Després de dos dies intensos, la 19a edició de la Fira de Música Emergent i Familiar de Vila-seca encarava una tarda de dissabte calorosa, però plena de noves propostes. La primera arribava ben d'hora amb el rock psicodèlic de Remei de Ca La fresca. El quartet d'Arbúcies va portar-hi la frescor del Montseny amb forma de ritmes contundents i missatges reivindicatius. En directe van presentar noves cançons sense deixar de banda el seu repertori més habitual o alguna versió com la de "Born Slippy" d'Underworld.
 
A les 6h, al Parc de la Formiga, començava el Concurs KLK, que enguany ha fet parada a Vila-seca. El certamen de nous talents de la música urbana en català comptava amb Flashy Ice Cream de jurat que van escollir Cloe com a guanyadora de la quarta edició.
 
Paral·lelament, i sortint des de l'Auditori, la Xaranga Tocats de La-La van portar el públic familiar a l'escenari gran del Castell on l'OMAC Juvenil hi va ancorar Transatlàntic, el primer espectacle d'aquesta jove formació. Un sàmpler de Xavier Cugat per començar marcava la tònica d'una proposta inèdita que explora les músiques ballables que van sorgir des de la meitat del segle passat. Un homenatge als músics catalans que van fer les Amèriques, però també als que es van quedar i es van inspirar amb la música que els arribava de Hollywood. Un viatge a cavall de dos mons que despertava cares de fascinació entre el públic infantil. En aquesta narració no hi va faltar un espai per reivindicar les compositores femenines interpretant una suite de ranxeres d'Elvira Guasch. Sota la batuta i els arranjaments de Magí Capdevila, l'OMAC Juvenil va presentar un nou relat que descobreix el vincle atlàntic de la música catalana a través d'una formació en diàleg permanent entre tradició i modernitat.
  Tot seguit, Julia Amor pujava el synth pop a l'escenari petit del Castell, amb una proposta enèrgica i refrescant. Amb un directe solvent i ben treballat, la jove andorrana, acompanyada de la seva banda, va repassar la majoria dels temes del disc Lo que pensé que era el amor (Primavera Labels, 2023), que va publicar aquest divendres. Un treball de melodies lluminoses i lletres que narren les pors més profundes. Moguda per la sensibilitat i la necessitat d'estimar, Júlia Coll crea temes que abracen i encoratgen, que curen i fan mal alhora. La velocitat de la seva trajectòria i l'interès que va despertar en el públic de la FiM li albiren un futur prometedor.
 
Queia la nit a Vila-seca i a l'interior del Celler començava el concert de Pale Moon. Després de moltes maquetes desenvolupant el seu so, l'islandès Árni Guðjónsson (exmembre d'Of Monsters And Men) i la siberiana Natalia Sushchenko es van donar a conèixer amb Lemon Street (Alda Music, 2022). El duet establert a Barcelona va presentar un repertori farcit de noves cançons –'ho sento pels qui han fet els deures', es disculpava Guðjónsson– que formaran part de California Dreaming, el seu segon disc. El públic va encaixar molt bé nous temes com "Without you" o "Spaghetti". Mentrestant, al Parc de la Formiga, Meli Perea desplegava la seva mescla de rap, ritmes llatins i música electrònica recollida a Prisma (Guspira Records, 2023), el seu primer àlbum.
 
Les busques del rellotge marcaven l'hora de l'actuació més esperada de la jornada. A les 10 de la nit, Figa Flawas, guanyadors de la darrera edició del Sona9, assaltaven l'escenari gran del Castell amb la seva proposta de músiques urbanes. "Culet" enllaçat amb una versió techno de l'opening de la sèrie animada Shin-Chan va ser la carta de presentació del duet vallenc a l'escenari tarragoní. Pep Velasco (veu) i Xavier Cartanyà (DJ i productor), acompanyats d'un cos de ball i Pere Prats a la guitarra, van presentar un show que va satisfer les necessitats d'un públic sorprenentment heterogeni i transversal. Un directe frenètic entre el caos i l'orde més premeditat en què va sonar "Xuculatina", "La tabarra" i "Osset de peluix", del disc de debut Joves tendres (autoeditat, 2022), i cançons del futur EP Romesco (Halley Records, 2023). Sempre amb un estil fresc i juganer, com van demostrar també amb les versions bilingües –i molt lliures– de hits com "Tú me dejaste de querer" de C. Tangana, "Soy peor" de Bad Bunny o "Llamado de emergencia" de Daddy Yankee. "Que no s'acabi", a la llum d'un mar de flaixos, marcava el moment final del concert.

Encara no ha començat, però el clam del públic era unànime: que l'estiu sigui etern, ple de festivals i nova música d'una escena il·lusionant com la que ha mostrat una vegada més la FiM de Vila-seca.