia anat als seus concerts com a espectador i ell m’havia llegit. Jo utilitzo Facebook com una plataforma literària, i hi penje un poema gairebé cada dia. Òscar em va escriure dient que estaria bé musicar algun dels poemes. Però va quedar a l’aire. Amb el temps li vaig proposar de fer un disc.
Òscar Briz: Tenim sintonia. És un artista que produeix moltíssim i és un poeta de soca-rel. Em sembla un autèntic poeta, amb una obra molt abundant i molt intensa. No es pot negar que la poesia és, sens dubte, el seu mitjà de comunicació. Ens coneixíem de fa anys. Jo li comentava de broma que les seves poesies semblaven cançons i ell em deia que quan volguera hi posara música. Ell va demanar una subvenció i em va passar un fum de material. Jo hi vaig posar una música ràpida, fresca i espontània.
  Qui va escollir els poemes a musicar?
E.M: Em va dir que fera una selecció de textos i ell va anar triant els poemes que va voler. Per mi, Òscar té la capacitat de convertir els poemes en cançons. Recordes el que deia Raimon de ‘torsimany de metalls’? Doncs Òscar fa això.

Al procés de musicació hi va intervenir Eduard?
Ò.B: Ha intervingut en aspectes burocràtics, però en el pla artístic m’ha donat total llibertat.
E.M: No, gens. Ell ha treballat al seu aire i quan els ha tingut musicats me’ls ha mostrat. Jo confie en el talent dels altres. Sempre fèiem la broma dient ‘imagina’t que jo fora un poeta d’aquells que et diguera que hi ha una coma que no has fet o que t’has equivocat en una paraula…’. Jo també soc músic. Forme part d’un grup infantil que es diu Cantacanalla i he escrit lletres per a Apa, per a Xavier de Bétera… Carles Dénia també ha musicat poemes meus. Entenc perfectament la mescla de música i literatura.


Òscar ha variat els poemes?
E.M: Hi ha petites variacions perquè al cantar s’ha equivocat. Però hi ha errors que milloren l’original. I en dos poemes hi ha tornades que són d’Òscar. Per exemple “Robòtica”.

És complicat musicar versos d’altri?
Ò.B: Per mi és molt més fàcil que haver de fer tots els textos. Et diria que podríem fer un disc al mes si ens ho encarreguessin. Quan llegia els seus poemes, ja veia que es podien musicar de manera fluida. Soc bastant maniàtic i no m’agrada posar música a una poesia amb calçapeus. Però no ha estat el cas. Tot ha sigut molt fàcil. Pense que la poesia no és un gènere popular i vestir-la de solemnitat no ajuda gens. Opte per una fórmula més pròxima a un vehicle musical que li reste solemnitat.

Escrius pensant que algú els musicarà?
E.M: No. Molts poemes van néixer dos anys abans. Vaig fer un llibre que es deia Ultramarins (Bromera, 2022) després de la mort del meu amic Manuel Marí i de la malaltia de la meva mare, que va morir el novembre. Òscar ha musicat poemes d'este llibre i altres inèdits. Tot són poemes de la meva última etapa.



Hi ha algun nexe en tots els poemes?
E.M: Diria que la mateixa visió del poeta. I el ritme. Per mi, el ritme és molt important. El meu avi de Triana era cantaor. Cantava amb Juanito Valderrama. Era de la CNT i durant la guerra va estar en un batalló d’artistes on també hi havia Niño Ricardo, que va ser el mestre de Paco de Lucía. Jo he crescut amb el flamenc i per mi és important que la poesia tinga àngel (‘duende’, que en diuen ells) i ritme.

El disc es presenta en directe el 3 de febrer al Teatre d’Alcúdia. Com serà?
Ò.B: No serà un concert normal sinó un concert tancat, teatral. No hi haurà bisos. Com que el disc són 36 minuts i ens quedava curt, he fet cinc cançons més amb poemes d’Eduard. A més, entre cançó i cançó, ell recitarà poemes que no són els que estarem cantant.
E.M: Ens hem inspirat amb el que feien Daniel Viglietti i Mario Benedetti, però amb més escenografia. I també cal dir que estes cinc cançons de més també s’incorporaran al QR que hi haurà al llibre. Aquest és el principi d’una gran amistat artística?
E.M: No ho sé. Supose que no, perquè Òscar és un tio molt creatiu que sempre està pensant coses diferents. Una altra cosa és l’amistat personal, que espere que dure.
Ò.B: No ho sé. Porte molts anys fent coses i vaig al ritme que em marca la vida. Amb ell, fàcilment podríem fer tres o quatre discos l’any. No seria difícil. És un poeta que té eixa musicalitat en molts dels seus poemes, i té ritme, rimes i una concisió en la manera d’escriure que s'acobla molt a la cançó. I com que produeix tant… No ho sé. Es podria fer, però no és un repte.