Des de fa dies, a les xarxes socials i en els mitjans de comunicació s'especula sobre la separació de Manel. El quartet barceloní format per Guillem Gisbert, Martí Maymó, Roger Padilla i Arnau Vallvé no ha fet cap comunicat oficial, ni confirmant ni negant el rumor, però el seu mànager ha comentat a Enderrock que la banda es troba en un temps d'aturada indefinida. 



Els rumors sobre la possible dissolució de Manel van començar a córrer la setmana passada, incitat en el pòdcast de Ràdio Primavera Tardeo, presentat per Andrea Gumes i amb la presència de la col·laboradora Alba Riera. Des d'aleshores, Twitter s'ha omplert de notícies i mems que ploraven la retirada del quartet. Però tal com ha revelat el mànager del grup a Enderrock, els Manel "van tancar la gira al novembre, i estan aturats fins a nova ordre, potser més temps de l'habitual", però sense que això suposi la separació definitiva de Manel.
 

Com reaccionarien els personatges de l'APM? a la retirada de Manel: pic.twitter.com/GhKNZ2WnSk

— ALGUNA PREGUNTA MÉS? (@APM) March 13, 2023

Manel va arribar al món de la música després de guanyar el Premi Joventut a la setena edició del concurs Sona9 (2007). Poc després van publicar el primer disc, Els millors professors europeus (DiscMedi, 2008), que enguany compleix 15 anys. L'àlbum es va vendre molt i el moment àlgid va ser durant el concert al Palau de la Música Catalana de Barcelona la nit del 18 de gener de 2009. Aquell primer disc estava farcit de peces que van fer fortuna: “En la que el Bernat se’t troba”, “Ai, Dolors”, “Pla quinquennal”, “Corrandes de la parella estable” i "Al mar!".


El segon disc, 10 milles per veure una nova armadura (DiscMedi / Warner, 2011), va suposar un pas més enllà per a la formació. Una consolidació del seu estil, però defugint tret característics com l'ukulele que els acompanyava arreu. Temes tan celebrats com "Benvolgut", "La cançó del soldadet", "Criticarem les noves modes de pentinats" i "Deixa-la, Toni, deixa-la" demostraven perquè el grup era capaç de renovar el panorama musical català amb lletres tan costumistes com iròniques, i el pop-folk que abanderaven -al costat d'Els Amics de les Arts- i que suposava un nou capítol en la història de la música en català. Jordi Bianciotto descrivia així el treball, en les pàgines d'Enderrock, quan va sortir: "És un disc-riu on el component narratiu alimenta dinàmiques melòdiques subtils i poderoses; amb poques tornades i menys ukuleles. Cançons que plantegen, de vegades jugant amb l’equívoc, metàfores i paràboles allà on l’oient les vulgui veure; històries que fan salts temporals i juguen amb la fantasia."

El "Teresa Rampell", d'Atletes, baixin de l'escenari (DiscMedi / Warner, 2013), el "Jo competeixo", de l'àlbum homònim (DiscMedi / Warner, 2016) -rebatejat amb el nom de "Io compateshu" en un remix sorprenent i icònic amb la P.A.W.N. Gang-, o el "Boy band" i "Amb un ram de clamídies" de Per la bona gent (Ceràmiques Guzmán, 2019) van assegurar el camí d'una formació que va arribar a canviar les regles del joc i que va convertir-se en referent de tants artistes i grups que la van seguir, i en creadora d'una banda sonora compartida per milers, i que encara escolten a Spotify, mensualment, més 176 mil oients. L'abril del 2021 van publicar el seu darrer treball que, curiosament, va ser també el seu primer EP, i amb què Manel va donar un nou cop de volant sonor: L'amant malalta (Ceràmiques Guzmán). Ara caldrà esperar a veure què fa el quartet pròximament, si "l'aturada indefinida" es defineix, i si continuen publicant nous treballs plegats.