Avui, ha mort el fundador de la històrica sala Zeleste Víctor Jou (1939-2023). Qui va ser responsable de la sala barcelonina durant més de 25 anys feia diversos mesos que estava ingressat en un centre a causa de diverses complicacions de salut que finalment li han causat la mort. Jou va estar al capdavant de l'equipament fins a la seva clausura l'any 2000, quan la sala ja s'havia traslladat en una antiga fàbrica del carrer Almogàvers (actualment Razzmatazz). La històrica sala, que el maig complirà 50 anys de la seva obertura, va ser l'epicentre de l'eclosió de l'Ona Laietana i va ser un dels centres neuràlgics de la contracultura barcelonina a la dècada dels setanta. Paral·lelament, el programador barceloní també va ser el primer director del Mercat de Música Viva de Vic des de la primera edició el 1989 fins al 1992.

Víctor Jou va néixer el 1939 a la plaça Reial. Va estudiar a La Salle, va formar part del moviment escolta, es va treure el títol d’aparellador i treballava al Col·legi d’Arquitectes. Alhora, era un gran aficionat a la música, concretament al jazz, i l’any 1969 va tenir l’oportunitat de viatjar a Londres, on va descobrir la contracultura i els nous locals musicals on els grups i solistes que combregaven amb aquest corrent s’expressaven, especialment la sala Marquee de la capital britànica. En tornar a Barcelona va voler muntar una sala com les que havia vist.

El 1971, Jou va associar-se amb un company de feina, l’arquitecte Pepe Aponte, per tirar endavant la iniciativa, per bé que es va retirar de l’aventura uns mesos després de la inauguració. Tot i això, van trigar dos anys a aconseguir els permisos per obrir el nou local al barri de la Ribera, al número 65 del carrer llavors anomenat Plateria, i més endavant Argenteria, al costat de la Basílica de Santa Maria del Mar. El local era un edifici del segle XIV que havia estat un magatzem tèxtil i que van pagar amb els seus propis sous i una hipoteca.
 
La sala Zeleste va obrir les portes el 10 de maig de 1973, definit com a music lounge. Víctor Jou sempre va insistir que “era un local interclassista, on hi havia una barreja absoluta”. La premsa també li va fer costat i ben aviat va esdevenir un referent no només a la capital catalana, sinó arreu de l’Estat gràcies a les actuacions d'artistes internacionals i la creació d'un corrent batejat com a Ona Laietana, que va esdevenir hegemònic a Catalunya a la segona meitat de la dècada dels setanta.
 

L'IMPULSOR DEL MERCAT DE MÚSICA VIVA DE VIC

Més enllà de Zeleste, Víctor Jou també va impulsar el Mercat de Música Viva de Vic, del qual va ser-ne director des de la primera edició de 1989 fins a 1992. En un reportatge a l'Enderrock 112 de febrer de 2005, Jou va relatar les dificultats que va tenir per engegar una cita sectorial que més de trenta anys després s'ha consolidat com una de les principals fires musicals de Catalunya. “Vaig inaugurar el Mercat. El Departament de Música de la Generalitat em va contractar. Va ser molt dur, ningú es creia la idea d’un mercat de música. A les empreses, mànagers i segells hi havia confusió del que havia de ser", reconeixia.

A més, Jou també hi relatava la precarietat que va viure la fira en la seva primera edició: "El primer any vaig portar 170 grups sense cobrar, només es pagaven dietes, als de fora; va ser un esforç molt gran per part de tothom. Vam haver de definir els espais a Vic, anar provant; tot el que representa muntar una cosa nova, amb pressupostos no gaire generosos. Quan es consolida, tot sembla fàcil", va concloure Jou llavors.