Dijous va arrencar la FIM de Vila-seca, la Fira de Música Emergent i Familiar del Tarragonès. Ho va fer a l'espai esplèndid del Celler de Vila-seca, amb un públic compost per un vuitanta per cent d'adolescents d'institut i un vint de professionals. La jornada la va engegar l'actuació de Queralt Albinyana Blues Trio, on la cantant i actriu terrassenca (coneguda popularment pel personatge televisiu de la Txell del serial La Riera) desplega la seva faceta de blueswoman al costat de dos músics argentins (de Tota Blues Band). Albinyana tant hi pot cantar tonades d'artistes reconegudíssimes com Billie Holiday com descobrir cantants més enterrades com Mama Reed (la dona de Jimmy Reed). També va interpretar un blues de composició pròpia de Queralt Albinyana anomenat "So strange", sobre l'estranyesa que ens van provocar els dies pandèmics.
 
Ja a l'escenari petit dels jardins del castell de Vila-seca, es va poder gaudir de l'actuació de la cantant, compositora i pedagoga barcelonina Sara Terraza que, al costat del baixista Tomàs Pujol, avançava cançons del disc que publica avui divendres mateix, Ja ploraré després (Satélite K, 2023). D'aquest disc van interpretar cançons com la percutiva "Gonna Go Mad", la nerviosa "Lengua de café", la balada "La pena", la rapera "Y tu ego qué tal?" i la mateixa que dona títol al treball, "Ja ploraré després". L'evolució positiva es pot veure clarament venint d'aquella experiència com a solista del Cor Geriona, al programa “Oh Happy Day” de TV3 (2013) i amb tota la seva activitat al Taller de Músics -que, de fet, l'ha coprogramat amb la FiM i Cases de la Música-.
 
Per la seva banda, la contrabaixista, cantant i compositora Magalí Datzira va presentar el seu nou disc Des de la cuina (Bankrobber, 2023), que inclou temes en català, castellà, anglès, italià i portuguès, així com peces instrumentals. Datzira va cantar íntima, per exemple, la peça que dona títol al disc, amb què diu que se li trenca el cor -i que al disc va gravar a la mateixa cuina de casa-. En l'actuació a Vila-seca tenia un públic ben exigent, fet de programadors i sobretot d'alumnes d'institut com l'IES Ramon Barbat i Miracle que es va apropar als jardins del castell. Datzira els va animar a ballar, una petició que no va tenir efecte excepte per un cos discordant d'una alumna que s'aixecava, fent broma, per ballar twerk. No està clar si aquests alumnes sabran ballar lliurement amb una música que no sigui la de TikTok o la urbana que marqui la moda, o si no s'hi van animar perquè es trobaven en una situació impostada i imposada per l'escola i no se sentien lliures per ballar. Ara bé, l'atenció hi era en totes les actuacions, així que almenys sí que es pot dir allò que la música amansa les feres... adolescents.
 
Ja en l'apartat professional, a porta tancada, es cuinaven i es volien servir noves propostes per girar arreu del territori i es van presentar algunes de teatre, de dansa i de circ. Pel que fa a música, es va parlar d'espectacles com el "Barrocomatik" de Kune Teatre, amb un quartet de música barroca (fagot, oboè, tiorba i violí; "Hop! Història d'objectes perduts", amb la presència de Queralt Albinyana, i "Sant Pere el Farsant" del col·lectiu Pedant a missa i repicant, amb membres del grup La Ludwig Band. Els d'Espolla no van ser, per això, l'únic grup que es va reinterpretar a ell mateix a la FiM; a la tarda de dijous també es van poden escoltar, en versió per a públic familiar, les noves cançons de 2Princeses Barbudes, que presentaran nou disc al setembre, i les d'El Pony Menut (El Pony Pisador, en la seva versió per a adults).
 
Com es va comentar a la xerrada de primera hora de la tarda, en què Enderrock va participar convidats per la recent associació TTP (Associació Professional de Teatre per a Tots els Públics) amb un grup de treball de música molt actiu i activista, la música per a públic familiar ha de trobar la manera i els canals d'arribar a més audiència. No perquè no tinguin un públic fidel, ja que sempre es renoven les remeses d'infants i joves, sinó perquè la feina professional dels artistes hauria de tenir més reconeixement per part de la societat i cultura del país. I en això estem i estarem, reconeixent els últims Premis Xesco Boix (De paper, l'Animalari urbà de The Tyets, Xiula, 2Princeses Barbudes, The Penguins...) i fent d'altaveu a les propostes de públic familiar que per votació popular arriben als Premis Enderrock (Dàmaris Gelabert i Dagoll Dagom, El Pol Petit, Macedònia, El Petit Príncep...). No oblidem que hi ha un món que és un paradís perdut i alhora un imaginari preuat on podem tornar sempre. Hi esteu convidats.