entrevistes

Hola Lis: «Viure a fora vila m’ha proporcionat l’estabilitat emocional i espacial que necessitava»

Parlem amb Elisa Bernal sobre el seu primer disc com a Hola Lis, 'Foravila'

| 17/07/2023 a les 17:00h

Hola Lis
Hola Lis | Guille Álvarez
Després de l’aventura amb el duet Hibernales al costat del seu germà Eloy, la cantant d’Esplugues de Llobregat Elisa Bernal ha arrencat el seu projecte en solitari, amb deu cançons nascudes en la Foravila (El Genio Equivocado / Ultra Local Records, 2023) mallorquina, i que compten amb col·laboracions de luxe, com Miquel Serra o Renaldo & Clara. En parlem amb ella.



D’on ha sortit la necessitat de començar aquest nou projecte personal i en solitari?
Fa temps que tenia ganes de començar a compondre, però no m’hi acabava de llençar per inseguretats, i perquè costa molt expressar coses tan personals, a través del mitjà que sigui. Al final, però, han guanyat les ganes d’expressar aquestes històries, de deixar-les plasmades en una melodia i una lletra, i desfer-me’n una mica, perquè no només visquin dintre meu. Vaig començar a fer-ho d’una manera molt natural, sense cap ambició ni pretensió de fer-ne un disc, però un cop estàs component i t’està agradant el que està sortint, vols fer-ne alguna cosa. M’agrada que la música que creo arribi a la gent, la pugui escoltar i creï el seu propi missatge a partir de les cançons, més enllà del que jo els dono.
 
Ara vius a Mallorca. És aquí on neix el disc?
Exacte. Durant la pandèmia estava vivint a Barcelona, i com moltes persones, m'hi vaig sentir molt atrapada. Una ciutat tan meravellosa com Barcelona ja no proporcionava el que era capaç de proporcionar. A la meva parella i a mi ens agradava molt la vida illenca i vam pensar de mudar-nos a Mallorca, on a més ja teníem coneguts. Tot i que algunes cançons van néixer a Barcelona, és viure a Mallorca el que m’ha donat l’impuls de continuar.
 
Fins a quin punt el paisatge de ‘Foravila’ s’inspira en aquell on vius?
Fora vila és el paisatge on han nascut les cançons. Jo visc a fora vila de Campos, al sud de Mallorca, on he descobert una sonoritat que jo, venint d'un context urbà, mai havia tingut gaire present: els ocells, el vent, la nit sense cotxes, les cigales a l’estiu... Això ja m’ha ajudat a crear certes històries més alegres i boniques. Però sobretot, viure a fora vila m’ha proporcionat l’estabilitat emocional i espacial que necessitava per continuar component. D’aquí que fora vila sigui tan important a escala personal, però també pel disc.
 

Les lletres per això, majoritàriament, se situen en altres llocs i moments. Neixen del record i la nostàlgia?
De la nostàlgia, no, perquè normalment no són records fàcils i no els tinc cap mena de nostàlgia. Però sí que veig que és important revisitar -que no reviure!- aquests moments difícils per poder-los mastegar i pair bé. I la música, entre altres coses, m'ajuda molt a pair...
 
Entre aquests records difícils i temes d’emoció desfermada, també hi ha cançons més lluminoses, com “Raig de llum” o “Ésser”.
Sí. Hi ha cançons com “I’m Here” que, com dius, són d’una emoció desfermada, perquè neixen de racons molt obscurs i amagats. “The Passenger” i “Farewell” són cançons d’alliberament: a la primera parlo de la vida que hauria pogut tenir si no m’haguessin passat certes coses. A “Farewell”, em dic a mi mateixa que m’he vist i somiat lliure, i m’animo a ser-ho. Però alhora, crec que és necessari que també hi hagi lluminositat, perquè la intensitat em fa bé, però no cal tota l’estona. És un equilibri important, i crec que el disc ho necessitava.
 

També hi ha cançons molt narratives, com “Shelia”, per exemple.
Sí, "Shelia" és molt narrativa i també bastant divertida: assajar-la amb la banda és molt guai! Com deia, és veritat que normalment faig un viatge bastant actiu a moments difícils del passat per poder superar certs temes, però això a vegades és una mica feixuc emocionalment. Per això també està bé fer cançons que siguin com contes, històries inventades. A “Shelia”, em va venir al cap una persona gran que va a la seva llibreria preferida de quan era jove, per explicar la relació amb la lectura. També hi ha “Ésser”, que és un himne a la bondat, o “El primer moment”, que té un estil bastant Miquel Serra. De fet, quan vaig haver fet la cançó, vaig tenir clar que ell hi havia de cantar, perquè semblava feta per a ell.
 
A més d’amb Miquel Serra, també has comptat amb altres col·laboracions de luxe. Com ha estat?
He comptat amb col·laboracions de moltíssima qualitat. Tot va començar el 2020, quan em vaig llençar a compondre, segurament perquè la pandèmia, i el moment de pausa que va suposar, hi van ajudar. Van començar a sortir cançons, i les vaig passar al meu germà Eloy Bernal per saber-ne l'opinió. I ell, sense dir-me’n res, va contactar amb alguns artistes que ens agraden als dos, com Clara Vinyals (Renaldo & Clara) o James Milne (Lawrence Arabia), perquè posessin segones veus o harmonies... o en el cas de Milne, fins i tot el seu baix a “Farewell”. El meu germà em va fer aquesta sorpresa, que ja tenia pensada per Hibernales, i ha estat molt guai! La majoria d’aquestes col·laboracions van sortir ja en la maqueta que vaig publicar el 2020 en casset, Primavera 2020 (autoeditat, 2020), i ara les hem recuperat, repensant-ne una mica la producció. També hi ha en Fermí Herrero (Tronco), amb qui ens portem superbé. Havíem fet coses junts abans, amb les respectives bandes, i és una experiència molt xula que els amics puguin col·laborar al disc.
 


 
És una experiència que t’agradaria repetir en pròxims discos?
El que estic cuinant ara mateix ha estat amb un procés compositiu diferent. Crec que estan sortint cançons bastant interessants on, de moment, no contemplo l'opció d’afegir col·laboracions. Em sembla molt guai per a Foravila, però en el següent treball no ho contemplo. Veurem en un futur.
Especial: Entrevistes
Arxivat a: Enderrock, Hola Lis, actualiat, entrevistes

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.