Parla dels sistemes humans que ens fan ser qui som; un grup d'amics, la família o els companys de feina. A vegades hi ha regularitat i serenor, altres exploten i desapareixen, però tots fan el possible per sobreviure. Quan marxa una peça de la constel·lació per una mort o perquè un amic marxa de la ciutat i tot es modifica. Per altra banda, una nova peça, un naixement o quan un company arriba a una trobada també provoca canvis i es modifiquen els rols de cadascuna. La gràcia és que hi ha "estrelles" de les constel·lacions que ja no hi són, però que ens continuen acompanyant cada dia. D'aquí apareix la idea del primer videoclip; aquelles persones que van formar part de nosaltres i que, d'alguna manera, ens ajuden a continuar.
 

En el videoclip veiem com algunes persones marxen i d'altres han de passar un dol.
Sí. Són tres relacions amb tres pèrdues. Tot el que veiem en la primera meitat del videoclip representa els records dels tres protagonistes mentre miren una fotografia dels seus éssers estimats. Això ho descobrim més endavant. Un cop mostrem la mort, i transiten per les emocions de la tristesa o el bloqueig, de cop, apareix una espurna que els fa somriure. Tots tres miren el mòbil i alguna cosa ha passat. Ho desvetllarem en el segon videoclip.

Per què has volgut dividir l'EP en dos capítols?
Amb una sola cançó no en tenia prou per explicar allò que desitjava. El procés ve de llarg, tot es remunta al confinament. Mentre estàvem tancats vaig compondre la nova versió de "Constel·lacions". Només podia utilitzar instruments electrònics i em va venir de gust experimentar, i va aparèixer la segona cançó, que publicarem en poques setmanes. Aquestes dues cançons van formar part d'una època d'experimentació en la qual jo estava passant el dol de la mort dels meus dos pares i el meu avi. Vaig entendre aquestes cançons com una evolució natural del procés del dol, així que vaig crear una història on tenien cabuda les dues peces, per explicar aquest viatge dur i transformador.