Cròniques

El Pony Pisador i The Longest Johns s'embarquen en una gran nit de 'shanties' a la Salamandra

El quintet barceloní i el quartet de Bristol van actuar ahir a la nit a la Salamandra de l'Hospitalet de Llobregat

Hi van presentar el seu nou disc conjunt 'The Longest Pony'

El Pony Pisador + The Longest Johns a la sala Salamandra (05/05/2023)

El Pony Pisador: «Té molt valor que The Longest Johns hagin cantat en català»

| 06/05/2023 a les 13:00h

El Pony Pisador i The Longest Johns a la Salamandra
El Pony Pisador i The Longest Johns a la Salamandra | Sergi Núñez
Nit històrica per als sea shanties i els cants mariners en general a Catalunya. El quintet barceloní El Pony Pisador i el quartet de Bristol The Longest Johns van omplir ahir la Sala Salamandra de l'Hospitalet de Llobregat per a presentar per primer cop el seu nou disc conjunt, The Longest Pony (Guspira Records, 2023).

La primera part del concert va engegar sense gaires dilacions amb els nou membres de totes dues formacions sobre l'escenari -i amb el suport del contrabaixista Miquel Casanova i el bateria Josep Puigdollers- per presentar per primer cop en directe les cançons del nou treball conjunt. Hi va sonar des de la versió a cappella a nou veus de "Haul and Drag" (amb el permís de la bateria, que marcava el ritme) fins a la divertida "Wheels of Glory", inspirada en les curses de Gloucester on es persegueix un formatge que va rodant de dalt a baix d'un turó, passant per "The Tennesse Waltz", on van destacar els solos de guitarra i violí de Ramon Anglada i Miquel Pérez, respectivament.
 

El Pony Pisador i The Longest Johns a la Salamandra (05/05/2023) Foto: Sergi Núñez


Tot seguit, va ser el torn d'El Pony Pisador sol dalt de l'escenari, on van aprofitar per a repassar algunes de les cançons dels seus dos discos anteriors, It's Never Too Late For Sea Shanties i Jaja salu2 (Guspira Records, 2021). Cançons com "La noble vila de Su", de la qual el seu crit ja forma part indispensable de l'univers histriònic de la banda; "John Kanaka" o "Garotes a Premià" van sonar al ritme de les originals coreografia que el quintet barceloní sempre brinda sobre l'escenari.

En uns temps en què sovint els directes van absolutament mil·limetrats fins a l'últim segon, és d'agrair que El Pony Pisador mantingui un directe que respira molta espontaneïtat i marge per a improvisar en alguns moments. Les bromes entre cançons, el "Moltes felicitats" a capella dedicat a Guillem Codern, que ahir complia 31 anys, i el sorprenent torniquet que el tècnic de la banda li va fer al cable de la mandolina d'Adrià Vila per a evitar problemes de so van ser-ne una mostra.
 

El Pony Pisador i The Longest Johns a la Salamandra (05/05/2023) Foto: Sergi Núñez


Per descomptat, tampoc no hi va faltar diverses de les especialitats del Pony que van molt més enllà dels shanties i les cançons marineres. Guillem Codern va interpretar les seves especialitats, com el cant iòdel a "El meu pare és un formatge" o el cant difònic tuvà a "Daglarym".

A la meitat, del concert The Longest Johns van tornar de nou sobre l'escenari per a interpretar un dels moments més àlgids de la nit: "Al pirata Joan Torrelles". Que un quartet de la seva envergadura (acumulen quasi 800.000 oients mensuals a Spotify) s'hagi aventurat a cantar una havanera en català és veritablement positiu. Primer, perquè demostra que el català mereix ser cantat més enllà dels Països Catalans i, segon, perquè farà que el català arribi a la immensitat d'indrets en què The Longest Johns actuarà enguany.
 

El Pony Pisador i The Longest Johns a la Salamandra (05/05/2023) Foto: Sergi Núñez


Poc després, va ser el moment de sentir el repertori de The Longest Johns en solitari, on van fer una bona selecció de diferents shanties i en què va destacar la seva superba capacitat per a projectar i empastar veus. Van entonar cançons com "Wellerman", que van viralitzar a TikTok durant la pandèmia; "Hammer and The Anvil", en què van agafar caixes de cerveses, escales i altres objectes per a imitar un ferrer, o, fins i tot, una tonada en què ironitzaven sobre que canten shanties, però no tenen ni idea de navegar.

La recta final va arribar amb totes dues formacions sobre l'escenari, en què van interpretar magistralment a nivell vocal "El llom del diplodocus", amb l'inestimable col·laboració del públic, i el preciós shanty d'Stan Rogers "The Northwest Passage". Entremig, també van tocar la indispensable "Tot és part de ser un pirata" i van tancar el concert amb el referencial "All For Me Grog".

L'hora i tres quarts de concert va deixar un gran espectacle de shanties i folk contemporani. El Pony Pisador  i The Longest Johns van demostrar que el folk, com tota la música, no és una entitat estàtica sinó en constant transformació, on tant hi caben shanties com havaneres, música celta i cant iòdel o difònic. Aquest espectacle conjunt es podrà reviure demà mateix, a l'Auditori de Girona.
 

El Pony Pisador i The Longest Johns a la Salamandra (05/05/2023) Foto: Sergi Núñez

Especial: Cròniques
Arxivat a: Enderrock, sea shanties, folk, Salamandra, The Longest Johns, El Pony Pisador, cròniques

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.